El Govern i l’Església tanquen un acord per reparar econòmicament les víctimes de pederàstia

De sorpresa i amb l’horitzó d’una possible pròxima visita del Papa a Espanya. D’aquesta manera han arribat a un acord el Govern i l’Església a Espanya per tancar el sistema de reparació i reconeixement a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església catòlica per a les quals ja no és possible la via judicial. L’Executiu s’havia fixat el final d’any com a data límit per intentar desbloquejar aquesta carpeta, que des de l’abril del 2024 no avançava. A manera d’ultimàtum, davant les resistències de la Conferència Episcopal, es va amenaçar d’optar per la via unilateral per obligar legalment l’Església a assumir les compensacions econòmiques. Ja no caldrà.

El sistema acordat és el d’un òrgan mixt amb participació de les víctimes i reparacions econòmiques o de qualsevol altra naturalesa a càrrec de l’Església. El Defensor del Poble serà la institució encarregada d’elaborar les propostes de reconeixement i reparació. L’Església catòlica haurà de complir les mesures reparadores en el termini d’un any, prorrogable un any més. Si no ho fessin la diòcesi, institut o entitat religiosa responsable, segons traslladen fonts coneixedores de l’acord, la Conferència Episcopal i la Conferència Espanyola de Religiosos en garantiran el compliment.

La rúbrica d’aquest acord la van plasmar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, amb el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, i el president de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, al Palau de Parcent, una de les seus del departament que encapçala el titular de Justícia. Aquest acte no figurava a l’agenda pública del ministre per a la jornada d’aquest dijous.

Precisament, Bolaños ha citat les víctimes d’abusos a l’Església a una reunió aquest divendres a la qual diverses assistirien, segons ha pogut saber El Periódico, diari del mateix grup editorial que EMPORDÀ, amb la idea que el ministre activaria la via unilateral davant les dificultats que hi havia per trobar una solució consensuada sobre la reparació econòmica a les víctimes de pederàstia. Una via que generava divisió entre les mateixes víctimes.

L’any nou ha portat l’acord. Que es produeix en un clima de desacords entre l’Executiu i la Conferència Episcopal, evidenciat amb Argüello demanant “qüestió de confiança, moció de censura o eleccions” al president del Govern. Pedro Sánchez va acusar el president de la CEE d’interferència política i li va indicar que “el temps en què els bisbes interferien en la política va acabar quan va començar la democràcia”. A més, el mateix Bolaños, que és l’encarregat de les relacions amb l’Església, va recriminar a Argüello per carta el seu comentari i va deduir el seu interès per un Govern del PP i Vox que “no han mostrat el més mínim interès en les víctimes d’abusos”.

Un acord que arriba també en el marc d’una possible pròxima visita del Sant Pare a Espanya. Precisament, el president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, i els cardenals José Cobo i Juan José Omella, arquebisbes de Madrid i Barcelona, respectivament, es reuniran el pròxim divendres 9 de gener amb la Secretaria d’Estat del Vaticà per posar sobre la taula el possible viatge del Papa Lleó XIV a Espanya i tancar quines ciutats podria visitar.

Òrgan mixt

La pretensió del Govern, en favor d’un acord, com va explicar Bolaños en la seva última reunió amb les associacions de víctimes, implicava impulsar la creació d’un òrgan mixt amb l’Església, tal com ha estat. Amb la voluntat de donar-li independència i deixar com una mena d’àrbitre el Defensor del Poble. L’objectiu és que compti amb les mateixes víctimes, tingui processos segurs i respectuosos i pugui decretar compensacions obligatòries a càrrec de la mateixa Església. Aquesta última hi tindria veu, però no vot en aquest òrgan.

El nou mecanisme de reparació preveu que la víctima iniciï el procés davant una unitat de tramitació del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Aquesta traslladarà el cas a la Unitat de Víctimes del Defensor del Poble, que farà una proposta de resolució i, si escau, de reparació (simbòlica, restaurativa, espiritual o econòmica) atenent el que sol·liciti la víctima. Aquesta proposta es traslladarà a la comissió assessora de l’Església prevista en el seu Pla de Reparació Integral a Víctimes d’Abús (CPRIVA), que l’avaluarà i n’emetrà un informe.

Si hi ha conformitat de les parts (CPRIVA i persona sol·licitant), la proposta tindrà caràcter definitiu. Si hi ha disconformitat, sigui de la persona sol·licitant o de la CPRIVA, es convocarà una Comissió Mixta, amb participació de les associacions de víctimes, que deliberarà per assolir un acord unànime. Si persistís la disconformitat, correspondrà a la Unitat de Víctimes del Defensor del Poble adoptar la resolució definitiva.

Exempció d’IRPF

Com sol·licitava l’Església, el Govern s’ha compromès a abordar la reparació integral de les víctimes d’abusos en qualsevol àmbit de la vida social. A més, s’ha acceptat que les reparacions econòmiques estiguin exemptes de l’impost sobre la renda. “El sistema establert no es basa en la imposició d’una obligació jurídica, sinó en el compromís moral de l’Església i el mutu acord de les parts”, ha destacat la CEE a través d’un comunicat, en què també matisava que l’acord és “una via temporal” amb “una durada d’un any” (prorrogable un any més), per a aquelles causes que no han tingut i no poden tenir recorregut judicial, ja sigui per la prescripció del delicte o per la mort del victimari.

Bolaños, l’encarregat de les relacions amb l’Església, es va desplaçar al Vaticà el passat mes d’octubre per tractar aquest assumpte amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin. Ho va fer després que el Congrés desbloquegés la llei perquè la violència sexual contra menors no prescrigui.

Aquest acord desbloqueja l’última carpeta pendent amb l’Església, després d’haver-ne tancat d’altres relatives a les immatriculacions béns, a la modificació del règim tributari per eliminar algunes de les seves exempcions d’impostos i, més recentment, la resignificació de Cuelgamuros. Un projecte, aquest últim, que es va haver de desbloquejar directament amb el Vaticà.