Cantàbria

Així és l'ermita incrustada en un penya-segat que ha sobreviscut durant segles castigada pel mar

Aixecada al segle XVI en una cova davant del Cantàbric a l'alçada d'Ubiarco, Santa Justa ha hagut de ser arreglada diverses vegades, ja que els dies de temporal pateix danys

Vista de l'ermita de Santa Justa, a Ubiarco, Cantàbria.

Vista de l'ermita de Santa Justa, a Ubiarco, Cantàbria. / ALBA VIGARAY

Roberto Bécares

La 'Reme', una jubilada madrilenya, es para de tant en tant i recolza la mà esquerra a la tanca de fusta. El camí de terra que serpenteja la costa cap a l'ermita de Santa Justa té rampes feixugues de pujar. I si ho fas un dia de sol com avui, et fa augmentar les pulsacions ràpidament. "És molt bonica, i el camí és preciós, la veritat", explicava mentre es recuperava del cansament i es recolzava en una paret de pedres des d'on el seu marit, en Roberto, feia fotos del mar colpejant les roques pròximes.

"Hem vingut uns dies aquí, al poble del costat, Ubiarco, amb una Smartbox que ens han regalat els nostres fills, i ens havien parlat de l'ermita i hem vingut. És una preciositat, però, fixa't, mira que hem estat vegades de vacances molt a prop, a Santillana del Mar, almenys cinc vegades, i no sabíem que existia", explica la dona mentre torna a lliscar la mirada cap a l'església amb gest d'admiració. "La veritat és que no et pots morir sense veure-la, de com és de bonica".

Vista interior de l'ermita de Santa Justa.

Vista interior de l'ermita de Santa Justa. / ALBA VIGARAY

Construïda al segle XVI en una cova natural que es troba en un penya-segat —es creu que hi va haver una altra construcció anterior del segle XII—, l'ermita dedicada a Santa Justa s'intueix encaixonada entre abruptes muntanyes ja de lluny, quan es creuen les verdes praderies i es baixa cap a la platja. Sembla com si l'església hi hagués estat sempre, incrustada a la cova com un apèndix més d'una muntanya coronada a més per les restes de la Torre de Sant Telmo, una antiga torre guaita del segle XIV.

Platja

Són les cinc de la tarda, i en Dan, un home francès d'uns 55 anys, puja des de la platja cap a la seva furgoneta després de fer una capbussada a la mateixa platja, també anomenada Santa Justa, un salvatge i recòndit espai de terra amb l'aigua cristal·lina: "És una platja molt tranquil·la, i amb l'ermita és preciós". Javier i Yolanda, de Valladolid, l'han trobat també per casualitat i els ha sorprès. "Ens estem recorrent totes les platges de la zona, i aquesta és molt diferent amb aquesta ermita. Que curiós", se sorprenien.

Des de lluny, abans de prendre el camí, ja s'intueixen les humitats de la paret lateral de l'immoble, la que dona directament al Cantàbric, i a la teulada hi ha diverses teules trencades, peatges que l'ermita paga per tenir aquesta ubicació privilegiada al costat del mar. "En tenir una volta natural hi ha despreniments, i les pedres cauen sobre les roques, és inevitable", explica a El Periódico de España, diari del mateix grup editorial que EMPORDÀRufino Antón, president de la Junta veïnal d'Ubiarco, la petita pedania d'uns 200 habitants dependent de Santillana del Mar a la qual pertany l'església.

Mapa on se situa l'ermita.

Punt del mapa on se situa l'ermita. / Open Street Map

Cada setmana, almenys un dia, com a alcalde pedani que és, Rufino s'acosta a l'ermita "a veure com està i a fer neteja". Si en aquest moment hi ha algun turista per allà, tindrà sort i podrà passar dins de l'estança humida i fosca que manté un cor, una pica baptismal i la zona de l'altar presidida per un crucifix. "És un orgull tenir aquesta ermita", confessa l'alcalde de la pedania, que té a més l'església de Sant Joan i l'ermita de Sant Roc, ja al terme urbà.

Temporals

L'edificació de pedra ha sobreviscut al pas dels segles i múltiples temporals, que en alguns casos li han ocasionat greus desperfectes. El 2014 un fort onatge va danyar part del cor, que es va enfonsar, i va haver d'estar tancada quatre anys. La Conselleria de Cultura del Govern de Cantàbria va invertir 52.000 euros a la rehabilitació. "El mar arriba a la fonamentació de l'ermita cada dia i humiteja les parets, i quan la mar està brava arriba fins a la zona de la porta", explica Rufino, jubilat també, que assumeix amb orgull la seva implicació de "mantenir-la el millor possible".

L'ermita, on se celebra una missa el dilluns de Pentecostes i el 19 de juliol per Santa Justa i Santa Rufina, patrones de Sevilla, incrementa cada any els visitants, sobretot després que el Govern de Cantàbria millorés el camí litoral que dona accés a aquesta.

Detall del camí que travessa les faldilles del penya-segat fins a arribar a l'ermita.

Detall del camí que travessa les faldilles del penya-segat fins a arribar a l'ermita. / ALBA VIGARAY

Nova senda

El 2022 es van fer treballs de millora al traçat de terra d'uns 260 metres de longitud que discorre a mig vessant des del pont sobre el rierol Rabió fins a la parròquia, que va ser declarada com a Bé d'Interès Local amb categoria d'immoble.

"Cada vegada venen més turistes, sí", admet l'alcalde, que assenyala que el poble "és una zona de força posades, i a més els últims dies hem vist moltes autocaravanes que s'acosten a veure-la, gent que ve de ruta". Igual que els turistes augmenten, els que baixen —ja en queden pocs— són els pelegrins que durant segles anaven a l'ermita, que formava part del Camí del Nord perquè, es deia, albergava les relíquies de les dues màrtirs que li donen nom.