L'Audiència de Palma ha iniciat aquest dilluns al matí el macrojudici per l'anomenat 'cas Nóos', amb 18 acusats, que durarà previsiblement fins a finals del mes de juny, cinc anys després d'haver-se iniciat la investigació. La infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin, exducs de Palma, han arribat junts, sense els seus advocats i prop d'una hora abans de l'inici previst de la vista, però sense fer cap tipus de declaració davant dels nombrosos periodistes que els esperaven a la porta del carrer. S'enfronten a vuit i 26 anys de presó respectivament per delictes fiscals, falsedat, tràfic d'influències i blanqueig de diners.

En arribar, l'advocada de Manos Limpias, Virginia López-Negrete, ha dit que és un dia "important" per a l'estat espanyol per tal que es faci justícia com en qualsevol estat de democràtic de dret. Però també creu que és un dia important per a l'acció popular, no només per a la Infanta, ja que aquesta figura judicial està reconeguda a la Constitució espanyola i és "important per lluitar contra la corrupció". Segons ella, l'anomenada doctrina Botín és "anacrònica" i va ser matisada posteriorment pel propi Tribunal Suprem en l'anomanada doctrina Atutxa. L'advocada espera que no s'arxivi el cas contra la germana del rei ja que "tothom és igual davant la llei". Si això passa, ha anunciat que recorrerà la decisió i els ciutadans també podran opinar sobre la decisió judicial.

Per últim, la lletrada de Manos Limpias ha lamentat que diverses persones i institucions hagin intentat "impedir" que Manos Limpias arribés al judici.

La primera sessió del judici està dedicada a les qüestions prèvies, entre les quals hi haurà la petició de la seva defensa d'arxivar la causa contra la germana del rei Felip. El tribunal tindrà gairebé un mes per decidir-ho, ja que al febrer es reprendrà el judici amb la declaració dels acusats.

La infanta Cristina està acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu exsoci Diego Torres, el cervell d'una trama que presumptament va malversar més de 6 milions de fons públics.

Ara, l'Audiència de Palma jutjarà aquesta trama en la que s'inclouen presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d'influències, delictes contra la hisenda pública i blanqueig de diners, entre d'altres. La fiscalia demana 19 anys i mig de presó per a Urdangarin i 16 i mig per a Torres. En canvi, demana l'arxivament de la causa per a Cristina de Borbó. L'acusació popular, Manos Limpias, demana 26 anys de presó per a Urdangarin i vuit per a la seva esposa.

De fet, aquest és un dels principals punts a tractar els primers dies per als tres magistrats de l'Audiència que jutjaran el cas. La fiscalia i la defensa de la infanta Cristina volen que s'apliqui l'anomenada 'doctrina Botín', en record del banquer de Santander, que estableix que no es pot jutjar un acusat només per l'acusació popular si el directament afectat, en aquest cas l'estat, hi renuncia. Però no està clar que es pugui aplicar en aquest cas.

A més de la infanta Cristina i Urdangarin, entre els encausats també hi ha l'expresident de les Balears Jaume Matas i alts càrrecs del seu Executiu, com José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Francisco Camps, com Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado. També hi ha l'exconsellera delegada de la candidatura de Madrid 2016, Mercedes Coghen, i l'assessor fiscal Salvador Trinxet.

Aquest dilluns i probablement dimarts es faran les denominades qüestions prèvies, que són les al·legacions que fan les parts personades sobre el desenvolupament del judici, com la declaració de testimonis o proves a realitzar. No serà fins el 9 de febrer quan es reprendrà el judici amb la declaració dels acusats. Abans se sabrà si la infanta acaba sent jutjada o no. Si ho és, declararà l'última de tots, probablement el 26 de febrer. El primer en declarar serà José Luis Ballester, 'Pepote', exdirector general d'Esports de Balears. Més tard ho faran, entre altres i per aquest ordre, Jaume Matas, Marco Antonio Tejeiro, Ana María Tejeiro, Diego Torres, Urdangarin i Miguel Tejeiro.

Després, de març a maig serà el torn de desenes de testimonis, entre els que destaquen, a banda dels investigadors policials i de l'Agència Tributària, exconsellers del Govern balear amb Jaume Matas, exmembres de la Casa Reial, l'exiministre Rodrigo Rato, l'exalcaldessa de València Rita Barberá, l'exconseller valencià Esteban González Pons, l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, l'empresari valencià Francisco Roig, l'exconsellera de Salut de la Generalitat Marina Geli, l'exalcalde de Madrid i exministre Alberto Ruiz Gallardón, i l'exsecretari d'Estat per a l'Esport Jaime Lissavetszky.

Finalment, declararan diversos pèrits, sobretot econòmics, i al juny s'acabarà el judici amb les conclusions i informes finals i l'últim torn de paraula per als acusats. El sumari del cas Nóos està format per 100 volums i 76.000 folis i la seva instrucció es va iniciar com una peça separada del cas Palma Arena l'any 2010.

Per al judici s'han acreditat gairebé 600 professionals de 84 mitjans de comunicació. Les sessions no se celebren a la seu de l'Audiència de Palma, sinó a l'edifici de l'Escola Balear d'Administració Pública, als afores de la capital mallorquina, per qüestions d'aforament i seguretat. Els mitjans segueixen la sessió en directe des de la sala de vistes i des d'una sala on reben la senyal de vídeo i so, que poden retransmetre en directe, cosa molt poc habitual en els judicis a l'estat. Dins de la sala de vistes hi ha poc espai per a la premsa, i els redactors que hi entrin no poden sortir-ne durant tota la sessió ni poden portar cap aparell electrònic ni telèfon mòbil. També hi ha 36 cadires per al públic general, que també han hagut de passar forts controls de seguretat.