Les eleccions gallegues i basques d'aquest diumenge arriben en un moment complicat en la vida política espanyola. I és que aquests comicis es produeixen en un escenari polític marcat pel cansament i la irritació de molts votants pel bloqueig polític per formar Govern a Madrid. Aquesta situació, pot canviar després de les eleccions d'aquest diumenge. I és que tots els partits es juguen molt aquest 25-S, fins al punt que poden suposar un abans i un després en la situació de bloqueig polític que es viu a Espanya, ja que poden ser la clau que resolgui la investidura.

Tant Galícia com el País Basc seran aquest diumenge dos laboratoris electorals clau per al futur polític del país, sense govern des de finals de l'any passat. Ja fa temps que els dos principals partits del país, PP i PSOE, van assumir que la situació que es viu en la política espanyola només es pot resoldre aquest diumenge en funció del que dictin les urnes. Així, mentre un determinat resultat pot obrir la porta a un possible desbloqueig, un altre resultat pot provocar que la celebració d'unes terceres eleccions sigui ja irremeiable.

Durant tota la campanya electoral, tant a Galícia com al País Basc, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez no han deixat de llançar-se acusacions per no haver-se conformat encara un Govern després de les eleccions del passat mes de juny. Després dels comicis d'aquest diumenge, els destins del Partit Popular i del PSOE es poden creuar, encara que en direccions oposades. A Galícia, Rajoy posa a prova el seu lideratge polític. Encara que internament ningú li qüestiona, el líder del partit vol esvair qualsevol dubte que algú es pugui plantejar el que Felipe González ja va exposar recentment: "Que el PP proposi un altre candidat".

Així, si Núñez Feijóo aconsegueix mantenir a Galícia l'única majoria absoluta que li queda i els populars són capaços d'evitar un desastre a Euskadi, és possible que els resultats siguin molt dolents per als socialistes. Aquest hipotètic escenari donaria com a resultat que mentre Rajoy sortiria molt reforçat, la posició de Pedro Sánchez s'afebliria enormement.

A Gènova confien que el malestar que provocaria entre els socialistes aquests resultats provocarien moviments entre el sector crític a Pedro Sánchez, representat per diversos dirigents territorials. En una posició molt del gust de Rajoy, es tractaria llavors d'esperar esdeveniments. No obstant això, aquest plantejament es troba a les antípodes del que opinen dins del PSOE, que ha reiterat per activa i per res del món el resultat electoral de Galícia i el País Basc influirà en la posició de Pedro Sánchez i de l'Executiva contra la investidura del líder del PP.

En qualsevol cas, si els socialistes aguanten a Galícia i el País Basc l'assetjament electoral de Podem i de les Marees, i els resultats bufen al seu favor en col·locar-los en posicions decisives per a la governabilitat de tots dos territoris, Sánchez desembarcarà en els òrgans interns del PSOE amb major fortalesa, per la qual cosa podrien marcir-se els intents dels sectors més crítics.

Pel que fa Pablo Iglesias, aquest afronta les eleccions gallegues com els seus primers comicis després de la decepció del 26 de juny. La direcció de Podem considera que a Galícia pot pujar a la segona posició i erigir-se en referent, no només municipal, del relat polític de la justícia social, la qual cosa suposaria un dur cop per als socialistes. Sense una majoria absoluta del PP de Núñez Feijóo, Podem podria alçar-se amb un paper clau en un hipotètic intent per formar un govern d'esquerres al costat del PSdeG i el BNG. A Euskadi, per la seva banda, els ´podemites´ aspiren a desbancar a EH Bildu i jugar un paper clau en la política basca.

A Albert Rivera, líder de Ciutadans, li passa alguna cosa semblant. Aterrar al Parlament gallec podria significar que a Feijóo se li ha escapat la majoria absoluta, de manera que el seu concurs seria clau per al següent govern. Encara que a Euskadi les perspectives no són favorables, internament es consideraria un èxit aconseguir un escó. En aquests comicis, no obstant, el paper de Ciutadans sembla cridat a ser molt menys clau del que va anar en les passades eleccions generals.