La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, creu que la reunió d'aquest dijous amb el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha permès obrir " una via de diàleg" entre la Generalitat i l'Estat que "espera que sigui estable", tot i que ha admès que de moment -i davant la proximitat del període electoral- no han establert cap calendari de trobades. Tampoc pel que fa a la reunió de la Junta de Seguretat, malgrat la trobada que tots dos han compromès a celebrar entre el conseller d'Interior, Jordi Jané, i el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. També ha justificat els recursos de l'executiu espanyol contra lleis del Parlament perquè "el TC és la manera de resoldre els conflictes en democràcia". En aquest marc ha avançat que el consell de ministres d'aquest divendres "estudiarà" el recurs contra la Llei 24/2015 del Parlament contra la pobresa energètica, sense avançar detalls del possible recurs d'inconstitucional, tampoc si l'executiu en demanarà la suspensió per la via del 161.1 de la Constitució.

Sáenz de Santamaría ha comparegut en roda de premsa després que ho fes Junqueras i ha assegurat que la d'aquest dijous ha estat una reunió "cordial, agradable i amb bon clima" on han abordat qüestions com el context econòmic, la conflictivitat entre l'Estat i la Generalitat, els passos per a la convocatòria de la Junta de Seguretat, el compliment del dèficit per part de la Generalitat i la col·laboració en matèries com el conveni de gestió d'emergències.

En aquest context, ha assegurat que les dues administracions "estan cridades a col·laborar", però ha reiterat també que l'Estat "no pot decidir sobre la sobirania" dels espanyols i ha recordat a Junqueras que el discurs independentista "no paga les factures diàries ni resol els problemes dels catalans".

"Crec que hem obert una via de diàleg que espero que sigui estable i que tinguem més reunions amb flexibilitat", ha dit, perquè "el telèfon també serveix per resoldre qüestions concretes".

Segons ha explicat tots dos han "quedat en treballar", però sempre des de la premissa dels límits constitucionals. Ha posat com a exemple els cinc acords que la Generalitat i l'executiu espanyol van signar el passat dilluns per evitar la via del Tribunal Constitucional, com per exemple el de l'Institut Català de Finances, que l'Estat avala mentre no funcioni com a entitat de crèdit.

Amb tot, no han establert un calendari de reunions per donar continuïtat a aquest primer contacte. "Som conscients que aquest període de dos mesos, almenys a l'àmbit de les Corts és curiós i s'obrirà una campanya, i seguirem parlant d'en quin moment".

La vicepresidenta també ha justificat els recursos de l'executiu espanyol contra lleis del Parlament, que segons ha apuntat no entren a valorar "el fons de l'assumpte" sinó que parteixen de qüestions competencials.

Segons Sáenz de Santamaria, la conflictivitat al TC no va "en una sola direcció" perquè l'executiu espanyol ha presentat 32 recursos d'inconstitucionalitat, però la Generalitat 51.

Respecte al recurs de l'Estat contra la Llei 24/2015 contra la pobresa energètica, Sáenz de Santamaría ha reiterat que l'Estat no qüestiona el fons de la qüestió sinó les competències del Parlament.

No ha valorat la posició de Junqueras respecte a la possible convocatòria de la Junta de Seguretat, que no es convoca des del 2009, però sí que ha apuntat que la reunió entre Jané i Fernández Díaz ha de servir per "abordar aquest diàleg" i treballar "des de ja mateix" sense perjudici "que en el futur hi hagi un altre tipus de format".

Pel que fa al PHN i ha destacat que el pla de l'executiu espanyol és un 55% més del que va demanar Artur Mas el 1996. A més, segons la vicepresidenta, el PHN preveu 1.012 milions d'euros en inversions a Catalunya, la quarta part del previst a l'Estat, i a més que "els regants estan molt d'acord en aquesta qüestió".

Sobre els objectius de dèficit i de deute de les CCAA, Sáenz de Santamaría ha reconegut "l'esforç" de totes les administracions en la reducció del dèficit en anys "que no han estat fàcils".

Amb tot h recordat que Catalunya ha registrat una "desviació important" i que hi ha una recomanació de la UE que "cal complir". "Crec que ha de reconèixer l'esforç que suposa passar del 0,3% al 0,7% perquè implica un esforç addicional de l'Estat perquè les CCAA tinguin més marge, que aprovem un acord de no disponibilitat de 2.000 milions i que cal valorar aquest esforç".

A més, ha afirmat que el sistema de finançament permet que Catalunya rebi 1.862 milions d'euros més aquest any respecte al 2015 per la liquidació d'impostos anteriors, i que ha de tenir en compte mecanismes com el FLA, que implica un estalvi de 1.019 milions d'euros a Catalunya. "No obstant, estem cridats a cooperar i em consta que es fa un esforç" per complir amb la senda de reducció del dèficit.