L'Audiència de Palma ha mantingut la imputació de la infanta Cristina per cooperació en dos delictes fiscals i sobreseu la causa contra ella per blanqueig de capitals, en l'anomenat cas Nóos. D'aquesta manera, estima parcialment els recursos de la defensa i la Fiscalia Anticorrupció, que demanaven l'arxivament total. Per al seu marit, Iñaki Urdangarin, manté totes les imputacions i hi afegeix el delicte de blanqueig, igual que fa amb el seu exsoci, Diego Torres, i la dona d'aquest últim, Ana María Tejeiro. La decisió s'ha pres per unanimitat i no es pot recórrer.
En la seva interlocutòria, de 160 pàgines i comunicada aquest divendres al migdia a totes les parts, els tres magistrats desestimen la majoria de recursos interposats per les parts, com els que demanaven la imputació de nou del secretari de les infantes, Carlos García Revenga, o de Mario Sorribas, estret col·laborador d'Urdangarin. També ha desestimat totes les peticions de desimputació dels principals implicats com Iñaki Urdangarin i la infanta, Diego Torres i la seva esposa i cunyats, l'expresident balear Jaume Matas o alts càrrecs del País Valencià.
L'Audiència justifica la desimputació de la infanta pel delicte de blanqueig considerant que no hi ha prou indicis que la filla de l'anterior rei volgués legalitzar diners il·legals a través de despeses familiars de la societat patrimonial que compartia amb el seu marit, Aizoon. A Urdangarin se li atribueix la defraudació de l'IRPF del 2007 i 2008, perquè els anys anteriors ja han prescrit. Hisenda creu que el duc de Palma va ocultar ingressos personals com si fossin de les seves empreses per reduir la quota que pagava d'IRPF, ja que l'Impost de Societats és inferior.
Per això, el tribunal considera que a la infanta Cristina només se li pot atribuir el blanqueig de capitals a partir del juliol del 2008, ja que l'IRPF del 2007 s'ha de pagar el juny del 2008. Aquell any Cristina de Borbó va gastar 17.000 euros d'Aizoon en despeses personals i el 2009 en va gastar 11.000. Amb aquests imports, el tribunal considera que no hi havia cap intenció de blanquejar capitals.
A Urdangarin, Torres i Tejeiro sí que els manté la imputació per blanqueig, ja que els tres coneixien el dia a dia de les societats investigades, i l'Agència Tributària va dictaminar que eren societats pantalla pensades únicament per desviar fons públics.
En el cas del delicte fiscal, sí que veu cooperació necessària per part de la infanta en el frau fiscal comès pel seu marit, com a mínim per dol eventual, ja que la filla de Joan Carles I formava part del patronat de l'Institut Nóos i tenia el 50% de participacions d'Aizoon. L'Audiència segueix el mateix criteri per a l'esposa de Diego Torres, però en el seu cas la situació és més greu, perquè Ana María Tejeiro sí que treballava a Nóos, fent tasques administratives, mentre que Cristina de Borbó només formava part del patronat.
En la interlocutòria, el tribunal fa unes últimes mencions on critica el paper de la fiscalia amb la infanta. Segons l'Audiència, la interlocutòria del jutge instructor José Castro del juliol passat posava punt final a la instrucció i donava a les parts la possibilitat d'acusar, demanar l'arxivament o noves diligències. Per això, considera "cridaner" que el ministeri públic, en comptes de demanar simplement l'arxivament de la causa per a la infanta Cristina i adherir-se al recurs de la seva defensa, com va fer l'Advocacia de l'estat, fes un recurs d'apel·lació contra la imputació. A més, el recurs contenia pràcticament els mateixos arguments que la defensa, assegura.
Igualment, l'Audiència recrimina a la fiscalia i a l'Advocacia de l'estat que només reclamin per delicte fiscal a Urdangarin i Torres, i n'excloguin les seves esposes. Segons el tribunal, això s'hagués hagut de dirimir en el judici oral, no pas descartar-ho en la fase d'instrucció.
Per últim, l'Audiència recorda que l'anomenada doctrina 'Botín' del Tribunal Suprem estableix que alguns delictes no poden ser perseguits si només hi ha acusació popular, i en canvi l'acusació pública i la particular --l'Agència Tributària, directament afectada-- hi renuncien, com passa en aquest cas. El tribunal recorda que això serà decisió exclusiva del jutge instructor, però, a més, recorda que el delicte fiscal sí que el persegueixen tant la fiscalia com l'Advocacia de l'estat, tot i que no l'atribueixen a les dues esposes dels principals encausats.
D'altra banda, l'Audiència manté el sobreseïment de la causa per l'exsecretari de les infantes, Carlos García Revenga. Encara que apareixia en els fulletons de Nóos, la seva figura era merament "decorativa", diu el tribunal, i només aportava indicacions sobre estil i protocol, però no estava al corrent de la gestió ni dels projectes, i tampoc tenia cap influència en l'obtenció de diners públics.
En canvi, manté la imputació per Jaume Matas i José Luis 'Pepote' Ballester, exdirector general d'Esports del govern balear, per l'organització del congrés Illes Balears Forum i el patrocini d'un equip ciclista.
Pel que fa al País Valencià i l'organització del Valencia Summit, manté la imputació pels dirigents de la Ciutat de les Arts i les Ciències, com Elisa Maldonado, exdirectora de gestió, Jorge Vela i José Miguel Aguilar, exdirectors generals, i Luis Lobón, exsecretari d'Esdeveniments de la Generalitat Valenciana. A més, afegeix la imputació del vicealcalde de València, Alfonso Grau, i es pregunta perquè les acusacions no han demanat de nou la imputació de l'alcaldessa, Rita Barberá, o l'expresident de la Generalitat Francisco Camps. L'Audiència recorda que el TSJV va desestimar les seves imputacions en considerar que en aquell moment processal no hi havia prou indicis, però potser ara sí que n'hi hauria prou per imputar-los, considera el tribunal.
Respecte la Fundació Madrid'2016, es manté la imputació contra Mercedes Coghen, Gerardo Corral, director adjunt, i Miguel de la Villa Polo, director general de la Fundació i de l'Ajuntament de Madrid.
Grans esdeveniments turístics i esportius a Balears, València i Madrid
El primer cas investigat és el del patrocini de l'antic equip ciclista Banesto per part del Govern balear. Urdangarin, gràcies al seu amic José Luis Ballester, director general d'Esports de les Balears, es va reunir el 2003 amb Jaume Matas al Palau de Marivent, amb partit de pàdel inclòs, i va convèncer el president balear perquè patrocinés l'equip ciclista, i, a banda, pagués 300.000 euros més a Nóos perquè fes l'assessorament i el seguiment de l'impacte mediàtic del nou equip. Aquest segon acord es va fer sense cap tipus de concurs públic ni cap informe jurídic previ.
Així, el jutge conclou que el patrocini de l'equip va costar 18 milions d'euros en tres anys, del 2004 al 2006, però que el "premi o comissió" per a què Urdangarin "desplegués la seva influència per l'obtenció del patrocini" va ser de gairebé 500.000 euros, 300.000 dels quals procedien del govern balear.
Cronològicament la segona font d'ingressos van ser tres edicions del Valencia Summit, del 2004 al 2006, una trobada empresarial internacional, que van costar a les arques de la Generalitat Valenciana uns 3,5 milions d'euros, que van anar a parar a Nóos i dels quals 2,6 milions encara estan pendents de justificar correctament.
Segons el jutge Castro, falten moltes factures, algunes són inconcretes, incorrectes o falses directament, i altres estan duplicades amb altres esdeveniments organitzats per Nóos o simplement són despeses internes de l'entitat que mai hauria d'haver pagat la Generalitat, com els serveis informàtic i de neteja de la seu de Nóos a Barcelona o viatges privats d'Urdangarin i altres membres de l'institut.
Els Jocs Europeus que s'havien de celebrar a València i que mai es van celebrar van costar uns sis milions d'euros en suposats treballs d'assessorament i mediació per part d'Urdangarin i els seus col·laboradors, que teòricament havien de contactar amb comitès olímpics europeus per aconseguir realitzar l'esdeveniment esportiu. El jutge xifra en 382.000 euros els diners públics que Nóos va cobrar i encara no ha justificat adequadament.
Com en els altres dos casos, el jutge retreu que no hi hagi cap mena de concurs públic per adjudicar la prestació del servei, que es comencés a treballar i facturar abans de firmar el conveni formal o que fins i tot el vicepresident valencià, Víctor Campos, viatgés a la seu de Nóos a Barcelona per aconseguir el projecte. També es retreu a Nóos que no descomptés de la subvenció inicial els diners rebuts per empreses privades en concepte de patrocini.
L'Illes Balears Forum, una altra cita que lligava turisme i esport, es va celebrar els anys 2005 i 2006 i Nóos encara té pendents de justificar 1,4 milions d'euros rebuts per part d'organismes públics balears.
Pel que fa a la Fundación Madrid 16, que havia de buscar suports i promoure la candidatura olímpica de la capital espanyola als jocs del 2016, la Fundación Deporte Cultura e Integración Social, successora a la pràctica de l'Institut Nóos, va rebre 120.000 euros.
