Un desig fet realitat. Des del llit de l'hospital on està ingressat, Alfonso ha vist fer realitat un desig abans de morir, en arrossegar un complicat estat de salut que els metges consideren irreversible. Va rebre la visita sorpresa del seu gos, Balto.
"Ja em puc morir tranquil", comentava ahir Alfonso Martínez des de l'habitació on porta ingressat des de dissabte. Dimarts va rebre una visita inesperada a l'Hospital del Vinalopó: la del seu gos Balto. Volia acomiadar-se'n perquè el seu estat de salut sembla irreversible, tal com li han diagnosticat els metges.
La seva família va poder fer realitat el desig d'aquest il·licità d'adopció amb 91 anys, que, malgrat la seva delicada situació, preguntava a tota hora per la seva mascota. "Em vaig quedar de pedra. No m'ho esperava", revelava el pacient amb la mascareta d'oxigen posada, i amb el somriure que encara podia dibuixar a la cara.
I és que els parents més propers d'Alfonso van voler provar sort i van sol·licitar permís al centre sanitari per veure si existia la remota possibilitat de poder portar el gos a l'habitació, encara que fos tan sols per un instant. "Tots els dies preguntava pel gos, que si on està Balto, que si pobret que estarà sol ... I vam decidir fer-ho saber a l'auxiliar, tot i que pensàvem que ens dirien que no", ha assenyalat Tere Giner, la parella d'un dels néts del pacient.
No obstant això, per sorpresa, la resposta va ser positiva i el gosset de raça Yorkshire va poder fer-li una visita al seu amo, després de l'autorització del supervisor. Una cosa que mai abans havia passat a l'Hospital del Vinalopó, des d'on van assenyalar que es tracta d'una iniciativa molt puntual i d'un acte d'humanització.
Amb el vistiplau aconseguit, els familiars d'Alfonso es van anar a casa a pel gos per banyar-lo i traslladar-lo, després, en un trasportí, fins al centre sanitari. "Vam accedir de manera molt discreta a l'hospital per evitar cridar l'atenció i el vam entrar a l'habitació. Va ser molt emotiu tot i estem molt agraïts", relata la Tere.
Deu minuts al seu costat van ser suficients perquè aquest il·licità rebés un "empenta" i pogués aixecar l'ànim, que durant aquests dies a l'hospital havia decaigut en ser conscient del seu delicat estat de salut.
La veritat és que, tot i patir una insuficiència respiratòria, cardíaca i renal, al costat del que suposa passar dels 90, els familiars d'Alfons reconeixien la fortalesa mental d'aquest home, resident a Elx des de fa més de 40 anys, però natural de Moratalla, a Múrcia, tal com ahir ell mateix confessava a aquest diari.
"Tenia moltes ganes de veure en Balto, perquè em feia molta companyia a casa. No ens separàvem. Em donava molt d'afecte, fins i tot preníem el sol junts», admetia.
Per fer possible aquest desig, l'Hospital del Vinalopó assegura tenir en compte totes les mesures de seguretat i d'higienització quan va accedir a fer realitat la petició d'aquests familiars, en tractar-se d'un cas molt puntual.
No obstant això, des del centre hospitalari també van advertir que no tenen contemplat repetir-ho a menys que en un futur es posi en marxa un pla específic per a l'entrada de mascotes al centre.
