Pura impotència. El Girona no té excessius arguments per plantar cara a un equip com el Lleida, però, més que la derrota (tercera consecutiva) o la diferència de punts (dinou del 89-70) el pitjor que s'emporten els de Zan Tabak del Barris Nord són les sensacions negatives d'un equip que mai va semblar creure's que tenia opcions de competir contra el de Ricard Casas. Middleton està molt sol dins la zona -Coleman està perdut i el club no té diners per fer un canvi de nord-americà que comporti posar un sol euro de més sobre la taula- i l'equp depèn en excés de què jugadors com Nacho Ordín o Sergi Pino tinguin el dia.

Tabak va intentar guanyar el partit a la seva manera: amb Pau Vilà a l'equip titular, defensant i provant de deixar el Lleida en pocs punts. I no ho va aconseguir. Les pilotes i els rebots ofensius en el segon quart ja van deixar que el partit fes baixada per a un Lleida que va tenir en Jason Detrick de braç ?exe??cutor (31 punts amb 5/6 en triples) i en Charles Ramsdell i Jonathan Kale el poder interior que manca al Sant Josep per molt que Tabak ho intenti disimular posant el voluntariós Labuckas a jugar de quatre. Amb voluntat no sempre se'n fa prou.

El Lleida va anar sempre per davant en el marcador, però a la primera meitat no va poder mai acabar de trencar la barrera dels deu punts contra un Sant Josep on només Middleton aconseguia plantar cara dins una zona on Kale o Ramdsell dominaven i la resta de jugadors del Lleida, amb Detrick de líder, aprofitaven les pèrdues de pilota gironines per deixar el partit ben encara al descans (41-29). En els primers minuts del tercer quart el marcador es va acabar de decidir, amb un preocupant 50-31 quan encara faltava més de la meitat del tercer quart i tot l'últim, però un parell de triples d'Ordín i Pino i una defensa zonal van evitar un desastre més gran. El Sant Josep es va arribar a posar a nou punts (68-59), però mai va fer la sensació d'estar competint de veritat.