L'OMS cola a Europa mesures extremes que posen en perill agricultors i estancs a Espanya

L'acceptació per part de la Unió Europea del paquet de mesures impulsat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el marc de la propera COP11 del Conveni Marc per al Control del Tabac, que se celebrarà el novembre del 2025 a Ginebra, ha encès les alarmes al sector agrícola, els estancs i les economies locals del sud d'Europa. Les propostes inclouen la reducció de punts de venda, la prohibició de filtres per motius mediambientals i l'eliminació d'ajuts al cultiu de tabac.

I és que, segons el document preparatori de la Conferència, l?objectiu és accelerar el descens del tabaquisme, però els crítics adverteixen que les mesures s?apliquen sense una anàlisi d?impacte socioeconòmic ni debat públic. La Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) ha estat contundent: “Aquestes polítiques amenacen el futur de milers de famílies i destrueixen un teixit productiu que ha apostat per la innovació i la sostenibilitat”, afirmen en el comunicat.

Espanya, un dels països més exposat

Espanya compta amb 13.000 estancs i més de 20.000 famílies vinculades directament al cultiu del tabac, concentrat gairebé íntegrament a Extremadura, on aquesta activitat constitueix un pilar econòmic i social essencial. Per això, el tancament de punts de venda podria provocar una onada de tancaments de petits negocis familiars i afavorir l'apogeu del comerç il·lícit, que ja suposa el 20% del consum a ciutats com Sevilla o Màlaga.

A més, la prohibició de filtres –plantejada com una mesura ambiental– ha estat durament criticada per experts en salut pública, que alerten d'un potencial retrocés sanitari: “Tornar a les cigarretes sense filtre augmentaria dràsticament l'exposició a substàncies tòxiques”, adverteix l'informe base de la COP11.

Reducció del mal: l'alternativa científica ignorada

En paral·lel al debat regulatori, la VIII Cimera Internacional sobre Reducció del Dany Associat al Tabaquisme, celebrada a Atenes, va reunir més de 200 experts de 51 països que van reclamar polítiques “basades en la ciència i no en la ideologia”.

El cardiòleg Konstantinos Farsalinos, una de les veus més influents de la trobada, va defensar en la seva intervenció i posterior entrevista amb aquest mitjà que els productes alternatius de nicotina, com les cigarretes electròniques o les borses de nicotina, són eines eficaces per deixar de fumar. "Són el doble d'efectius que les teràpies farmacèutiques i no hi ha evidència que el seu ús responsable augmenti el risc cardiovascular", va explicar.

Farsalinos va subratllar l'exemple de Suècia, país que ha reduït la prevalença de fumadors al 5% gràcies a una política de reducció de danys: "Suècia té la mateixa taxa de consum de nicotina que la resta d'Europa, però no en forma de cigarretes. I això es tradueix en menys càncers i malalties cardiovasculars", va afegir.

Una Europa dividida entre salut pública i economia rural

L'acceptació europea de les propostes de l'OMS revela una fractura política entre la Comissió Europea, partidària d'endurir-ne la regulació, i diversos Estats membres que reclamen un enfocament “pragmàtic i basat en evidències”. Grècia, per exemple, ha adoptat un model regulador equilibrat que combina prevenció, control i reducció del dany, amb resultats notables en la reducció del tabaquisme.

Mentrestant, a Espanya i altres països del sud, la incertesa es tradueix en preocupació social i econòmica. "Les mesures prohibitives sense alternatives generen atur, fomenten el contraban i soscaven la salut pública", adverteixen tant experts sanitaris com representants agraris.