El Barça va patir ahir, per sorpresa, la seva primera derrota de la temporada a la Lliga davant el Getafe (1-0) i va fer pas endarrere en la lluita pel liderat. El Madrid, que dues hors abans havia golejat l'Atlètic (4-1) en el derbi ?madrileny, té ara sis punts de coixí sobre els blaugranes, el seu perseguidor més immediat.
El conjunt blaugrana es va trobar un rival massa rocallós per a les seves necessitats. La victòria del Madrid davant l'Atlètic una estona abans imposava urgències en el conjunt blaugrana. Perdre punts en el Coliseum podria ser catastròfic per a la Lliga. Els blancs van a cent per hora i sembla que ensopegaran poques vegades fins a finals de temporada. Per això, guanyar ahir era imprescindible. No es va aconseguir i la distància ja és de sis.
El Getafe, acostumat a desgràcies aquesta temporada, semblava un rival accessible. No obstant això, els madrilenys, molt necessitats, van plantar cara al Barcelona. Ho van fer amb intel·ligència, utilitzant un trivot amb Míchel, Mehdi Lacen i l'experimentat Javier Casquero. Així, la creació blaugrana patia de valent. Almenys, a la primera part.
Sense Cesc Fabregas, que ni tan sols va estar a la banqueta per unes molèsties musculars, i sense el lesionat Andrés Iniesta, Thiago Alcantara i Sergio Busquets van acompanyar Xavi Hernández al mig del camp. En el primer període, només en alguns moments van poder controlar el partit. El Getafe, molt ben tancat al darrere i disposat per llançar algun contraatac mortal, esperava la seva ocasió. Aquestes van arribar per als dos conjunts en comptagotes. Malgrat que el Barça tenia el domini general de la possessió, en el primer acte va haver-hi un empat pel que fa a nombre d'oportunitats.
David Villa va tenir la primera en el minut dos del partit i el xilè Alexis Sánchez la segona al tall del descans. El porter Miguel Ángel Moyá es va encarregar d'aturar-les totes dues. El conjunt de Luis García les va tenir en les botes del veneçolà Nicolás Fedor Miku i de Diego Castro. El primer va enviar als núvols una pilota procedent d'una jugada assajada i el segon es va topar amb Víctor Valdés al final d'un contraatac. La del gallec va ser l'última del primer temps i, amb ella, la sensació general indicava que, als punts, estava guanyant el Getafe.
El pas pels vestidors va anar bé a l'equip de Pep Guardiola, que en la represa va agafar la pilota i gairebé mai la va deixar anar. Però al davant hi havia un Getafe disposat a amargar la nit a l'equip de Guardiola. Molt ben col·locats envoltant a Moyá, gairebé com si es tractés d'un equip d'handbol, van provocar que tanta possessió blaugrana resultés estèril. D'un costat a un altre, les passades se succeïen entre tots els jugadors del conjunt català. Boniques, però inservibles. I, a sobre, amb escasses ocasions a porta.
L'escenari era perillós. Molt perillós. I el cop del Getafe va ser mortal. Va arribar en un servei de córner que va rematar Juan Valera a la xarxa d'un precís cop de cap. Dos tocs, un gol. Tot al contrari que el Barça, que va fer infinitat de tocs i no va marcar. Poc abans del final l'àrbitre anul·lava un gol de Messi per fora de joc previ de Keita i en l'afegit l'argentí enviava una rematada al pal.
