La Sala Penal del Tribunal Suprem ha arxivat la querella de CDC i de l´exalcalde de Barcelona Xavier Trias contra l´exministre d´Interior Jorge Fernández Díaz i l´exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso en considerar que no hi ha indicis dels delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics. En les converses gravades entre Fernández Díaz i de Alfonso corresponents a dues reunions els dies 2 i 16 d´octubre del 2014, l´exdirector de l´OAC hauria entregat un expedient a l´aleshores titular d´Interior sobre un presumpte nomenament a dit de dos familiars de l´exconseller Felip Puig. En un altra ocasió, també hauria entregat una investigació sobre un presumpte cas de blanqueig de capitals que afectava l´exalcalde de Barcelona i que, segons els querellants, es van filtrar a ´El Mundo´.

Trias i CDC acusaven l´exdirector de l´OAC d´un delicte de revelació de secrets en divulgar, instigat per l´exministre, informació confidencial en el cas de l´entrega de la documentació relativa als presumptes nomenaments irregulars que hauria fet l´aleshores conseller Francesc Homs de dos familiars del també exconseller Felip Puig.

L´alt tribunal recorda que els magistrats han reiterat la doctrina de la Sala, contrària a admetre com a base de la querella fets que tenen com a única base probatòria la seva publicació als mitjans de comunicació, com asseguren que és el cas. A més, afegeix, a la notícia d´El Mundo´ que Trias tenia un compte a Suïssa només s´hi aportaven "judicis de valor o interpretacions subjectives, mancat de la solidesa mínima necessària per obrir un procediment penal per un delicte de revelació de secrets" i apunta que la informació potser va ser filtrada per una font.

Sobre les transcripció del contingut de les reunions entre els querellats, la Sala ha conclòs que "no és possible determinar si han estat editades, alterades o manipulades, de manera que tampoc es pot saber si la gravació correspon al contingut íntegre de l´entrevista o s´ha suprimit algun apartat". D´altra banda, segons l´alt tribunal perquè hi hagi un delicte de revelació de secrets s´ha de difondre una informació que no hauria de ser divulgada i de la què s´ha tingut coneixement pel càrrec i que no és el cas dels querellats, sinó que cal entendre-ho com una "cooperació institucional".

Per últim, la Sala Penal indica que tot i que ara s´arxivi la querella es podria tornar a revisar el cas si tots aquests indicis es posessin de manifest en les diligències practicades en el procés penal de l´exalcalde de Barcelona Xavier Trias contra els periodistes d´´El Mundo´ Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro per revelació de secrets i calúmnies.