Almenys deu persones, sis homes i quatre dones, van morir en les inundacions de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), mentre que un nen de cinc anys -fill d'una de les víctimes mortals- roman desparegut. La dona anava en un cotxe amb els seus dos fills menors d'edat en el moment en què es van veure afectats per la riuada, i va aconseguir salvar la seva altra filla. La majoria dels cossos van aparèixer a la llera del torrent i els seus voltants. La majoria de les víctimes mortals són espanyoles, excepte una parella de britànics i una dona holandesa. Més de 200 veïns van haver de ser desallotjats de les seves cases.
Des de la Guàrdia Civil van explicar que el dispositiu d'emergències està pentinant la zona de s'Illot amb gossos especialitzats buscant persones. Segons van assenyalar, és una feina complicada per l'abundant fang i la presència de runes i restes de vehicles. A la nit, el dispositiu va ser de menor intensitat, tot i que van continuar les tasques de recerca.
En aquest sentit, les forces de seguretat van demanar comprensió davant les restriccions per accedir al municipi, ja que nombroses persones van voler desplaçar-se per ajudar a Sant Llorenç. «No es pot obrir pas a tothom», van apuntar. Des del dispositiu especial van assenyalar que es va posar a disposició dels familiars un lloc a Manacor -on es van traslladar els cossos de les víctimes- perquè siguin atesos per psicòlegs i personal especialitzat.
Les precipitacions intenses registrades dimarts a les Balears van ser «extraordinàries», molt localitzades, poc freqüents i històriques, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que va explicar que a la zona de Sant Pere es van acumular més de 230 litres per metre quadrat en un sol dia, més d'un terç del que sol ploure en tot l'any. El portaveu adjunt de l'Aemet, Rubén del Campo, va assenyalar que encara que les mitjanes són «un valor teòric», a la zona més afectada, l'est de Mallorca, es van recollir més de 200 litres per metre quadrat, quan el normal en el conjunt de l'any és d'entre 600 i 800 litres per metre quadrat. «Ha caigut en un dia un terç del que plou en tot l'any o fins i tot més», va destacar.
Així, va assenyalar que els avisos de risc van anar variant al llarg de la jornada, que van començar amb groc (risc), perquè s'esperaven més de 20 litres per metre quadrat en una hora; a dos quarts de set va augmentar a taronja (risc important) en observar-se acumulacions de 40 litres per metre quadrat en una hora o bé per 100 litres per metre quadrat acumulats en 12 hores i, posteriorment, al voltant de dos quarts de deu de la nit, el risc es va intensificar i es va emetre un avís vermell (extrem) en preveure una acumulació de més de 200 litres per metre quadrat en algunes zones. «Aquest és el nivell màxim d'avís», va recordar.
Pel que fa a si estava previst o no, el portaveu admet que la predicció i l'avís apuntava la possibilitat de pluges fortes, però va comentar que és «molt difícil predir una precipitació tan intensa i tan localitzada». Així, va indicar que hi va haver una línia de tempestes «bastant estreta», però que va afectar «de ple» Artà, Sant Llorenç i Sant Pere, els llocs més afectats.
En concret, va dir que Sant Llorenç compta amb una estació meteorològica manual que va recollir 220 litres per metre quadrat durant tota la jornada, però segons Del Campo, cal suposar que aquesta precipitació va caure durant les 4 a 6 hores en què va estar plovent. No obstant això, a «només vuit quilòmetres», a Manacor, es van recollir 23 litres per metre quadrat en 24 hores. «Amb la tecnologia actual és molt difícil afinar més la predicció», va comentar.
Un cop cada més de 1.000 anys
Per altra banda, va assegurar que aquesta precipitació va ser «molt local» i la va definir com a «excepcional» pel que fa a la quantitat i la durada. De fet, va afegir que el departament de Climatologia de l'Aemet ha estudiat cada quant de temps pot passar una cosa així. Segons aquest estudi del període de retorn, a l'estació més propera a la colònia de Sant Pere, on es van recollir 233 litres per metre quadrat, això pot succeir un cop cada més de 1.000 anys.
