D'on venen els cotxes de luxe que hi ha aparcats al poble més pobre d'Espanya?

Miguel vesteix uns pantalons de xandall, un folre polar negre amb la bandera d'Espanya i unes sabatilles de camp enfangades amb moltes hectàrees de cultiu recorregudes. Fuma una cigarreta de cargolar amb un peu recolzat en un dels enormes testos de la qual brollen margarides davant de l'Ajuntament d'Huesa, a Jaén (2.490 habitants), el poble que viu amb les maletes preparades a la porta de casa. Llestos per sortir en qualsevol moment a treballar al camp.

Miguel té 50 anys i amb només 16 es va estrenar a França, a la verema. "Anaves entren o autobús i llavors havies de passar per la duana", recorda. "He estat 20 anys allà, prop d'Avinyó", concreta.

A Huesa, el preciós poble enclavat als contraforts de la Serra de Cazorla on aquest matí ennuvolat de Setmana Santa amb prou feines s'hi intueixen els seus preciosos plomalls marrons, la meitat de la població emigra cada any per ser temporers a França.

Corre una llegenda que els patrons francesos demanen peons d'aquest poble en concret perquè són "molt treballadors". La seva fama s'estén per Espanya també. Són molt requerits a La Rioja, Almeria, Catalunya... "He treballat al raïm, la cirera, la poma, la nespra a Callosa.. He escardat les parres, i fins i tot he tret les cubes per netejar-les, que això és dolentíssim pels químics. La meitat de l'any me la passo fora", indica Miguel. 

Ell, com la majoria del poble, s'ha de buscar la vida fora perquè aquí no hi ha feina més enllà de les vastes finques de monocultiu. "Amb les oliveres dels meus pares anem tirant quan toca ser aquí", admet aquest home, que cobra l'atur els mesos que no treballa.

La falta de treball de continu té conseqüències, si més no, a primera vista. Segons les dades de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici 2022, l'última estadística disponible, aquesta localitat de Huesa ha tornat a ser un any més la de menor renda de tot el país, amb uns ingressos bruts mitjans declarats de 13.658 euros, seguida molt de prop de Guadahortuna (Granada), amb una renda de 13.885 euros.

"Ens vam ajuntar quatre o cinc i vam pujar tots amb cotxe. Aquí ho fa tothom. Si no vals per estudiar, als 16 te'n vas cap a França", explica David, que diu que és un drama "quan tens fills" i s'han de quedar amb els avis. De vegades són els dos membres de la parella han d'emigrar.

"Aquí es viu bé, molt tranquil, però t'has d'adaptar a allò que tens", assegura el jove, que amb la seva parella s'ha comprat una casa de 60.000 euros, de les antigues, encara que al poble "hi ha cases de 200.000 i 300.000 euros", sobretot les modernes, al costat del poliesportiu. "Aquí es treballa molt en negre", revela més endavant, una realitat que veïns i comerciants confirmen més tard. Peonades que no es declaren, pagaments en B. "Es fan deu peonades, però només se'n computen cinc, per exemple", il·lustren.

La segona, les ajudes a l'oliverar amb la reducció general sobre el rendiment net. "En els dos últims anys, la reducció de l'oliverar ha arribat al 90% per les despeses, perquè han pujat les matèries primeres. Tu pots ingressar, per exemple, 50.000 euros per les olives i només en declares 5.000", assegura unjove, que prefereix no donar el seu nom i que apunta que "hi ha molts diners negres, això és clar". "A veure, no som Pozuelo de Alarcón [el municipi més ric d'Espanya], però tampoc som el poble més pobre; estem més amunt", sosté. I encara hi ha una altra declaració més inquietant: "Només cal veure els cotxes que hi ha als carrers".