La històrica i famosa frase de Juli César Veni, vidi, vici, s'hi esqueia a la perfecció en descriure el fitxatge de Joseba Garmendia pel Girona. Frustrada la incorporació de Fernando Usero (Elx), l'aterratge a Montilivi del migcamoista de Basauri va semblar, en un principi, enterrar d'una vegada per totes els dubtes sobre qui havia de ser el relleu d'Albert Dorca i Marcos Tébar a la mitja. Garmendia va arribar, va veure, i ja en el primer partit amistós, en els primers minuts de què va disposar (un amistós a Olot), va marcar, donant la victòria als seus.

Mesos després, però, totes aquestes sensacions inicials han quedat en l'oblit. I és que Joseba Garmendia, amb un quart de temporada ja complert, s'ha convertit en un dels jugadors menys utilitzats (52 minuts en Lliga en només 2 partits) per un Raül Agné que sembla confiar en un munt de futbolistes abans que en l'ex de l'Athletic Club.

No per això, però, Garmendia desespera. "Era conscient que no ho tindria fàcil, perquè Dorca i Tébar són dos futbolistes que ?juguen molt, però no em pensava que arribaria fins aquest punt. No m'ha sorprès, però tampoc perdo el cap ni els papers. Amb treball i constància tot arriba, així que no penso abaixar els braços", declarava ahir el jugador.

Va reconèixer Garmendia que no té problemes amb l'entrenador, Raül Agné. "Em tracta com un més, no en tinc cap queixa", pel que va apuntar que ha de "treballar dia a dia" per mirar de capgirar aquesta situació i, tard o d'hora, gaudir de més minuts.