La sensació esportiva que queda després de la derrota d'ahir és que l'equip va tenir poques possibilitats i, sobretot, poc poder de reacció després d'encaixar el gol en contra a l'inici de la segona part. I malgrat jugar 51 minuts amb un home més. Aquest teòric avantatge no es va veure per enlloc i la impotència final va ser més que evident. La sensació no-esportiva que deixa la derrota d'Alcorcón és la d'un equip tocat i la d'uns jugadors i un tècnic que veien frenada de cop la trajectòria de les últimes jornades, i s'adonaven que la feina feta en els darrers partits ha servit de poc. Segueixen allà on eren.

La realitat esportiva diu que el Girona segueix sense ?gua?nyar fora de casa. I que es va camí de complir dos mesos en les posicions de descens que, per cert, durarà una setmana més perquè els equips immediatament per damunt treuen tres punts de diferència al Girona. La realitat no esportiva assegura, mirant també la classificació, que l'equip s'ha situat en un escenari de patiment clar per als pròxims dos o tres mesos, ja que les victòries d'Alcorcón, Guadalajara i Barça B, combinades amb la derrota del Las Palmas, deixen les places de tranquil·litat, les de mitja taula, a vuit, nou i deu punts, respectivament. O el que és el mateix, a tres victòries de diferència.

Hauríem de començar a pensar que la lliga encara és llarga però que cada cop ho serà ?menys. Ahir en va donar una bona mostra Raül Agné quan va reconèixer en sala de premsa que firmaria sis dels nou punts que ha de disputar el conjunt gironí abans de l'aturada de Nadal. I és que ara Guadalajara i Alcoià semblen bastant més que dos debutants, i el Nàstic, tot i estar també en descens, pinta resorgit des de l'arribada de Jorge D'Alessandro.