Pot un pare paralitzar l’eutanàsia del seu fill? El Suprem fixa criteri aquesta setmana amb el cas del Francesc

El cas de Noelia Castillo no és l’únic en què un pare pledeja per paralitzar la decisió d’un fill major d’edat de sotmetre’s a l’eutanàsia. El recurs sobre Francesc, l’home de 55 anys víctima de quatre ictus i dos infarts que reclama una mort digna, arriba aquesta setmana al Tribunal Suprem després de la decisió del seu pare, ja nonagenari, d’intentar suspendre el procediment.

Fins a una trentena de magistrats que integren la sala més gran del Tribunal Suprem, la Contenciosa Administrativa, es reuniran en ple a partir de demà per establir un criteri sobre aquest assumpte. En concret, hauran de decidir si el pare de Francesc està legitimat per impugnar la concessió de l’eutanàsia al seu fill, que pateix una afectació a la mobilitat i la parla, però que, segons els metges, conserva plena capacitat intel·lectual per decidir sobre la seva vida.

L’assumpte es diferencia del cas de Noelia Castillo perquè, en aquell procediment, la intervenció de la justícia es va limitar a pronunciar-se sobre les mesures cautelars amb què el seu pare pretenia, amb el suport d’Abogados Cristianos, paralitzar la seva mort. Ara, en canvi, es tracta d’establir fins a quin punt un tercer està legitimat per fer una petició d’aquesta naturalesa en un procés d’ajuda a morir.

La fiscalia ja va fer pública la seva postura en un informe en què avala que els parents més directes d’una persona puguin recórrer la concessió de l’eutanàsia, però sempre que existeixi "un intens vincle afectiu" amb la persona malalta. En tot cas, el ministeri públic apunta que la legitimació de terceres persones per instar una intervenció judicial ha de ser interpretada amb caràcter restrictiu.

L’informe de la fiscalia parteix de les línies marcades pel Tribunal Constitucional en la seva sentència del 2023, que establia que, tot i que les resolucions de reconeixement de la prestació de l’ajuda a morir són susceptibles de control judicial, només poden ser impugnades per aquells que hi tinguin un interès legítim.

Vincle afectiu "intens"

Ara es tracta d’establir qui té aquest interès legítim i, per tant, qui està legitimat per reclamar una paralització del procediment. En principi, haurien de ser "els parents ubicats en el més estricte àmbit familiar respecte de la persona sol·licitant" i que, a més, demostrin aquest vincle afectiu "intens" amb la persona que vol accedir a l’eutanàsia. No n’hi ha prou amb una mera relació biològica o familiar.

Aquest assumpte arriba al Tribunal Suprem a través d’un recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest òrgan va decidir que el pare podia recórrer perquè la llei d’eutanàsia no inclou cap legitimació expressa a tercers per impugnar-ne la concessió o la denegació.

Casos a Catalunya

Aquest cas pot aclarir molts altres procediments relacionats amb l’eutanàsia a Catalunya. Entre el 2021 i el 2024 es van presentar 824 sol·licituds de prestació d’eutanàsia a Catalunya, de les quals se’n van reconèixer 445, un 54% del total. A més, les peticions han anat en augment amb la implementació gradual de la llei. En la seva interlocutòria d’admissió, el Suprem reconeixia que no existeix jurisprudència sobre aquest assumpte en particular i que, per això, hi ha "interès cassacional degut".

En aquest cas, i sent el sol·licitant d’eutanàsia major d’edat, el pare al·legava que l’Estat té l’obligació de protegir la vida de les persones i que el seu fill no estava en condicions de prendre una decisió d’aquest calibre, atès l’estat de la seva salut mental. Inicialment, un jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona va inadmetre el recurs del progenitor per falta de legitimació, però posteriorment el Tribunal Superior va donar la raó al pare, una decisió judicial que ara combat la Generalitat davant el Suprem.