Avui entra en vigor la nova llei de seguretat viària, que augmenta els punts perduts per fer servir el mòbil al volant o no portar cordat el cinturó. Pere Navarro (Barcelona, 1952), qui va assumir anteriorment càrrecs a Girona com el de delegat de Treball de la Generalitat entre 1979 i 1983 i el de Governador Civil de 1985 a 1996, considera la norma com «un pas en la bona direcció».
Un dels seus predecessors a la DGT va confiar en Déu i la Verge durant una compareixença parlamentària perquè no hi haguessin molts morts en una operació sortida de vacances. Vostè en què confia?
En mantenir la sinistralitat a l’agenda social, que se’n parli. De tant en tant, també cal prendre mesures, que és allò que ens permet avançar. El bla, bla, bla està bé, fa la seva funció, com les campanyes de conscienciació que realitzem a la DGT. Però el que de veritat redueix les víctimes mortals són les mesures coherents.
La nova llei evitarà morts?
Amb aquesta intenció està feta. Hi ha un debat ara amb els 20km/h i els avançaments (la supressió de la possibilitat que turismes i motocicletes puguin excedir en 20 km/h els límits de velocitat a les carreteres convencionals quan avancin altres vehicles). No és una mesura popular, no ens farà més simpàtics, no guanyarem vots. Però l’objectiu de la llei no és fer-se el simpàtic ni guanyar vots. És salvar vides.
El 2021 es van morir a les carreteres 1.004 persones. És una xifra duríssima però molt més baixa que els 5.000 morts de fa anys.
El 2004, abans del carnet per punts, n’hi va haver 5.400. El 2019, i parlo d’aquell any per no fer-nos trampes al solitari per la pandèmia i les restriccions a la mobilitat, se’n van comptabilitzar 1.750. Això significa un 67% menys, moltes vides salvades. Tots podem estar relativament orgullosos del camí que hem fet. El 2004 érem a la cua d’Europa en sinistralitat i ara som un dels referents de seguretat viària.
El 26% de les víctimes mortals no havien fet un gest que no costa res: cordar-se el cinturó de seguretat, cosa que està més penalitzada a la nova llei.
El cinturó és, després de la penicil·lina, el que més vides ha salvat. Costa poc i suposa la diferència entre matar-se i no matar-se. Qui no se’l posa deu menysprear la seva vida.
No hauríem de dir accident al xoc que té algú que condueix després d’haver-se begut tres copes.
Les associacions de víctimes ens recalquen que l’accident no és accidental i ens demanen que els anomenem sinistres, una paraula que estem incorporant.
La nova llei permet recuperar punts si es fan cursos de conducció segura. No es plantegen excursions d’un dia a l’Hospital de Paraplègics de Toledo per remoure consciències?
El primer que fem amb tots els membres de la comissió de seguretat viària del Congrés dels Diputats és portar-los a aquest hospital perquè vegin la realitat que hi ha darrere dels accidents. Parlen amb el personal mèdic i amb els pacients que estan fent rehabilitació i reprenent a viure. És dramàtic. Quan ens critiquen la duresa d’algunes campanyes responem que la realitat és més dura. Darrere de cada succés, hi ha un cas, una família, uns amics i un projecte de vida.
La llei és una guerra contra l’ús del mòbil?
La campanya es titula Nous temps, noves normes. Quan es va posar en marxa el carnet per punts no existia WhatsApp. Ara, les estadístiques ens diuen que la primera causa dels accidents són les distraccions. Hem fet campanyes d’informació però calia insistir en el risc que suposa caminar enviant missatges. I el mateix amb el navegador. Si el vols fer servir, cerca l’adreça a la qual vas abans d’incorporar-te al trànsit.
I el mans lliures?
Quan va sortir vam dir: val, no tens el telèfon a la mà, però tindràs el cap a la conversa i hi ha un risc evident. La indústria del mans lliure i la il·lusió dels conductors ens va passar per sobre i no vam tenir gens d’èxit amb la nostra queixa.
No és el mateix que escoltar música?
No. Pel telèfon et poden arribar problemes, una mala notícia. Quan condueixes, has de tenir les dues mans al volant i els cinc sentits.
L’Agència Internacional de l’Energia va publicar divendres una sèrie de recomanacions per reduir la dependència del petroli de Rússia. Entre elles, rebaixar a la velocitat en autopistes en 10 km/h i que els diumenges no circulin cotxes a les ciutats.
Aquesta pel·lícula ja l’he vista.
El 1973.
Sí, i molt després. El 2011, quan va pujar el barril de petroli a més de 120 dòlars. El Govern va prendre la decisió de baixar a 110 km/h la velocitat a autopistes i autovies. No hi va haver problema, els ciutadans ho van entendre i ho van acatar. És veritat que mai no vam tenir un estudi per comptabilitzar l’estalvi.
És partidari de tornar a implementar la mesura?
Doncs si el 2011 es va fer...
L’educació viària a les escoles és una assignatura pendent.
Fa més de 30 anys que ho demanem i, per fi, la nova llei d’educació inclou mobilitat segura i sostenible, no com a assignatura pròpia però amb molt de pes a Educació Física. És una fita històrica, una aposta molt sòlida a mitjà termini.
Hi ha associacions de pares i mares molt enfadats amb la DGT perquè molts autobusos de transport escolar no porten incorporat els sistemes homologats de retenció infantil, cadiretes o alçadors.
A veure. Aquest servei és responsabilitat de la comunitat autònoma, l’escola o l’associació de pares. A l’hora de contractar, es tracta d’exigir que porti aquests mecanismes de seguretat. Qui contracta pot exigir condicions. Compte amb esperar que el Govern t’ho solucioni tot. Els accidents de trànsit són una cosa tan important per no deixar-ho només en mans de l’executiu.
Quan aprovarà la DGT el carnet B-1 per als més grans de 16 anys?
La llicència B1 ja és permesa per la Unió Europea i a França, per exemple, està en vigor. És per a vehicle de quatre rodes i baixa potència. Aquí pensem que pot ser bona idea, especialment a l’Espanya buidada. Ho introduirem a la propera reforma del reglament de conductors, però encara no hi ha terminis de temps.
