L'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, considera que una consulta "tal com està formulada" no és "viable ni política ni jurídicament". En un article a El Mundo, l'expresident defensa que no encaixa en la Constitució ni en els tractats europeus. Tot i el seu rebuig a la consulta, assenyala que no s'ha "d'ignorar ni menysvalorar" les aspiracions polítiques de bona part dels ciutadans catalans. Zapatero aposta per reformat al Constitució i modificar els articles que fan referència al reconeixement dels fets diferenciats, les qüestions de llengua, les competències i el finançament. De fet, recorda que el 2005 va impulsar una reforma de la Carta Magna que no va ser possible.

Davant de la situació actual, Zapatero considera "obligat" buscar una solució a través del diàleg i d'acords polítics. En aquest sentit, apel·la al document formulat pel PSOE sobre el model territorial per reclamar una reforma de la Constitució. Segons l'expresident, s'ha modificar la Carta Magna per donar resposta als "interrogants" que el títol VIII de la Constitució va deixar plantejats i que "no hem encertat en resoldre" en la seva aplicació.

L'expresident reivindica que el 2005, com a president del govern espanyol, va impulsar una reforma de la Constitució amb la intenció "d'abordar les qüestions pendents del sistema autonòmic". Una reforma que no va tirar endavant per manca de suports.

Segons Zapatero, hauria permès "emmarcar i facilitar" el procés de reformes dels estatuts que es reclamaven des de diverses autonomies. I argumenta que, com que la reforma no es va poder aprovar, hi havia aspectes dels nous estatuts que no trobaven una "fàcil resposta" a la Carta Magna.

L'expresident , segueix explicant que, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, l'alt tribunal va assumir més "el paper de constituent que no pas el de màxim intèrpret de la Constitució".

La reforma de la Constitució hauria de suposar, segons Zapatero, una modificació dels articles que fan referència al reconeixement dels fets diferencials i de les singularitats polítiques i lingüístiques, la incorporació del mapa autonòmic d'Espanya, fixar una distribució de competències que delimiti millor les responsabilitats, la reforma del Senat i fixar les bases d'un sistema de finançament. Una modificació que, segons el parer de l'expresident, s'hauria de basar en un model federal.

"De res serveix mirar al passat, només per aprendre de l'experiència i posar el dia el nostre model", conclou esperonant a tornar a intentar una reforma de la Constitució.