Carme Chacón i Felipe González asseguren que el problema generat per la sentència de l'Estatut segueix estant en "la resistència del PP a reconèixer la diversitat d'Espanya" i en "l'obstinació" dels sectors independentistes "que magnifiquen les friccions i minimitzen els avenços històrics".

En l'article "Apunts sobre Catalunya i Espanya" que la ministra de Defensa i l'expresident del Govern publiquen avui en el diari El País, s'afirma que Catalunya "és avui un dels subjectes polítics no estatals, anomenats nacions sense Estat, amb més nivell d'autogovern de tot Europa, gràcies a la Constitució espanyola de 1978 i als Estatuts d'Autonomia de 1979 i 2006".

Afegeixen que per arribar fins aquí, Catalunya ha superat les resistències dels "centralistes", que consideren el procés "com un debilitament de la nació espanyola i una ofensa al castellà" i la dels "separatistes", que presenten els avenços "com un engany i magnifiquen qualsevol fricció com ofenses a Catalunya".

Chacón i González defensen que els efectes jurídics de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la realitat de l'Estatut de Catalunya "són petits", i recalquen que "consagra i constitucionalitza el nivell més elevat d'autogovern aconseguit".

Tot i això, critiquen els vots particulars que, segons el seu parer, "abonen la impugnació del PP expressen una visió preconstitucional de l'Estat".

"Es nega la noció mateixa d'autogovern, es qüestiona la immersió lingüística que cohesiona Catalunya, s'escatima la condició de part de l'Estat a la Generalitat, i s'arriba a desfigurar fins i tot el seu nom. I, per això, s'invoca com autoritat jurídica i política...la Bíblia", escriuen Chacón i González.

A més, consideren que la sentència resulta "ambivalent" perquè encara que "preserva la immensa majoria dels preceptes estatutaris i rebutja gairebé totes les objeccions del recurs del PP" en els seus fonaments "es reflecteix un desconeixement de la diversitat catalana en la realitat espanyola".

"Usa expressions ofensives: ciutadania catalana com "una espècie de subgènere de la ciutadania espanyola"; injustificada primacia natural de qualsevol norma estatal, o obsessió injustificada per l'indissoluble unitat de la nació espanyola", asseguren.

A tot això, continuen Chacón i González, s'han d'unir les dilacions en la sentència, l'"obstrucció intencionada" per part del PP en la renovació del TC o la recusació d'algun membre de l'Alt Tribunal, el que explica que la sentència "produís indignació i rebuig en sectors amplis de la societat catalana".

La ministra de Defensa i l'expresident del Govern es refereixen a la manifestació de Barcelona contra la sentència i als quals, després de la seva celebració, han proclamat que la via de l'autogovern està superada.

"La via de l'autogovern, com la de la Constitució, és l'única amb plena vigència. El que ha caducat és la composició del Tribunal Constitucional", assenyalen.

Chacón i González conclouen que "allò aconseguit fins ara, conviure en pau i llibertat sense renunciar a allò que som ni a allò que volem ser, és el que importa, a pesar dels qui s'entesten a atiar l'enfrontament".

"El nostre repte no es limita a restituir els preceptes de l'Estatut objectats que poden recuperar-se", assenyalen Chacón i González que insten a demostrar que "30 anys de convivència i autogovern no han estat un parèntesi" i a posar de manifest que la Constitució "va ser punt de trobada i de partida" i que "la concepció d'Espanya com a 'Nació de nacions' ens enforteix a tots".