E

l 8 d'agost de l'any passat, gairebé a la mitjanit, centenars de milers de catalans no es van perdre la transmissió televisiva de la primera (i única) medalla d'or de l'esport gironí en uns Jocs Olímpics. La victòria de Joel González a Londres també va servir per posar sobre la taula el gran nivell del taekwondo a la demarcació. L'empordanès representa l'excel·lència pel seu resultat als Jocs, però per darrere pugen amb força d'altres noms com els d'Aram Muñoz o Javi Marrón, que el cap de setmana passat van triomfar als campionats d'Espanya amb un or i un bronze, respectivament. Una mica més enrere hi ha Joan Jorquera. Té tot just 12 anys, però els qui el coneixen i l'han vist en acció asseguren que és un diamant en brut. Jorquera es va iniciar en aquest esport, per increïble que sembli, quan tot just tenia 3 anys. El seu pare, Joan, és el propietari d'un popular gimnàs de Roses des de fa 27 anys (Taekwondo Joan's) i allà hi ha el laboratori en el qual s'ha començat a gestar un projecte de campió.

Joan Jorquera júnior és a només dues victòries de ser centenari, tot i la seva joventut. Fins ara acumula 98 combats guanyats per tant sols sis de perduts. L'última victòria va ser fa un parell de setmanes a Marina d'Or, en l'Open Internacional. Aquests últims quinze dies, Joan els ha dedicat a preparar a consciència els propers reptes: el campionat de Catalunya del 31 de març (classificatòria per a l'estatal), l'Open d'Espanya Internacional (2-3 de maig) i el Campionat d'Espanya cadet, que podria obrir-li les portes per a l'Europeu de Romania.

Es pot dir que des de petit, Jorquera ha estat envoltat per una estructura professional. Els seus pares s'han abocat en ell. El pare és l'encarregat d'estudiar els rivals i fer la planificació esportiva, i la mare, Lídia Cala, busca els recursos econòmics i patrocinadors, i organitza els viatges. A més a més Joan té un entrenador, Marcos Miranda, i des de fa un temps, s'entrena dos o tres cops per setmana al CAR de Sant Cugat, cosa que vol dir que surt de classe a les tres de la tarda, dina, se'n va al Centre d'Alt Rendiment i torna a casa pels volts de les deu de la nit. Li controlen l'alimentació des dels 10 anys i ha de seguir un rigorós pla d'entrenament. I a sobre, és un bon estudiant: cursa primer d'ESO a l'IES Cap Norfeu de Roses i confessa que li agradaria estudiar disseny gràfic. No tot s'acaba damunt del tatami.

Els pares volen ser prudents, perquè tot i que l'evolució d'en Joan és impressionant, "és encara molt jove". Paral·lelament a la feina esportiva, també fan treball psicològic "per intentar fer un competidor d'alt nivell". Joan Jorquera júnior assegura que malgrat els sacrificis que ha de fer "el taekwondo m'aporta molta energia i sóc un nen molt feliç". Confessa que quan el seu pare li va dir que aniria alguns dies al CAR "em vaig emocionar", sobretot perquè allà hi entrena el seu gran referent: Joel González. "És el meu ídol i en cada combat demostra la seva intel·ligència".

El seu entrenador, Marcos Miranda, entén que Jorquera "pot arribar fins allà on ell vulgui" amb les condicions que té i l'entorn que li han creat. "Nosaltres hem intentat donar-li tot el rodatge perquè quan sigui adult en tregui profit", diu. També en destaca la seva maduresa, tot i la curta edat: "només és un nen, però segueix els estudis, té un caràcter competitiu noble i sempre somriu".