El passat 31 d'agost van ser trobades unes restes humanes a l'abocador d'Elx. Parts d'un cos anònim que podien haver quedat en qualsevol secció de successos com un crim anònim també. Però cinc mesos després la Policia Nacional li ha posat nom i cognoms i una història amb un final que intenta aclarir.

Els últims dies de la vida de Josep Maria Merino Sánchez formen part de les ombres que es poden trobar a les assolellades i afables urbanitzacions de Torrevella i Oriola Costa, sense que per això deixin de ser ni assolellades ni afables. Són aquests llocs impersonals i idèntics on viure tranquils i passar desapercebuts entre veïns que volen passar desapercebuts també. I a Txema, que així el coneixia la seva família i alguna que altre persona propera que tenia per aquí, li va agradar la idea de canviar les fredors de Vitòria per un d'aquests habitatges al sol mediterrani. D'això farà més de quinze anys. Va comprar en el residencial Laguna II, una de les moltes urbanitzacions que marquen la via de la Nacional 332, al litoral oriolà, on la majoria dels seus 200 veïns - britànics, alemanys i espanyols, que ocupen les cases sobretot a l'estiu- no tenen clar si estan a Torrevella o a Oriola Costa però no els importa.

Allà tenia el seu domicili permanent José María quan els seus familiars van decidir denunciar la seva desaparició. La troballa de parts del seu cos a l'abocador d'Elx, el 31 d'agost de 2016, i els detalls de la seva mort violenta, que han donat com a desenllaç la detenció, sis mesos després de tres persones, es troben sota investigació.

Segons la mirada

Els que el coneixien diuen que era agent comercial. Però Txema, l'aspecte del qual corresponia a una d'aquestes persones que ronden els seixanta igual que els cinquanta, (tenia 64) no tenia ocupació laboral determinada. Gestionava el lloguer d'algunes propietats, com uns garatges al carrer La Loma de Torrevella. Vivia sol, i fins a la defunció de la seva mare fa poc més d'un any -un esdeveniment del qual va deixar constància en un perfil de Facebook en el qual apareixen una dotzena de amistats-, solia desplaçar-se al País Basc per cuidar-la. Auster, discret.

La visió que d'ell ofereixen els veïns difereix segons la distància que mantinguessin amb ell. Per a uns era un solitari sense molta habilitat social, esquerp i fins a cert punt conflictiu entre la comunitat de propietaris -es queixava per la presència de gossos a les zones comunes, res fora de la normalitat.

N'hi ha però més propers que parlen d'una mala qualitat auditiva com a font dels seus malentesos i brusquedats amb els altres. Del final de la seva relació sentimental amb aquella dona russa. De que era bona persona. Que en aquests últims mesos, coincidint amb la seva relació amb gent nova, de la veïna Torrevella, el seu comportament no era el de sempre.

Són aquests veïns que afirmen que mentre Txema seguia desaparegut algú amb un gos va entrar a la casa i es va emportar diverses bosses. Però ningú va sospitar res ni va pensar en res tot i que la casa no estava tancada com quan es desplaçava a Vitòria a veure la família. Finestres obertes, persianes aixecades. Però cadascú viu a la seva parcel.la i és difícil veure més enllà de les tanques propis. La denúncia va arribar dels seus familiars al País Basc perquè feia diversos dies que no el podien localitzar.

Ningú podia pensar que les restes humanes trobades el 31 d'agost per un operari a l'abocador d'Elx, on acaben els residus urbans de Torrevella, eren els de José Merino. La policia estudia una discussió per l'ús o el lloguer dels garatges que el mort com a detonant dels fets. Un home de nacionalitat espanyola de 56 anys ha ingressat a la presó preventiva detingut com a autor material de la seva mort, mentre una parella de nacionalitat colombiana està acusada d'encobriment.