El Govern rep 549.506 peticions de regularització i dona permisos provisionals a 91.505 sol·licitants en els primers 35 dies

El Govern ha rebut 549.506 sol·licituds en el procés de regularització extraordinària de migrants en els primers 35 dies, des que es va iniciar el procés el 16 d’abril passat. D’aquest volum de sol·licituds, l’Executiu ja ha concedit permisos provisionals de residència i treball a un total de 91.505 sol·licitants, els expedients dels quals han estat admesos a tràmit tal com estableix el decret pactat entre el Govern i Podem. És a dir, el 16,6% dels sol·licitants ja han obtingut aquests drets, en un procés que ha acumulat 15.700 sol·licituds diàries.

Així ho va traslladar aquest divendres l’Advocacia de l’Estat al Tribunal Suprem en el marc de la vista en què s’exposen cinc recursos que sol·liciten la suspensió de la regularització de migrants com a mesura cautelar. Entre els sol·licitants hi ha la Comunitat de Madrid, Vox i l’associació Hazte Oír.

En una de les intervencions, l’advocat de l’Estat va exposar que, a data d’aquest dijous 21 de maig, s’havia presentat aquest nombre de sol·licituds de regularització, tot apel·lant al fet que l’accés a permisos de residència i treball "no és automàtic", sinó que respon a un "xec" previ i a una "comprovació de requisits essencials per a la seva concessió". L’advocat feia servir les dades de sol·licituds i de concessió de permisos provisionals per argumentar aquesta posició.

Responia així a un dels arguments principals que han travessat la sessió, en què les diferents parts que sol·licitaven la suspensió cautelar van justificar aquesta mesura pel risc de generar "drets consolidats" durant el procés de regularització, en considerar els efectes immediats que té el procediment.

Així, des de la Comunitat de Madrid van destacar que "els efectes són absolutament immediats", ja que "la mera admissió a tràmit de la sol·licitud produeix efectes automàtics". En aquest sentit, el representant del Govern d’Isabel Díaz Ayuso va remarcar que "la producció d’efectes immediats ha de ser paralitzada", en considerar que els efectes generats serien difícilment reversibles en cas que el Tribunal Suprem acabi tombant alguna part de la norma que regula el procés.

"Una vegada que es produeixin aquests efectes, creiem que la sentència que pugui dictar-se té difícil remuntar els efectes ja consolidats. És més perjudicial que, una vegada reconeguts els efectes jurídics de la regularització, aquests deixin de tenir vigència", va assenyalar el representant de la Comunitat de Madrid.

El representant també va apel·lar a un segon argument: la necessitat de dimensionar els serveis públics partint dels nous residents. "L’abast és d’una sol·licitud molt rellevant i això incidirà en els serveis públics de Madrid, i és el que invoquem en aquesta cautelar", va detallar el representant, que va assenyalar que "s’obligarà a adaptar els serveis públics", apuntant a sistemes de beques i a l’emissió de targetes sanitàries.