L'exministre de Justícia socialista i Defensor del Poble Enrique Múgica ha mort aquest divendres als 88 anys d'edat, defunció que ha lamentat "amb enorme tristesa" el PSOE a través de les xarxes socials.

En un tuit el PSOE lloa al polític basc com "un gran defensor de la democràcia, jurista i polític, precursor i una de les personalitats més rellevants del socialisme".

Advocat, exministre de Justícia i també defensor del Poble, Enrique Múgica va néixer a Sant Sebastià el 20 de febrer de 1932, es va afiliar inicialment el 1953 al Partit Comunista i va estar pres a la presó de Carabanchel per la repressió franquista.

A causa de la seva activitat política va tornar a ser detingut el 1959 i el 1962. Aquest any va ser condemnat en Consell de Guerra a 6 anys de presó. Va complir 22 mesos de condemna. Durant la seva estada a la presó va abandonar el PCE per discrepàncies ideològiques, i es va afiliar al PSOE. Passaria quatre vegades per la presó sumant dos anys i mig de presó.

Membre de la Comissió Executiva socialista des de 1967, el 1974 va ser elegit secretari de Coordinació del PSOE en el Congrés de Suresnes i en representació del seu partit, va formar part activa de la Plataforma de Convergència Democràtica (1974-76) i de la Coordinadora Democràtica, òrgan unitari d'oposició al franquisme.

En el Congrés de 1976 i en l'Extraordinari de setembre de 1979 va ser elegit secretari de Relacions Polítiques de l'Executiva Federal socialista.

En les primeres eleccions democràtiques, de l'1 de març de 1977, va ser elegit diputat del PSOE per Guipúscoa, renovant el seu escó pel mateix partit i la mateixa circumscripció en els successius comicis fins a l'any 2000.

El 8 de juliol de 1988, va ser nomenat ministre de Justícia en el Govern de Felipe González, substituint a Fernando Ledesma, ocupant el càrrec fins a març de 1991.

El 6 de febrer de 1996, en plena campanya per a les eleccions generals del 3 de març, ETA va assassinar al seu germà Fernado Múgica.

En les eleccions de març de 2000 va tornar a ser elegit diputat socialista, però va ser proposat pel PP per al càrrec de Defensor del Poble i el 15 de juny de 2000 va prendre possessió, després d'obtenir el suport del Parlament. Va abandonar per aquest nomenament la militància socialista i va renunciar al seu escó en el qual va ser substituït per Elvira Cortajarena.

El 17 d'octubre de 2006, en una iniciativa sense precedents, la Mesa del Congrés va acordar admetre a tràmit una iniciativa parlamentària d'IU-ICV, per reprovar i demanar el seu cessament com a Defensor del Poble, per haver recorregut al Tribunal Constitucional l'Estatut català, el 19 de setembre. Aquesta iniciativa va ser rebutjada el 2007 per la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble amb el vot de PSOE, PP i CC.

El 30 de juny de 2010, coincidint amb l'expiració del seu segon mandat, va cessar en el càrrec i va ser substituït de manera interina per María Luisa Cava de Llano.