És possible construir una casa amb bales de palla en comptes de fer-ho amb maons o blocs de formigó? No només es pot, sinó que és una tècnica en alça a tot Espanya, que experimenta una mena de boom de la construcció amb palla. Les empreses especialitzades es multipliquen, falten professionals per atendre l’augment de demanda i cada cop són més els arquitectes que es dediquen a aquesta mena de projectes, que són exemple de sostenibilitat.
Tot va començar a finals del segle XIX, quan a les àmplies planes de Nebraska, als Estats Units, es va començar a fer servir la palla per aixecar habitatges. A França, es va construir una casa amb aquest material el 1920 –avui és la seu de l’associació francesa dedicada a aquesta modalitat d’edificació– i, a Espanya, les primeres daten de mitjans dels anys 90.
Dos sistemes principals
Però en què consisteix aquesta classe de construcció? Rikki Nitzkin, presidenta i fundadora de la Xarxa de Construcció amb Palla (RCP), una ONG que coordina els professionals dedicats a aquest sector, explica els dos sistemes principals que hi ha actualment. Un consisteix, simplement, a apilar bales de baixa per construir els murs de càrrega, com si fossin maons. «És la tècnica més antiga, però és més delicada, perquè no tots els professionals la saben executar correctament», afirma Rikki Nitzkin. La segona opció, que és més emprada perquè presenta menys complicació, són les estructures de farciment, és a dir, s’aixeca una estructura, generalment de fusta, a manera d’esquelet que després s’omple de palla.
No qualsevol professional està capacitat per construir una casa de palla. «Si vols construir amb aquest material, has d’investigar les tècniques existents i saber sobre bioconstrucció», adverteix la presidenta de la Xarxa de Construcció amb Palla. Per exemple, cal saber com el vapor d’aigua actua per evitar que la palla atrapi la humitat. «Si un tècnic de construcció convencional vol dedicar-s’hi, cal assessorar-se en bioconstrucció o bé recórrer a panells prefabricats, que també es comercialitzen», assenyala Rikki Nitzkin.
Refrigeració i calefacció
Entre les principals qualitats d’aquesta mena d’habitatges destaca la seva insuperable capacitat d’aïllament tèrmic, que permet mantenir una temperatura agradable tant quan fa fred com quan fa calor a l’exterior. Això suposa un estalvi econòmic en refrigeració i calefacció, a banda d’una reducció de les emissions de gasos a l’atmosfera que suposen aquests sistemes artificials de climatització.
El cost d’una construcció en palla, assenyala la presidenta de la RCP, no és més barat que una de tipus convencional, «però el que no estalvies en l’edificació ho acabes estalviant a llarg termini», en reduir despeses com les de climatització i d’altres relacionades amb el manteniment.
A Espanya, la primera casa de palla es va construir fa gairebé 30 anys i, des de llavors, ja hi ha «alguns centenars» funcionant en diversos punts de la geografia nacional. I cada dia n’hi ha més. No són petites cabanes o casetes d’ús esporàdic. S’estan construint habitatges de grans dimensions, amb capacitat per a diverses famílies, i de resistència comprovada.
El nombre d’arquitectes, aparelladors i constructors especialitzats en aquest sistema va creixent. «Aquell que vulgui dedicar-se a aquest sector sempre tindrà feina», assenyala Nitzkin, que assegura que «cada vegada hi ha més demanda» i el nombre de projectes creix sense parar. En realitat, «hi ha gent que no construeix amb palla simplement perquè no troba professionals que ho facin», afegeix. La creença que la palla pot ser un perill en cas d’incendi queda desmentida pel fet que aquest material mai no està exposat ni queda al descobert, sinó que s’apliquen arrebossats d’argila o cal que, segons les proves de laboratori, resisteixin totalment els efectes de les flames. Un sistema constructiu que abans era vist amb desconfiança i fins i tot amb menyspreu està guanyant adeptes, especialment entre les persones més conscients de la necessitat d’estalviar impactes al medi ambient i reduir la petjada de carboni en la seva vida diària.
