El primer macroprocés pel cas Gürtel, epicentre de la picabaralla política espanyola des de fa més d'un lustre, comença aquest dimarts a l'Audiència Nacional. És sens dubte el judici de l'any a Espanya pels vincles de bona part dels 37 acusats amb el govern en funcions, ja que entre altres hi figuren el PP i l'exministra de Sanitat Ana Mato presents en el procediment com a partícips a títol lucratiu, i pels exdirigents citats a declarar (Rodrigo Rato, Ángel Acebes, Francisco Álvarez Cascos o Esperanza Aguirre).

La Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional comença a jutjar la peça matriu de la trama 'Gürtel', denominada 'Època I: 1999-2005', en la qual s'asseuran al banc dels acusats el presumpte capitost de la xarxa, Francisco Correa, l'exsecretari d'Organització del PP gallec Pablo Crespo, l'extesorer popular Luis Bárcenas i 35 persones més, entre elles una desena d'exalts càrrecs del PP.

El judici de la primera època de la 'Gürtel' arriba set anys després que els principals responsables fossin detinguts pel jutge Baltasar Garzón -que va començar a instruir la causa-, serà un dels més mediàtics d'aquest any, a causa que s'analitzarà en profunditat els primers anys d'una de les principals trames de corrupció d'Espanya que ha marcat l'agenda política.

Els magistrats que componen el tribunal, Ángel Hurtado -president i ponent-, José Ricardo de Prada i Julio de Diego, jutjaran les operacions que la xarxa de Correa va desenvolupar entre els anys 1999 i 2005 amb ajuda de Crespo. Van organitzar un entramat societari utilitzant els seus contactes amb responsables del PP per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics, el pagament de comissions i ocultar al fisc els guanys que ascendeixen a més de 40 milions d'euros, segons la Fiscalia.

Aquestes activitats es van dur a terme en les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, l'ajuntament de la capital i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón i en la localitat malaguenya de Estepona. Per això, el jutge Pablo Ruz, va decidir dividir la peça en diversos apartats, que coincideixen amb aquestes administracions més una introducció -subdividint la relativa a Madrid en Municipi i Comunitat de Madrid- per emmarcar les activitats que es van dur a terme durant aquests sis anys i qui van intervenir en cadascun d'ells.

Precisament, el llavors titular del Jutjat Central d'Instrucció 5 de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va explicar en l'acte amb el qual va donar per conclosa la instrucció, que la trama va emprar els contactes en aquestes administracions per obtenir "adjudicacions il·lícites per a les seves empreses mitjançant un entramat de societats per les quals es canalitzaven les dádivas, pagaments de comissions i pagament a proveïdors a través d'un sistema de facturació falsa".

Qüestions prèvies

El primer macrojudici de Gürtel arrenca aquest matí amb la fase de qüestions prèvies, en la qual alguns dels 37 acusats exposaran la nul·litat de les proves contra ells, com la de l'enregistrament que va destapar la trama i de les escoltes que va autoritzar l'exjutge Baltasar Garzón entre advocats i imputats a la presó.

El rebuig a la recusació plantejada per apartar del tribunal al magistrat José Ricardo de Prada ha buidat ja tots els possibles obstacles per permetre el començament avui del judici a la xarxa de corrupció 7 anys i mig després de ser desarticulada.

Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez. Foto: FERNANDO BUSTAMANTE | EFE

Les dues primeres jornades del judici estaran plenament dedicades a les qüestions prèvies, és a dir, peticions referides al procediment que plantejaran les parts.Segons fonts jurídiques consultades, diversos dels acusats, entre ells l'extresorer Luis Bárcenas, demanaran la nul·litat dels enregistraments fets pel delator de Gürtel, José Luis Peñas també acusat), al presumpte capitost, Francisco Corretja, per considerar-les il·legals.

També plantejaran aquesta nul·litat de les escoltes a la presó entre imputats i lletrats que va ordenar Garzón i que li van suposar la seva inhabilitació pel Tribunal Suprem.

Unes altres de les qüestions prèvies que aixecaran interès seran les referides a l'autorització per part de la justícia suïssa al fet que l'espanyola usi les dades que va facilitar sobre comptes bancaris d'alguns acusats. A Suïssa va ser on, segons la Fiscalia, Bárcenas es va endur els diners que va acumular de comissions per intercedir en adjudicacions a la xarxa mafiosa (almenys 1,2 milions) i el que va sostreure de la "caixa B" del partit (uns 300.000 euros), i on va arribar a acumular 48,2 milions.

El país helvètic va autoritzar en el seu moment a Espanya usar la documentació que va enviar sobre Bárcenas, el líder de la trama, Francisco Correa, el seu número dos, Pablo Crespo, i altres imputats, per acusar-los de delictes d'"escroquerie" relacionats amb delictes fiscals, la qual cosa en la legislació espanyola seria comparable amb el delicte de frau. Aquesta decisió la van recórrer alguns imputats i la justícia suïssa va decidir suspendre l'autorització a usar les dades fins que es resolgui el recurs plantejat davant el Tribunal Penal Federal, pendent encara de resposta. D'aquesta manera, les defenses al·legaran que la justícia espanyola no pot utilitzar aquestes dades, ni per a delictes de corrupció com el frau ni per a delicte fiscal.

L'anul·lació d'aquests documents enviades per Suïssa suposaria tirar per terra part de la prova de la Fiscalia Anticorrupció contra els defraudadores de la trama Gürtel.

Totes aquestes qüestions es plantejaran a partir d'aquest dimarts en un judici que se celebrarà a la seu de l'Audiència Nacional de Sant Fernando d'Henares (Madrid), l'única capaç d'acollir macroprocessos com aquest, que coincidirà amb la quarta jornada del judici de les targetes opaques de Caja Madrid amb 64 acusats.

S'espera que uns 200 periodistes de 65 mitjans acreditats es congreguin a l'Audiència Nacional per veure desfilar wls acusats en tots dos judicis (al voltant de 100) amb els seus respectius advocats.

Els 37 acusats sumen una petició de pena total de 732 anys de presó per part de la Fiscalia, la major per al presumpte "capo" de Gürtel, Francisco Correa (125 anys), que ha buscat a l'últim moment un atenuant de reparació del dany i ha donat autorització al seu banc a Suïssa per abonar la responsabilitat civil (2,2 milions d'euros) que li reclama Anticorrupció.

Bárcenas s'enfronta també a una elevada petició de presó (42 anys) en el qual serà el seu primer judici per la seva activitat irregular en el PP i que li va portar a estar 19 mesos a la presó preventiva. Un altre extresorer, Ángel Sanchís, s'asseurà amb ells per ajudar-los suposadament a repatriar els diners dels seus comptes a Suïssa, al costat de l'exconseller madrileny Alberto López Viejo, per a qui la Fiscalia demana 46 anys de presó per cobrar almenys 448.870 euros de Gürtel; l'exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega, que s'enfronta a 50 anys, i l'exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda, exmarit d'Ana Mato, per qui demanen 15 anys.

La implicació de Sepúlveda en la trama corrupta ha arrossegat també a aquest judici la seva exdona, que haurà de respondre com a partícip a títol lucratiu pels regals que va rebre de la trama en forma de viatges o festes per als seus fills.

En la mateixa situació s'hi troba el PP, que com a persona jurídica també se l'ha considerat partícip a títol lucratiu dels beneficis que va obtenir de la trama a Pozuelo i Majadahonda.