Ha mort a França Josep Almudéver Mateu, als 101 anys d’edat, una font inesgotable de vitalitat, compromís polític i perseverança. El temps l’havia convertit en l’últim supervivent d’aquelles Brigades Internacionals, que mogudes per un ideal vingueren a combatre la sublevació franquista.

Vivia a Alcàsser, però va nàixer a Marsella quan els pares estaven treballant a França, per això posseïa la doble nacionalitat. Tornaren a casa 11 anys després i es va dedicar a treballar, però també a instruir-se. Era un lector infatigable, impartia classes d’adults i llegia els diaris als analfabets del poble.

Proclamada la República va fer seus els ideals de progrés i una setmana després del cop d’Estat de 1936, quan encara era menor d’edat es va allistar en la columna Germania, però no el deixaren combatre. Ho intentà en la Pablo Iglesias del Partit Socialista, estant destinat al Front d’Aragó, on va resultar ferit. Una vegada recuperat, amb el passaport francès va ingressar a les Brigades Internacionals en la bateria Carlos Roselli allotjada al Molí de Magalló de Silla. Amb ells va combatre fins que el Comitè de No Intervención els va desmobilitzar.

L’any 1938 es trobava refugiat a Marsella, però en seguir les noticies d’Espanya va decidir tornar al front. Després d’un temps de combat i davant la derrota imminent, va fugir en companyia de son pare al port d’Alacant, esperant un vaixell que mai arribaria.

"L’1 abril de 1939 va ser empresonat en el camp d’Albatera, on va compartir penalitats amb altres 17.000 presos republicans"

L’1 abril de 1939 va ser empresonat en el camp d’Albatera, on va compartir penalitats amb altres 17.000 presos republicans, fins l’extrem, que avui encara el persegueixen els malsons d’aquell horrible trauma: Fam, malalties, pallisses, tortures, suïcidis, execucions... sense saber qui seria el pròxim en ser afusellat. D’Albatera és transferit a Portacelli; després a la Modelo, condemnat a mort pel delicte de «auxilio a la rebelión» (sentència commutada per 30 anys de presó). Posteriorment se li rebaixa a 12 anys, fins que per bona conducta, en novembre de 1942 ix en llibertat condicional.

Aleshores es va casar amb Carmen Ballester, de Silla, i semblava l’hora de descansar i formar una família. Però decideix continuar el combat contra la dictadura enrolant-se en l’Agrupació Guerrillera de Llevant. Allí actuarà d’enllaç fins a 1946, quan a ran de l’atemptat del ferrocarril a Catarroja, són detinguts la majoria dels companys, entre ells, tres veïns de Silla: els germans Victor i José Benedicto, i José Arévalo, afusellats a Paterna.

Es veu obligat a fugir a Barcelona, i clandestinament creua els Pirineus per establir-se definitivament a França. Allí va refer la vida relacionat amb els espanyols exiliats, les associacions franceses i participant en diversos aplecs internacionals. Totes aquestes vivències les relata en un llibre, en conferències i entrevistes de premsa i ràdio, i al documental ‘L’últim brigadista’.

Almudéver ha rebut homenatges per tot arreu de les universitats valencianes i catalanes, on ha departit amb els joves, destacant especialment l’Alta Distinció que li va atorgar la Generalitat posant en valor el seu compromís de valentia i dignitat. El novembre de 2017 també va rebre el Porrot Ciutat de Silla.

Repose en pau.