Les forces de seguretat brasileres han detingut Carlos García Julia qui comptava amb una requisitòria internacional per la seva participació en la matança el 1977 dels advocats d'Atocha, segons han informatfonts de la investigació.

Les autoritats espanyoles havien sol·licitat l'extradició de García Julia, que comptava amb 24 anys quan va perpetrar els assassinats dels advocats d'Atocha, i que va ser condemnat per l'Audiència Nacional a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats.

La matança d'Atocha, un atemptat de l'extrema dreta, va ser comès -segons la decisió de la sentència posteriorment per un grup "activista i ideològic", que rebutjava "el canvi institucional que s'estava produint a Espanya".

Els quatre integrants del comando d'ultradreta, Francisco Albadalejo, José Fernández Cerrá, Leocadio Jiménez Caravaca i Carlos García Juliá, van ser condemnats a penes d'entre 73 i 193 anys.

Tres advocats laboralistes, Enrique Valdelvira Ibañez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo, l'estudiant de Dret Serafin Holgado i un administratiu, Ángel Rodríguez Leal, van ser les víctimes mortals. També hi va haver quatre ferits greus.

El 24 de gener de 1977 dos pistolers van irrompre al despatx laboralista de Comissions Obreres al número 55 del carrer Atocha.

El fet va commocionar el país i va passar a la història de la Transició com "la matança d'Atocha". Cada any, el 24 de gener, es recorda a Madrid la matança d'Atocha amb actes a la plaça d'Anton Martín, on una escultura, 'El abrazo', de Juan Genovés, rendeix memòria als advocats morts i les víctimes de l'atemptat.

García Juliá, detingut aquest dijous al Brasil, i que estava adscrit a Falange quan va cometre els assassinats, va ser condemnat a 193 anys de presó però va fugir, aprofitant un permís penitenciari, i va fugir a Bolívia, on va ser empresonat per un delicte relacionat amb el narcotràfic.

El judici a Espanya per la matança d'Atocha es va celebrar el 1980 i la sentència va sumar 464 anys de presó: va condemnar José Fernández Cerrá i García Juliá a 193 anys com a autors materials.

Els dos principals encausats van complir uns 14 anys de condemna, ja que García Juliá va fugir en una llibertat condicional i Cerrá va ser posat en llibertat i també se'n va anar a Sud-amèrica.

Mentre estava fugit a Bolívia, l'Audiència Nacional va dictar una ordre d'extradició per Julià i al desembre de 2016 va actualitzar aquesta petició davant el Ministeri de Justícia perquè fos traslladat a Espanya per complir condemna.