Un gol de Cesc Fàbregas, en els últims minuts, va permetre al Barcelona solucionar un partit gris i jugat amb poca intensitat davant el Llevant (1-0), un encontre que els homes de Tito Vilanova van jugar amb la trascendental cita de dimarts vinent contra el Bayern de Munic corresponent a l'anada de les semifinals de la Champions.

La victòria permet als barcelonistes mirar de molt més a prop la consecució del títol. En realitat, una ensopegada del Reial Madrid la setmana que ve, combinada amb un triomf blaugrana a San Mamés, permetria als catalans apuntar-se la seva tercera Lliga en quatre anys.

Amb el cap posat a Munic, una alineació amb pocs titulars, un rival que pràcticament no es jugava res, Leo Messi a la graderia... Pocs al·licients oferia el matx, més enllà del retorn a l'equip inicial d'Eric Abidal. El francès va tornar a actuar com a titular catorze mesos després i va estar excel·lent. El seu últim partit en què va sortir d'inici va ser el 26 de febrer de l'any passat. Abidal, amb dinou quilos menys, va estar a un gran nivell com a central, en una defensa de circumstàncies on va compartir l'eix amb Adriano.

Al partit li va faltar intensitat i el Barça vivia pendent d'alguna aparició d'Iniesta -juntament amb Alves i Valdés, segurament els únics titulars dimarts vinent a Munic-, de l'electricitat de Cristian Tello, d'alguna genialitat de Thiago o de la punteria de Cesc o de Villa. Però en el primer temps no va ser així i a més, en el minut 17, els blaugrana van fallar un penal. Va llançar-lo precisament Villa, però Keylor Navas va aturar el seu llençament. El porter va estar, a més, felí en rebutjar la posterior rematada de Cesc Fàbregas i a partir d'aquest moment, va erigir-se com el protagonista del partit.

Tello va desbordar sempre per la banda, però no va estar tan lluït com en els últims partits. El sabadellenc no va estar gaire fi ni centrant ni rematant, més enllà d'una bona acció en la qual David Navarro es va anticipar a Villa (m.19), un minut després de l'única aproximació del Llevant sobre l'àrea de Valdés, una bona acció individual de Rubén. El monòleg dels locals va guanyar en intensitat, però sense millorar la velocitat d'execució, en la recta final del primer temps. Alves, en un llançament llunyà de falta, va obligar a aparèixer novament a Navas, qui també va estar encertat en una gran rematada de Villa des de l'interior de l'àrea.

Veient que el panorama no canviava, Vilanova va moure fitxa i va posar en joc a Xavi per Iniesta a mitja hora per al final. Els barcelonistes necessitaven més velocitat d'execució, i sobretot major joc per les bandes, enfront d'un rival cada vegada més còmode. Per això, el segon canvi va ser l'entrada de Pedro per Thiago. Cesc va jugar com a migcampista, però el joc no es desencallava. Ni una rematada dels catalans a la porteria rival, malgrat que el dibuix ja comptava amb dos extrems purs i un nou fix.

La millora va arribar amb l'entrada del xilè Alexis a tretze minuts per a la conclusió, quan va entrar per un desencertat Tello. Una centrada seva va permetre a Villa signar la primera rematada dels locals en el segon acte.

Aquesta va ser la primera de les tres oportunitats que va tenir el Barça de manera consecutiva. En el 83, ningú va encertar a rematar una passada de la mort de Montoya i en el minut següent, Cesc va desfer l'embolic en marcar d'un xut creuat des de dins de l'àrea. Suficient. El Barça necessitava guanyar, donar descans als seus titulars i pensar en el següent compromís: un enorme duel a Munic davant el totpoderós Bayern.