«La via unilateral a Catalunya ha fracassat i no té futur»

Els diaris tenim tendència a tractar els polítics com si fossin ninots, oblidant que són persones. Va lluitar molt per arribar a president del Govern i li ha tocat fer front a una cosa tan bèstia com aquesta pandèmia. Es va imaginar que li podria passar una cosa així?

Ni jo ni ningú ens podíem imaginar que haguéssim de patir una pandèmia, que és la pitjor crisi sanitària que ha patit la humanitat en els últims cent anys. Crec que, quan tenen lloc aquest tipus de crisis, s'ha de tornar als fonaments del compromís polític i de la teva condició de ciutadà, ser conscient que has de ser humil. T'estàs enfrontant a un virus desconegut, i no només per al polític o el ciutadà en general, sinó també per a la ciència. S'ha de ser conscient de les limitacions que té la ciència i reafirmar un compromís amb la defensa de la salut pública i també de les empreses i l'ocupació.

Els ciutadans tenen la sensació d'haver fet coses molt extraordinàries mentre els polítics han fet el de sempre: barallar-se. En són conscients?

Aquesta pulsió existeix perquè hi ha molta incertesa. Empatitzo amb aquesta pulsió que té la ciutadania d'incertesa i inestabilitat i d'inseguretat, contra una emergència sanitària que, a diferència de cap altre tipus d'emergència, no se sap quin és el final. És veritat que ara mateix estem començant a veure el final i si ens remuntem al principi de la pandèmia, al mes de març, podem entreveure tres etapes d'aquesta emergència sanitària.

Com serà la nova normalitat després de les vacunes?

El que fem ha d'estar basat en l'evidència científica, en l'assessorament dels científics. És molt important ser conscients que el procés de vacunació no serà massiu de forma immediata, haurem de fer-ho planificadament. Ho hem definit amb els criteris que marca la UE, amb l'assessorament d'experts en bioètica i també experts científics, i el que han de saber els ciutadans és que l'equitat està garantida, i una cosa molt important, la seguretat. La seguretat de la vacuna. Els processos de validació de les vacunes per part de l'Agència Europea de Medicaments i per part de l'Agència Espanyola de Medicaments garantiran que les vacunes seran absolutament segures per al conjunt de la població.

Hi ha una xifra que preocupa: el nombre total de morts a Espanya i el nombre relatiu és molt superior a la mitjana europea. Què s'ha fet malament?

La pandèmia va atacar els països que som hubs internacionals de viatgers. Nosaltres tenim una gran potencialitat. Aquesta gran fortalesa s'ha convertit en una porta d'entrada del virus. Perquè se'n faci vostè una idea, al març, només del nord d'Itàlia a Espanya arribaven 70 vols diaris. Hem sigut objecte, tant Barcelona com Madrid, d'una pandèmia que va venir a través d'aquests vols internacionals. Amb tot, el sistema nacional de salut ha resistit, ha sigut capaç d'oferir amb eficàcia i amb equitat una resposta conforme amb l'envergadura del repte que teníem. Quines són les lliçons que hem de treure? Europa necessita una certa autonomia estratègica respecte a uns materials que no va tenir en la primera onada i que, evidentment, van fer que aquesta letalitat pogués ser més gran: epis, respiradors, etc. Un altre dels elements fonamentals que hem d'extreure d'aquesta pandèmia és que hem de reforçar molt més l'atenció primària. El sistema nacional de salut ha focalitzat molts dels seus recursos en el sistema hospitalari. No dic que estigui malament, però la gran lliçó que n'hem de treure és que hem de millorar la nostra atenció primària.

Després de la revocació del tercer grau als presos del procés, quina és la recepta de Pedro Sánchez per a Catalunya?

El retrobament. Crec que és molt important el que ha passat aquest desembre, amb l'aprovació dels pressupostos. Des del punt de vista material, reconstrueixen molts ponts trencats durant els anys de crisi i també de polítiques conservadores. Des del punt de vista del retrobament emocional, crec que hi ha una cosa fonamental i és que la via unilateral a Catalunya ha fracassat i no té futur. Espero que el pròxim 14 de febrer, quan tinguin lloc les eleccions a Catalunya, hi hagi una reivindicació d'obrir una nova etapa a Catalunya i d'apostar d'una manera definitiva pel retrobament a través del diàleg. Des del punt de vista del Govern, volem superar aquestes ferides. El Govern d'Espanya farà els passos que hagi de fer d'acord amb la Constitució, d'acord amb la legalitat democràtica a favor d'aquest retrobament i aquesta reconciliació. Els terminis no els marca el Govern, es marquen en aquest cas per part de la justícia.

Alguns, com la reforma del delicte de sedició, sí que els pot marcar.

És veritat, però també és veritat que hem hagut de fer front a una pandèmia. No és senzill. Què és el que hem dit? Una vegada va passar el que va passar a Catalunya, i el desafiament que suposo per a la integritat territorial del nostre país, Espanya va veure que el seu Codi Penal no estava conforme pel que fa als delictes al que és homologable als altres països europeus, o almenys els més avançats. Quan es farà? Li puc garantir que aquest projecte de llei veurà la llum més aviat que tard. I per a d'altres debats, en aquest cas, els indults, deixem primer treballar la justícia.

L'acord amb ERC pot ser recíproc segons quins siguin els resultats?

A partir del 14 de febrer, després de tot el que ha passat i la situació tan dramàtica que s'ha viscut, l'important és que tots aprenguem dels nostres errors, tots hem comès errors. Els independentistes, i nosaltres també hem comès errors. Amb unes conseqüències, diguem, de fractura emocional, que encara tardarem temps a restaurar. El que li puc traslladar és que, pel que a mi respecta, com a president del Govern, en aquesta qüestió, sens dubte, apostarem pel diàleg, la concòrdia i la reconciliació.

ERC preocupant-se de l'harmonització fiscal a Espanya i Bildu, en un homenatge a Ernest Lluch. Amb la majoria dels pressupostos es pot treballar tota la legislatura?

En relació amb els pressupostos, sempre vam dir que, amb aquesta crisi, que és inèdita en 100 anys, el país necessitava uns pressupostos progressistes, perquè aquest és un govern de coalició progressista, i en segon lloc uns pressupostos de país. Desgraciadament, això no ha sigut possible, però el que sí que puc garantir és que per la meva part sempre he intentat que hi hagués el major nombre de grups parlamentaris a favor d'uns pressupostos imprescindibles.

La ultradreta coqueteja amb alguns militars retirats...

Franco ha sortit del Valle de los Caídos, però segueix en el cap d'uns quants. Ara bé, més enllà d'un grup de nostàlgics marginals, el veritablement preocupant és la propagació dels mateixos missatges d'odi des de tribunes polítiques que no són marginals.

La UE condiciona els fons a algunes reformes estructurals. Hi haurà reforma laboral?

En l'àmbit del que representa el marc de relacions laborals, crec que és molt important l'exercici que s'està fent de diàleg social i de pau social. Sempre que els actors socials vulguin aquesta reforma laboral, el Govern està disposat a acompanyar-la. L'economia espanyola durant l'any 2020 caurà dos dígits i cal preparar la recuperació. En aquest context, el que és important és garantir la pau social i, per tant, apostarem decididament i rotundament pel diàleg i l'acord social, perquè crec que és el que volen els actors socials.

A València, a Astúries, a Galícia, a les Balears, a les Canàries, també a Catalunya, hi ha el temor que el mannà dels fons europeus es quedi a les grans empreses amb seu a Madrid i no arribin ni a les pimes ni als territoris... Com garantirà el Govern que això no passi?

El repte és articular projectes que vertebrin el país. El risc que ha detectat el Govern i que ha ­expressat a les comunitats au­tònomes és que els projectes que s'han de tirar endavant vinculats amb aquestes transicions a les quals abans feia referència no poden ser localistes. Des del punt de vista del ­Govern, clarament, els projectes que cal posar en marxa no només seran transformadors, sinó ­vertebradors del país. Hi haurà convenis marc que firmarem amb les comunitats autònomes, però també hi haurà altres instruments, a través de fons, de mecanismes de col·laboració publicoprivada.