El PP augmenta a 3,3 punts la diferència respecte al PSOE en estimació de vot, segons el baròmetre del mes de juliol que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha donat a conèixer aquest dimecres. L'estudi manté els populars en primera posició amb una estimació del 28,2% dels vots mentre que els socialistes es quedarien en el 24,9%. El Partit Popular és la formació que surt més ben parada d'aquest informe ja que creix 2,6 punts respecte a l'informe del mes d'abril. El PSOE també creix lleugerament (0,6 punts), mentre que Podem i Ciutadans pateixen un descens de 0,8 i 2,7 punts respectivament.

El Centre d'Investigacions Sociològiques ha publicat aquest dimecres el baròmetre del mes de juliol, el primer amb dades d'intenció de vot des de les eleccions municipals i autonòmiques del passat mes de maig.

El principal beneficiat d'aquest informe és el PP, ja que incrementa la diferència respecte als seus rivals (PSOE, Podem i C's) de cara a unes eleccions generals. Els populars obtenen una estimació del 28,2% dels vots, els socialistes del 24,9%, la formació que lidera Pablo Iglesias el 15,7% i la d'Albert Rivera un 11,1%. Precisament les formacions que surten pitjor parades d'aquest estudi són aquestes últimes, ja que el baròmetre del passat mes d'abril Podem tenia una estimació de vot del 16,5% i Ciutadans del 13,8%.

La intenció de vot és favorable al PSOE

La mateixa enquesta atorga la victòria al PSOE respecte al PP en intenció de vot. Els socialistes obtenen un 17,3% en aquest paràmetre mentre que els populars es queden en el 16%. Podem se situa com a tercera força en intenció de vot amb un 12% mentre que Ciutadans es consolida en la quarta posició amb un 7,7%.

Uxue Barkos es manté com a política millor valorada

La presidenta de la Comunitat Foral de Navarra i líder de la formació Geroa Bai, Uxue Barkos, es manté com a líder política millor valorada amb una nota mitja de 4,72. A Barkos la segueixen Joan Baldoví de Compromís (3,89), Pedro Sánchez del PSOE (3,84), Alfred Bosch d'ERC (3,66) i Cayo Lara d'EU (3,42).

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es troba entre els líders pitjor valorats (2,61), així com Rosa Díez d'UPyD (2,97), Josep Antoni Duran i Lleida (2,85) o els portaveus del PNB i d'Amaiur al Congrés, Aitor Esteban (3,06) i Mikel Errekondo (3,08).

Pel que fa als ministres del govern espanyol, el titular d'Exteriors, José Manuel García Margallo, és el millor valorat (3,23) seguit de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría (3,17), la de Foment, Ana Pastor (2,86), el de Sanitat, Alfonso Alonso (2,86), el d'Economia, Luis de Guindos (2,83), la d'Agricultura, Isabel García Tejerina (2,71), el d'Interior, Jorge Fernández Díaz (2,61), el de Defensa, Pedro Morenés (2,45), la de Treball, Fátima Báñez (2,40), el de Justícia, Rafael Català (2,33), el d'Indústria, José Manuel Soria (2,27), el d'Hisenda, Cristóbal Montoro (2,09) i el d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo (1,92).

Un govern entre PSOE i Podem és el que més atrau als ciutadans

El baròmetre del CIS del mes de juliol apunta a una coalició entre socialistes i Podem en cas que cap formació aconsegueixi la majoria absoluta. El 21,1% dels enquestat aposten per un govern entre aquests dos partits, l'11,6% per un govern en solitari del PP, el 10,9% per una coalició entre socialistes i Ciutadans, el 10,3% per una entre populars i Ciutadans i el 9,6% per un govern en solitari del PSOE.

Els ciutadans de l'Estat continuen veient l'atur com el principal problema

El 78,8% dels enquestats continuen veient l'atur com el principal problema que existeix actualment a l'Estat, seguit de la corrupció i el frau (43,7%), els problemes econòmics (25%), els polítics i els partits (19,1%), la sanitat (11,8%), els aspectes socials (10,7%) o l'educació (8,5%).

El 38,2% dels ciutadans aposta per un Estat autonòmic com l'actual

Pel que fa a l'organització territorial, el 38,2% dels ciutadans aposta per un Estat amb autonomia com l'actual, el 18,2% per un Estat amb únic govern central sense autonomies, el 14,6% per donar més autonomia a les Comunitats Autònomes, un 12% per unes Comunitats amb menor autonomia que a l'actualitat mentre que un 9,7% dels ciutadans aposta per un Estat que reconegui a les autonomies la possibilitat de convertir-se en estats independents.