Se'ls complica la vida als lladres per passar desapercebuts amb el botí d'un robatori. Una empresa gironina ha ideat un sistema de seguretat basat en l'ADN sintètic que permet a la policia identificar un lladre i associar-lo a un robatori sense marge d'error. Quan el delinqüent assalta una propietat es dispara un esprai que el ruixa amb partícules d'ADN. A més, el sistema permet marcar prèviament, també amb ADN sintètic, els objectes de valor del client. Lladre i botí ja estan marcats i relacionats entre si. El cas és ara més fàcil de resoldre. Mossos d'Esquadra i Policies Locals de les comarques gironines ja han incorporat els dispositius necessaris per desxifrar l'ADN de l'escena del crim.

Un lladre entra a robar a un concessionari de cotxes de Mataró en plena matinada. De cop, sona l'alarma. El lladre només té temps d'arreplegar dues pantalles d'ordinador i fugir cuita-corrents. Es pensa que no l'enxamparan, però s'equivoca.

Al damunt de la porta del concessionari, un difusor li ha ruixat un espai que incorpora partícules d'ADN sintètic. Hauran de passar tres setmanes abans no se'l pugui treure de la pell, i sis mesos fins que no li marxi de la roba.

El lladre ja està marcat. Però el que no sap és que, a més, les dues pantalles d'ordinador que ha arreplegat també tenen impregnat ADN sintètic. L'home puja a una furgoneta i, juntament amb un company, fugen en direcció a Olot.

A l'entrada de la ciutat hi ha una patrulla de la Policia Local que fa un control preventiu. Quan la furgoneta s'apropa, els agents l'aturen. Enfoquen el lladre amb una llum ultraviolada i tota la cara adquireix una fluorescència blavosa. Després obren la part posterior de la furgoneta i, amb l'ajuda d'un detector, veuen que gran part de la càrrega és robada gràcies a aquest ADN que l'impregna.

Els agents no només aconsegueixen recuperar les dues pantalles i retornar-les al concessionari, sinó que també intercepten diverses canals i una bobina de coure robat. Tant el lladre que ha entrat al seu concessionari, com el seu sequaç que l'acompanya a la furgoneta, acaben emmanillats i detinguts.

Aquest és només un exemple -fictici, això sí- de les possibilitats que s'obren amb l'anomenat ADN sintètic, un sistema de seguretat procedent d'Anglaterra que l'empresa gironina Grup Camós, amb seu a Vilamalla (Alt Empordà) ha introduït a l'estat.

Tres productes diferents per a aplicacions específiques

En conjunt es tracta de tres productes diferents, tres aplicacions de l'ADN sintètic, complementàries entre elles i complementàries també a altres sistemes de seguretat, com les alarmes més tradicionals. El director de la companyia, Eduard Camós, assegura que el seu enginy és un missatge als delinqüents per anunciar-los que "cada vegada ho tindran més difícil".

El primer producte és un esprai que, gràcies a un sensor de moviment, detecta la presència del lladre i el ruixa amb un líquid que només és visible amb llum ultraviolada. El líquid, l'ADN sintètic, té una codificació única i irrepetible per a cada client que permet situar el delinqüent al lloc dels fets. A més, després de cada robatori es renova l'esprai amb una nova codificació per evitar confondre a dos possibles delinqüents cometent diferents delictes en un mateix lloc.

A més d'identificar el lladre, l'ADN sintètic també permet identificar el material robat. Els usuaris d'aquest sistema de seguretat poden marcar els seus objectes de valor amb una petita solució líquida amb uns micropunts numerats que només son llegibles al microscopi. La numeració és única per a cada client. Amb aquestes dues marques genètiques, els agents dels cossos de seguretat poden relacionar lladre, material robat i lloc del delicte d'una manera ràpida i que no indueix a errors.

Finalment s'ha desenvolupat una tercera aplicació molt similar al marcatge d'objectes, però adaptada per a infraestructures exteriors. Aquesta solució està pensada per a les administracions o companyies de serveis, ja que els permet marcar objectes que sovint són protagonistes de grans robatoris, com les tapes de clavegueram o els cables de coure. La marca genètica s'aplica, en aquest casos, amb un esprai amb nanopartícules capaces de suportar, fins i tot, la crema o fragmentació dels materials en una deixalleria (perquè no es desintegren fins arribar als 1.000 graus centígrads).

El preu de cadascun dels productes oscil·la entre els 74 i els 200 euros. En el cas de l'esprai que ruixa els delinqüents, a aquí s'hi ha de sumar el cost d'instal·lació a l'establiment (que oscil·la entre els 1.500 i els 2.000 euros).

Segons explica el cap d'operacions de Grup Camós, Joan Motera, amb un pot d'ADN sintètic "es poden marcar entre 50 i 200 objectes" (des de portàtils, televisors, mobiliari urbà, embornals, tapes de clavegueram o -fins i tot- tractors i maquinària agrícola).

Després, només cal que les policies estiguin equipades amb els dispositius necessaris per poder detectar les partícules d'ADN. És a dir, una llanterna que emet llum ultraviolada i un detector per llegir el codi de l'ADN sintètic, que permet saber a qui pertany el material sostret.

De moment, a les comarques gironines els Mossos d'Esquadra ja disposen d'aquests aparells, així com també deu policies locals (de llocs com Llançà, Castelló d'Empúries, Figueres, Platja d'Aro, l'Escala o Olot). Com concreta Motera, la intenció a partir d'ara "és anar-ho estenent arreu de Catalunya i a altres punts de l'estat espanyol".