p

er segon any consecutiu, el Miniestadi es va tenyir de blanc-i-vermell. Trompetes, xiulets, aplaudiments, pancartes i càntics... Tot plegat per intentar esperonar els jugadors visitants cap a la victòria. Això de visitants, és un dir, perquè ahir, com l'any passat , semblava tot al contrari. Corejats més que mai al moment que la megafonia va llegir les alineacions, els Jose, Tortolero, Moha i companyia se sentien com a casa. Al final van ser 1.420 els aficionats que es van desplaçar des de Girona per a acompanyar l'equip a Barcelona. Un total de 22 autocars per convertir l'estadi del filial blaugrana en un MiniMontilivi que al darrer minut va estar a punt d'esclatar amb la gran ocasió de Jandro que hauria suposat el 2-3.

Il·lusionats amb una reacció del seu Girona que confirmés que la victòria davant l'Hèrcules no havia estat cap miratge, ben aviat van emmudir. El gol de Rodri va caure com un gerro d'aigua freda i els va fer callar . Va ser l'hora dels quatre gats de l'altre gol, -fins llavors centrats en posar-se amb Coro pel seu passat espanyolista- que tot i ser en franca minoria es van créixer encara més amb el segon gol de Rodri. El gol blanc-i-vermell va acabar de glaçar els gironins.

Una primera part per oblidar va donar lloc a una segona per a l'esperança. I és que 1.420 goles són moltes. La bèstia va despertar a la represa amb el gol de Benja. Hi havia motius per a creure en la remuntada. Semblava una utopia però Coro, qui si no, va convertir el que anava camí de ser un malson en una festa de les grosses. El 2-2 va desfermar l'eufòria entre els seguidors visitants, que s'atrevien fins i tot amb l'onada. Només Olazábal va impedir que l'alegria fos rodona del tot avortant la clara ocasió de Jandro en el tram final. El reconeixement per part dels jugadors del Girona des del mig del camp va cloure la vetllada.

Qui són aquests?

No només va ser a a la graderia que hi va haver majoria aclaparadora de gironins sinó que l'esplanada del Camp Nou, ahir només tenia un color. I no era el blaugrana. I si no que els ho preguntin als turistes que realitzaven el popular Tour de l'estadi i que quan desembocaven a la Botiga es trobaven una "gent" estranya tota vestida de blanc-i-vermell. "Qui són aquests?" es preguntaven mentre adquirien productes de marxandatge.

La botiga, el Museu, els bars i cafeteries del voltant i fins i tot també el Palau Blaugrana on es disputava el partit entre el Barça i el Talavera, també van tenir gironins treient-hi el cap. Eren a per tot arreu. Ja al final del partit, mentre enfilaven el camí de tornada cap als busos, se sentia: "Ara fins l'any que ve". La confiança a la plantilla és màxima i la comunió entre equip i l'afició, des d'ahir també. Dissabte, a casa, nou examen en un atractiu derbi contra el Sabadell.