El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dijous els tres recursos d'empara que C's, PSC i PPC van registrar dimecres contra la decisió de la Mesa del Parlament de tramitar la declaració independentista de Junts pel Sí i la CUP, però no decidirà fins la tarda si adopta les mesures cautelars que li demanaven C's i PPC, és a dir, si permet que se celebri el ple del Parlament que tindrà lloc previsiblement dilluns. Han aturat el debat poc abans de la una i després de dues hores de deliberació, i seguiran a partir de dos quarts de cinc ja només per estudiar les mesures cautelars. L'admissió a tràmit dels recursos -que demanen que el Tribunal declari nul l'acord de la Mesa del Parlament- no implica de moment la seva suspensió, sinó que els magistrats estudiaran el cas a les pròximes reunions plenàries.

En una nota que han fet pública, els magistrats argumenten que els tres recursos de C's, PSC i PPC compleixen el "requisit de l'especial transcendència constitucional" que exigeix la Llei del TC per admetre a tràmit un recurs d'empara, perquè plantegen "qüestions sobre les que no hi ha doctrina d'aquest tribunal". També assenyalen que la qüestió "transcendeix del cas concret" perquè "suscita una qüestió jurídica de rellevant repercussió social, amb conseqüències polítiques generals".

A més, han acordat dirigir-se al Parlament de Catalunya perquè en un termini que no vagi més enllà dels 10 dies "remeti certificació o fotocòpia de les actuacions parlamentàries corresponents als acords impugnats" i perquè es pugui personar al procediment.

Els magistrats han començat el debat a les 11 del matí i l'han suspès poc abans de la una. Tot plegat només 24 hores després que els presidents dels grups parlamentaris dels tres grups, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol, registressin al TC tres recursos separats. Dos d'ells, els de C's i PPC, els demanaven que adoptessin mesures cautelars i suspenguessin ja -i sense escoltar les parts, en el cas del recurs que presentava el PPC- els acords de la Mesa, de manera que la declaració independentista no es pugui debatre al Parlament la setmana que ve.

Abordaran aquestes peticions a la tarda, a partir de dos quarts de cinc, quan reprendran el ple ja només per abordar les mesures cautelars.

Amb tot, fonts del TC assenyalaven aquest dimecres que aquesta mena de mesures cautelars només s'adopten en casos d'extrema urgència o danys irreparables, i els magistrats entenen que aquest no és el cas.

Si es confirma aquesta decisió a la tarda, el TC permetria que el debat se celebri d'acord a la jurisprudència del mateix tribunal. Hi ha diversos precedents que apunten en aquesta direcció, com els recursos que es van presentar contra la tramitació al Parlament de Catalunya de l'Estatut del 2006, o al Parlament basc del Pla Ibarretxe. Totes dues qüestions es van poder debatre. Fonts del TC apunten a més que la resolució de la declaració de sobirania del Parlament al 2013 obria la via a permetre el debat al Parlament, independentment del fet que impliqués la suspensió de l'acord un cop aprovat.

Tot plegat a l'espera d'un nou recurs que segons va avançar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els serveis jurídics de l'Estat presentaran l'endemà de l'aprovació en ple de la declaració independentista, fet que situa el nou recurs previsiblement en dimarts o dimecres de la setmana que ve. A diferència dels presentats per C's, PSC i PPC, el recurs de l'executiu espanyol implicarà la suspensió automàtica de l'acord, perquè inclourà la petició perquè s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució que estipula que quan recorre el govern espanyol qualsevol decisió d'un govern o parlament autonòmic queda suspesa.

Un tribunal conservador

El Tribunal Constitucional que acabarà decidint sobre els recursos i sobre les mesures cautelars té una clara majoria conservadora. Set dels 11 magistrats han estat designats a proposta del PP, començant pel seu president, Francisco Pérez de los Cobos, que va ser afiliat del partit de Mariano Rajoy fins i tot després de ser designat com a magistrat. Dels altres quatre, tres van ser designats a proposta del PSOE i només la magistrada Encarna Roca va ser designada fruit d'un acord entre PSC i CiU al 2012 a proposta del Parlament de Catalunya. Cal recordar que l'abril del 2015 va morir el magistrat Luis Ignacio Ortega, adscrit al sector progressista, i no ha estat rellevat.