"Surt per un ull de la cara", "costa un ronyó" i fins i tot "costa un ou" són expressions que sovint utilitza la gent per donar a entendre que un article o servei té un preu inabastable. No obstant això, existeixen realment uns barems que serveixen per valorar com es tradueix a euros el fet de perdre un ronyó, un testicle o quedar-se sense la visió d'un ull, imprescindibles quan es tracta d'establir la quantia d'una indemnització.

El Butlletí Oficial de l'Estat acaba de publicar una resolució i una ordre dels ministeris d'Ocupació i Economia que fixen les quanties de les indemnitzacions per mort, lesions permanents i incapacitat temporal per a valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació i les quantitats a tant alçat de les indemnitzacions per lesions, mutilacions i deformitats de caràcter definitiu i no invalidants.

En el primer cas, els cònjuges dels morts en accidents de trànsit cobraran 114.691 euros si les víctimes eren menors de 65 anys, 86.018 euros si tenien entre 66 i 80 anys i 57.345 si eren més grans. Els fills menors cobraran 47.787 euros i els majors d'edat entre 7.168 i 19.115 euros, en funció de la seva edat i també de l'edat de la víctima (com més gran, menys indemnització).

Aquesta és la indemnització bàsica, que s'incrementa mitjançant una sèrie de percentatges a l'alça, en funció dels ingressos de la víctima i de circumstàncies especials, com discapacitats de persones al seu càrrec, la mort de tots dos progenitors, entre d'altres.

Les associacions de víctimes consideren que les actuals quanties són "insuficients, obsoletes i no recullen moltes de les situacions familiars actuals", expliquen des d'una d'elles, DIA. En altres països europeus, explica el president d'aquesta entitat, Francisco Canes, les quanties són molt superiors.

Les indemnitzacions per danys permanents comprenen un ampli ventall de quanties i inclouen els danys morals, que poden arribar a 382.000 euros. Un dia d'estada hospitalària es valora a 71,63 euros; i per cada dia que l'afectat estigui sense treballar, 58,24 euros.

Un altre assumpte són les quantitats fixades pel Ministeri d'Ocupació per a les indemnitzacions per lesions, mutilacions i deformitats de caràcter definitiu, però no invalidants, causades per accidents de treball o malalties professionals. En aquest cas s'estableix també una llarga llista d'incidències, amb la seva corresponent valoració.

Per exemple, les alteracions de la veu i trastorns del llenguatge, conservant la veu social s'indemnitzen amb una forquilla que va dels 720 als 2.420 euros. La pèrdua d'una orella està valorada en 1.810 euros (3.830 si són les dues) i en els casos d'hipoacúsia (pèrdua d'audició) hi ha almenys quatre escenaris, valorats des dels 1.210 als 3.580 euros.

La pèrdua del nas es cotitza a 7.940 euros, la deformació de l'envà nasal 1.210, el mateix que la pèrdua de l'olfacte. Les deformacions de la cara o el cap que determinin una alteració important de l'aspecte de la persona s'indemnitzen amb entre 1.280 i 2.560 euros. Si les deformacions afecten greument l'estètica facial o impedeixen alguna funció aquesta indemnització pot arribar als 7.940 euros.

La casuística és àmplia i inclou ara la pèrdua dels testicles o de la funció dels ovaris (en ambdós casos, si és un, 2.840 euros i si són els dos 6.380) o la pèrdua parcial del penis, que va de 2.840 a 4.820 euros, segons com afecti la capacitat per a la penetració o per orinar. La pèrdua total del penis està a 6.810 euros i la de la mama, en el cas de la dona, 2.560 euros si és una i 5.460 si són dos.

El cas més cridaner és el dels dits, amb uns valors d'indemnització molt diferents segons el dit de què es tracti (el polze és el més cotitzat) i de si aquest es troba a la mà dreta (es paga més) o esquerra. La limitació de mobilitat de canell, colze, espatlla o genoll està, també, molt detallada.