La proximitat del Dia de l’Orgull, que enguany recupera la reivindicació als carrers, pesava com una llosa sobre el Govern, sobretot en el PSOE, després que diversos col·lectius demanessin que aquest partit no fos convidat a la manifestació que tindrà lloc el 3 de juliol a Madrid, per «bloquejar la llei trans». Amb aquesta data com a espasa de Dàmocles, l’Executiu ha aconseguit arribar a un consens i l’avantprojecte «per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI» serà aprovat previsiblement al Consell de Ministres del dia 22 de juny, segons avancen fonts governamentals.
El text del projecte, al qual ha tingut accés El Periódico, del mateix grup editorial que el Setmanari de l'Alt Empordà, reconeix la lliure autodeterminació de gènere, és a dir, que les persones trans puguin canviar de sexe al Registre Civil i després al DNI amb la seva simple declaració, sense necessitat de presentar un informe mèdic i portar dos anys d’hormonació, com s’exigeix actualment. I els interessats no hauran d’exhibir cap document o ser acompanyats d’un testimoni per provar l’«estabilitat» en la transsexualitat, que és el que exigia Carmen Calvo per dotar el text de «garanties jurídiques» i evitar que sigui tombat pel Constitucional si, com és previsible, Vox el recorre.
Lluita contra el masclisme
En la complicada negociació, Calvo ha estat la cara visible en defensa de les posicions d’un sector del feminisme que dubta del fet que la identitat d’una persona es basi en el sexe sentit i no en el biològic, ja que tem que això desdibuixi la desigualtat estructural que pateixen les dones i perjudiqui la lluita contra el masclisme. De la banda contrària, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i Podem han abanderat la reivindicació dels col·lectius trans perquè «es reconeguin els seus drets sense tuteles, testimonis o traves» a l’hora de canviar-se de nom i sexe. I Justícia ha jugat el paper d’intermediari, atès que Igualtat en les últimes setmanes ha admès que hi havia «avenços» i més sintonia amb l’equip i el ministre Juan Carlos Campo que amb Calvo, que si el text és aprovat sense canvis, haurà cedit en les seves posicions inicials.
I és que, de la mateixa forma que en el feminisme, al PSOE no ha hi ha una postura única, com demostra el fet que a Canàries els socialistes han votat a favor d’una llei que reconeix obertament «l’autodeterminació de la identitat i de l’expressió de gènere», quelcom garantit també per 12 autonomies, entre elles Catalunya, a l’hora d’emetre documents com la targeta sanitària. I també són diversos els països que han fet passos en aquesta direcció.
El text legal preveu que el procediment no sigui immediat, sinó que transcorri un «termini màxim de tres mesos» des que l’interessat fa «la sol·licitud de rectificació inicial» i el Registre Civil cita la persona a «comparèixer de nou i ratifica la seva sol·licitud, asseverant la persistència de la seva decisió». I després es dictarà resolució dins el següent mes.
Els principals col·lectius trans van acceptar aquest tràmit dilatat el 7 de juny, després de reunir-se amb Vicepresidència i Justícia, per intentar aconseguir un consens de tots dos departaments amb Igualtat, que va elaborar fa mesos un primer esborrany on no es contemplava la doble compareixença. L’equip de Montero va presentar recentment a Justícia un text que sí la incloïa, per evitar així «els mitjans de prova».
