La DANA ha afectat 845.000 valencians repartits en 79 municipis

L’episodi catastròfic de la DANA d’octubre de 2024 passarà a la història per l’impacte humà de la devastació: 211 morts fins ara, als quals encara es podrien sumar més a causa del gran nombre de desapareguts. Amb tot, una altra xifra que dibuixa l’amplitud dels danys és la d’afectats, descomunal a causa de la magnitud del territori on es va desbordar l’aigua, al llarg i ample de tres comarques: Utiel-Requena, La Ribera i, especialment, l’Horta Sud.

Tenint en compte la població dels 79 municipis més afectats per la DANA, la població afectada directa o indirectament arriba a la xifra de 845.371 ciutadans, incloent-hi les pedanies de la capital. És una xifra que supera tota la població de València, la tercera ciutat d’Espanya, un 31,8% del total de la província. Si es fa un zoom i es centra l’atenció en els municipis amb una afectació més gran, les 32 ciutats amb danys greus sumen una població de 535.479 habitants.

Aquestes dades són aproximatives, però la ciència està aportant altres anàlisis que permeten ampliar el focus i traçar un estudi dels danys una mica més afinat gràcies a les imatges aèries del satèl·lit Copernicus. Aquesta eina de la Unió Europea per a la prevenció i l’anàlisi d’emergències com les actuals inundacions o incendis forestals es va activar després de la catàstrofe i segueix aportant llum sobre les afeccions causades a cadascuna de les zones zero.

La matinada de dimarts a dimecres, Copernicus va fer un nou escaneig després del qual ha actualitzat algunes dades de sinistralitat. El satèl·lit delimita les àrees afectades a analitzar a les comarques de Requena-Utiel, la Ribera i l’Horta Sud. Tres zones en què en total conclou que resideixen més de 500.000 persones, a les quals caldria sumar les que treballen en els molts polígons industrials i centres comercials que esquitxen aquests municipis i que no es computen en l’estudi, malgrat la seva afecció en la mobilitat.

D’aquest mig milió de persones, unes 75.000 haurien estat afectades per les avingudes d’aigua, gairebé un 15 % del total. Per mida, l’impacte més gran es concentra en aquesta àrea metropolitana de València, on 62.000 persones haurien patit de manera directa les conseqüències de la DANA dels 390.000 habitants d’aquesta zona. En aquest sector és on Copernicus ha ampliat més la informació, fet que permet ubicar els estralls de la riuada. Aquests s’estenen des de la localitat de Beniparrell cap al nord, fins a arribar al nou llit del Túria, i amb la pista de Silla com a límit. Paiporta i els polígons de Riba-roja són les altres zones zero que es detecten des de l’aire.

A la Ribera, els afectats són unes 11.000 persones dels 87.000 residents, amb Algemesí com a epicentre. Copernicus també recull els danys generats a l’Alcúdia i a Carlet, si bé es van concentrar en zones industrials. A Utiel, l’estudi detecta 1.300 persones afectades dels 27.000 habitants totals del sector analitzat.

Quant a danys en infraestructures, aquestes anàlisis preliminars assenyalen més de 650 quilòmetres de carreteres danyades o destruïdes i uns 20 quilòmetres de vies de ferrocarril.

Quatre grups

Cámara Valencia acaba de publicar un estudi preliminar en què divideix el llistat de municipis en quatre grups. Hi ha la "zona zero", on s’integren Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Chiva, Llocnou, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Utiel i el barri de la Torre, a València capital.

Com a municipis "molt afectats" es troben l’Alcúdia, Alginet, Bunyol, Catadau, Xest, Godelleta, Guadassuar, Loriguilla, Pedralba, Quart de Poblet, Rafelguaraf, Requena, Riba-roja de Túria, Torrent, Vilamarxant, Xirivella i la pedania de Forn d’Alcedo.

En tercer lloc hi ha els "afectats": Alberic, Alborache, Alfarb, Benifaió, Camporrobles, Carcaixent, Carlet, Castelló, Cullera, Llombai, Macastre, Picassent, La Pobla Llarga, Tous, Turís i Yátova.

Finalment, els municipis "alguns afectats" són Alcàsser, Alzira, Benimodo, Benimuslem, Bugarra, Caudete de las Fuentes, Dos Aguas, Fortaleny, Fuenterrobles, Gavarda, Manises, Manuel, Massalavés, Montroi, Montserrat, Real, Siete Aguas, Silla, Sollana, Sot de Chera, Sueca o la pedania de València Castellar-Oliveral.

Aquesta gran densitat humana, per motius evidents, es solapa també amb una ingent activitat empresarial i un pes econòmic que diversifica l’impacte de la tragèdia. Sobretot pels problemes de mobilitat que els danys de les avingudes d’aigua provocaran durant setmanes i mesos, en carreteres i línies ferroviàries. Segons un estudi de Cámara Valencia, només els 32 municipis més afectats sumen 220.000 llocs de treball i un PIB de 13.307 milions d’euros.

La indústria compta amb 4.119 empreses, que s’han vist àmpliament afectades pel dany de l’aigua als polígons industrials. A aquestes se sumen 6.000 empreses de construcció i 38.431 firmes de serveis, especialment comerços, gairebé 18.500. Aproximant l’anàlisi econòmic, l’investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) Alejandro Escribá estima que només als 13 municipis més afectats per la DANA hi ha instal·lat un 10 % de les empreses de tota la província de València, entre indústria, serveis i comerç, i el seu pes en el PIB representa el 5 % del valor afegit i el 5,5 % de l’ocupació.

Si es tenen en compte els 70 pobles en què la DANA ha tingut impacte en major o menor mesura, en el seu conjunt concentren el 30 % de la població de la província, el 34,5 % del PIB i el 34,4 % de l’ocupació.

El conjunt de municipis afectats no ha patit l’impacte per igual i no totes les empreses han registrat la mateixa intensitat en els efectes. L’anàlisi empresarial als 13 pobles obeeix al fet que en aquests l’impacte és gairebé total a tot el nucli urbà, els polígons industrials i les zones comercials, i encara que alguns d’aquests són molt petits, engloben molta població.

La recuperació comercial

Serà el comerç, segons considera també el catedràtic de la Universitat de València, el sector que es recuperarà de manera més ràpida quan aconsegueixi reposar-se, ja que la necessitat de béns de consum (mobles, electrodomèstics, decoració o cortinatges, per exemple) a la zona afectada és molt alta i això produirà un efecte rebot.