Joan Carles I defensa la seva “herència” democràtica i manifesta que vol tornar a Espanya: “Espero tenir una jubilació tranquil·la”

El rei emèrit Joan Carles I defensa la democràcia com l’“herència” que va deixar a Espanya durant el seu regnat al seu llibre de memòries, que es publicarà el 5 de novembre a França, i en què expressa el desig de renovar una relació “harmoniosa” amb el seu fill, Felip VI, i de tornar a la seva “llar” després de cinc anys d’exili a Abu Dhabi. “Espero, sobretot, durant la meva vida, tenir una jubilació tranquil·la, renovar una relació harmoniosa amb el meu fill i, sobretot, tornar a Espanya, a la meva llar”, expressa el monarca al seu llibre, editat per Stock, alguns passatges del qual publica en exclusiva el setmanari Le Point i també revela, en una entrevista, la revista setmanal del diari Le Figaro, segons informa l’agència Efe.

Tots dos mitjans han visitat el rei emèrit en el seu retir emiratí, a la seva residència a l’illa de Nurai, cedida pel xeic dels Emirats Àrabs Units, Mohamed bin Zayed, on unes oliveres espanyoles centenàries li fan “la sensació de ser amb un trosset d’Espanya, ancorat en mi”, diu a Le Point.

Considerat un esdeveniment editorial de la tardor, Réconciliation. Mémoires. Juan Carlos I d’Espagne (Reconciliació. Memòries. Joan Carles I d’Espanya) és el títol del llibre escrit per Laurence Debray. Escrit en primera persona, el llibre està previst que es publiqui a Espanya a principis de desembre per l’editorial Planeta.

“La democràcia espanyola no va caure pas del cel! La vaig voler des del principi, i el meu llibre explica aquesta història”, assegura Joan Carles I a Le Figaro, que explica l’ajornament d’un any de la publicació del llibre per pressions, així com l’acord perquè coincidís amb el 50è aniversari de la mort de Franco.

“Després de quaranta anys de dictadura, vaig donar als espanyols una democràcia que continua viva; és la meva herència”, declara, recordant que, quan va arribar al poder, “tenia la brúixola, però no el pla” per portar el país des de la dictadura de Franco fins al règim actual. I afegeix: “Vaig dubtar d’escriure aquest llibre, però, de mica en mica, em vaig adonar que els fills i nets dels amics no tenien cap idea de Franco ni de la Transició democràtica que el va seguir. I, tanmateix, els anys setanta no són pas tan lluny! Vaig creure necessari donar un testimoni directe del que vaig viure durant trenta-nou anys de servei al meu país”.