Nadia Calviño: "No s’ha de perdre ni un segon a lamentar-se. És el moment d’actuar"

Nadia Calviño (la Corunya, 1968) és presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI) des de l’1 de gener del 2024, un càrrec a què va accedir després d’haver sigut vicepresidenta primera i ministra d’Economia del Govern espanyol. Enmig del que ella defineix com «un moviment de les plaques tectòniques sobre les quals s’ha recolzat l’ordre mundial», és entrevistada per ‘actius’ durant el Tercer Fòrum organitzat pel BEI a Luxemburg.

Més unitat i més velocitat per executar els canvis necessaris a la Unió Europea (UE). Són dos dels denominadors comuns en els missatges que s’han donat al fòrum. Què s’ha de fer i com.

La història s’està accelerant. Cada dia veiem com canvien les aliances internacionals. Canvia el context econòmic. L’ordre mundial basat en regles i en un entorn multilateral que tant benefici ha portat a la UE i, sobretot, als EUA durant 80 anys s’està recomponent. En aquest context, la flexibilitat, l’agilitat, és absolutament fonamental. És el moment d’actuar. En paral·lel, hi ha una gran determinació per garantir la seguretat d’Europa en aquest nou ordre mundial.

Dona marge per ser més optimista?

Hem de confiar en nosaltres mateixos. Europa té unes fortaleses extraordinàries, som una superpotència comercial, tecnològica, i els nostres valors ens fan més forts. La unió fa la força. Avui més que mai ens hem de sentir orgullosos de ser europeus.

Hi ha sensació d’intranquil·litat.

En un entorn de canvis i turbulències, és normal que els ciutadans sentin intranquil·litat, inseguretat i neguit. No s’ha de perdre ni un segon a lamentar-se o tenir dubtes. Cal centrar-se en l’acció, recolzar-nos en les nostres fortaleses, que en són moltes, i estar units.

Pot aquest escenari perjudicar el creixement econòmic a Europa?

La incertesa i el conflicte internacional evidentment no afavoreixen el creixement econòmic. D’altra banda, en aquest context, Europa té una oportunitat. Som un far d’estabilitat, de confiança, un referent en valors i drets humans, que pot atraure inversions i talent. Només per donar dos exemples. Els investigadors que desenvolupen projectes als EUA en l’àmbit de les tecnologies verdes o de la salut poden trobar a Europa un marc més favorable, cosa que obre oportunitats per atraure inversions i talent.

La defensa com a nou eix. També per al Banc Europeu d’Inversions, que va invertir 1.000 milions en aquest concepte el 2024 i espera duplicar la xifra el 2025?

És el que exigeix aquest moment. Ho tenia clar quan vaig arribar a la presidència i ja la vam incloure en les nostres prioritats estratègiques el febrer del 2024. Al llarg dels últims anys he sigut un testimoni privilegiat, participant en les cimeres de líders i com a presidenta del consell del Fons Monetari Internacional, he vist com anava canviant l’entorn global. Tenia clar quan vaig arribar al BEI que Seguretat i Defensa serien una de les prioritats més importants per a la UE i que ens havíem d’anar preparant per jugar un paper clau en aquest àmbit. És el que hem fet. Ara bé, mantenint com a primera prioritat la marca del BEI, com el Banc del Clima, i, en segon lloc, el suport a la innovació i el lideratge tecnològic a Europa. És important tenir clar que la nostra seguretat no només depèn de la indústria de la defensa. Cal invertir també en reforçar l’autonomia estratègica en matèria energètica, les aliances internacionals, mantenir el lideratge econòmic i tecnològic del nostre continent i protegir el model social, que garanteix l’estabilitat, la prosperitat i una perspectiva positiva per a les successives generacions. Cada euro que inverteix el Banc Europeu d’Inversions contribueix a la seguretat d’Europa.

S’ha calculat que el rearmament d’Europa exigirà 800.000 milions. Després d’haver passat la pandèmia de covid, establerts els fons Next Generation i apostar per la transformació verda i digital, com es finançaran aquestes necessitats?

La UE va respondre bé a la pandèmia quan va actuar amb unitat, determinació i solidaritat. En el cas d’Espanya, els fons Next Generation han sigut absolutament fonamentals per a l’economia espanyola i aconseguir el fort creixement que s’està vivint ara al nostre país. En aquest moment, és fonamental tornar a actuar amb aquests mateixos principis.

Entenc que al BEI l’interessa augmentar el balanç, actualment en 600.000 milions, per poder prestar/invertir en projectes de seguretat en el sentit més ampli.

Les decisions sobre quin és el nostre volum total les prendrem junt amb els nostres accionistes, els estats membre. Aquesta setmana, en el Consell d’Afers Econòmics i Financers de la Unió Europea de març (ECOFIN), es va aprovar l’augment del nostre sostre d’inversió. Això ens permetrà mantenir un volum anual d’uns 95.000 milions d’inversió. És fonamental coordinar l’acció dels diferents instruments i institucions a nivell europeu i nacional per multiplicar l’impacte de cada euro. Els ministeris de Defensa, la Comissió Europea i l’Agència Europea de Defensa, els pressupostos nacionals i el pressupost europeu, cadascú ha de jugar el seu paper. El BEI pot palanquejar el pressupost comunitari proporcionant finançament per a grans infraestructures i projectes estratègics. També podem reforçar les sinergies dels bancs públics nacionals de desenvolupament, com l’ICO a Espanya. I arribar a cada racó del territori i les pimes a través del sistema bancari europeu. Sumant forces, Europa podrà mobilitzar els recursos necessaris per protegir la seva seguretat i la pau en aquest escenari.

Diferents informes fets en els últims mesos, començant per l’elaborat per l’expresident del Banc Central Europeu Mario Draghi, incideixen en la necessitat d’abordar una profunda transformació de la UE. Entre altres reptes, aconseguir una autèntica unió financera i del mercat de capitals per créixer i competir més i millor.

Tots aquests informes assenyalen tres palanques clau per a la competitivitat i la fortalesa d’Europa: integració de mercats, simplificació i mobilització d’inversió a gran escala. El BEI està ajudant a avançar en totes tres. M’he dedicat molt temps al llarg de la meva carrera a impulsar la unió de mercats de capitals, tant en la meva responsabilitat a la Comissió Europea com després, com a ministra i vicepresidenta del Govern d’Espanya. Ara tinc un altre paper. El BEI és un instrument d’Unió de Mercats de Capitals, per tal com emet deute sota una bandera europea per canalitzar l’estalvi cap a inversions prioritàries. Així que, en lloc de centrar-me en el marc regulatori, el meu objectiu és ajudar a crear instruments financers que puguin servir per mobilitzar i canalitzar l’estalvi en inversions productives europees. El BEI és un jugador important en les titulacions dels balanços bancaris i el suport a l’ecosistema de capital risc europeu. Espanya és un país que s’ha beneficiat molt de les iniciatives que hem llançat. Estem treballant amb els bancs nacionals de desenvolupament i amb els ministres d’Economia i Hisenda per veure com contribuir a la unió d’aquest mercat de capitals.

La UE ha de valorar la creació d’un fons sobirà?

Els fons sobirans els desenvolupen normalment els països que tenen algun recurs natural per assegurar-se que aquesta riquesa arribi a les generacions futures. A Europa, el pressupost comunitari és l’instrument més potent per finançar les prioritats, a més amb una perspectiva plurianual de set anys, donant estabilitat i permetent desplegar inversions que tenen llarg recorregut i garantir un finançament just per part de tots els estats.

Però un fons a escala europea com a instrument que pugui tenir equitat d’empreses estratègiques europees? Ho estan fent organismes públics a nivell nacional, com la SEPI i Enaire a Espanya.

Entre les iniciatives que estudiem i hem llançat, com la dels campions europeus, estem invertint en el capital de start-ups i scale-ups. Es tracta d’escalar aquests instruments financers i estendre’ls a la fase ulterior de creixement de les empreses i la sortida dels inversors de risc inicials. Europa té un talent extraordinari. Tenim centres d’investigació i universitats líders al món. La diferència fonamental que tenim amb altres jurisdiccions com els EUA és la capacitat de mobilitzar inversions per sobre de 500 milions. Així que l’objectiu principal ha de ser la mobilització de gran escala perquè les idees, les tecnologies i les empreses nascudes a Europa puguin desenvolupar-se i créixer a Europa i no hagin d’anar-se’n a buscar el capital a altres jurisdiccions. Estem treballant per cobrir les llacunes en tot el cicle de vida de les empreses i la innovació. Hi ha carències sobretot en la fase del pas de la investigació a la innovació -portar les idees al mercat- i en la segona, la de creixement a partir de 500 milions de finançament.

Es podria obligar, per exemple, el sistema financer privat europeu que dediqués una part dels dividends a participar en un instrument d’aquest tipus?

Eliminant algunes de les restriccions que existeixen perquè els grans inversors institucionals, com les empreses d’assegurances i els fons de pensions, puguin invertir en el capital d’empreses en creixement, es podria mobilitzar un volum important de recursos.

Vostè ha sigut una defensora a ultrança de la igualtat de gènere en les empreses i l’Administració. Hem avançat?

La igualtat de gènere no només és una qüestió ideològica, és d’eficiència econòmica. No podem malbaratar el talent del 50% de la població. És clau continuar avançant en la igualtat i la participació de les dones als òrgans de decisió, públics i privats. Espanya ha avançat moltíssim des de l’arribada de la democràcia. No podem fer ni un pas enrere. És fonamental donar veu i visibilitat a les dones. Les organitzacions i les empreses que tenen equips de direcció diversos tenen millors resultats. Em preocupa que hi hagi un discurs que està calant entre els més joves, a nivell internacional i fins i tot al nostre país, que rebutja aquesta igualtat.

I quina és la millor notícia que podríem rebre en els pròxims mesos a nivell internacional?

La tornada de la pau. Una pau duradora, estable i justa. A Ucraïna i al Pròxim Orient.