El més llegit
Aquestes han estat les 5 notícies més llegides del juny a l'EMPORDÀ
La desaparició de l’Adam a Roses, el conflicte per les vaques que han malmès una vinya a Llançà, la moció de censura a Pont de Molins, el documental de Sant Pere de Rodes i la venda del Castell d’Orriols han marcat el rànquing del mes

.

Quan acaba el juny i comença el juliol, us presentem el rànquing de les cinc notícies que més s’han llegit a l’EMPORDÀ aquest darrer mes.

Policia i Guàrdia Civil custodiant la moto aquàtica. / Marina López
Una de les informacions que més interès ha despertat aquest juny ha estat la investigació per la desaparició de l’Adam, el menor de 16 anys de Roses que es va perdre al mar el dimecres 10 de juny durant una sortida amb moto aquàtica. La Guàrdia Civil investiga si una discussió prèvia entre els joves i una possible baralla posterior mentre navegaven poden tenir relació amb els fets, mentre intenta reconstruir una seqüència encara plena d’interrogants. Les diligències han modificat part del relat inicial: a l’excursió no hi havia cap monitor i no hi participaven quatre persones, sinó cinc joves repartits en tres motos aquàtiques. També s’analitza el cop detectat a la moto amb què viatjava l’Adam, localitzada l’endemà bolcada a la platja de Pals i sense combustible, i si aquest impacte podria correspondre a una topada amb un altre vehicle al mar. La investigació continua oberta sota tutela judicial, amb dificultats per fixar el punt exacte de la desaparició, versions contradictòries dels menors que l’acompanyaven i la recerca ja en fase passiva després dels dispositius inicials per mar, terra i aire. També s’estudien possibles irregularitats administratives vinculades a l’empresa que hauria llogat les motos aquàtiques. Llegeix la notícia completa aquí.

Una de les vaques, "arrassant" els cultius. / Empordà
Un altre dels temes més llegits del juny ha estat el conflicte obert a Llançà per l’entrada reiterada d’una desena de vaques a la vinya formativa situada a l’accés del municipi, un projecte impulsat pel celler La Vinyeta en conveni amb l’Ajuntament i amb la participació de l’institut local. Els responsables del projecte denuncien que els animals, procedents de Setcases i amb vedells, continuen pasturant a la zona tot i que, segons el Parc Natural del Cap de Creus, el període autoritzat havia finalitzat l’1 de juny. El responsable de La Vinyeta, Josep Serra, assegura que les vaques entren a la finca durant la nit i que els danys faran perdre previsiblement la collita d’enguany, estimada inicialment en uns 8.000 quilos de raïm de moscat d’Alexandria. També s’han malmès emparrats i ceps, amb una valoració inicial superior als 14.500 euros. El cas ha reobert el debat sobre la convivència entre ramaderia extensiva, agricultura i protecció del medi, en un espai on el pasturatge és considerat útil per prevenir incendis, però on diversos afectats reclamen una gestió més responsable del bestiar. L’Ajuntament de Llançà, per la seva banda, ha iniciat gestions per intentar resoldre una situació que l’alcaldessa, Núria Escarpanter, considera "injusta". Llegeix la notícia completa aquí.

Narcís Bardalet, Jaume Simon, Lluís Roura, Josep Maria Martorell i Isidre Corominas, durant la presentació de La Bíblia de Sant Pere de Rodes. / Josep Maria Dacosta
La presentació del documental sobre la Bíblia de Sant Pere de Rodes també s’ha situat entre els continguts més llegits del juny a l’EMPORDÀ. La producció, dirigida per Jaume Simon i impulsada pels Amics de Sant Esteve de Pedret, es va estrenar oficialment el dissabte 13 de juny al Port de la Selva, en un acte gratuït organitzat per l’associació La Pedra d’Amarra amb el suport de l’Ajuntament. El documental planteja una investigació sobre els orígens del monestir de Sant Pere de Rodes i el paper cultural i espiritual de la seva Bíblia medieval, amb la voluntat d’aportar noves mirades que reculen més enllà del segle X. La peça combina recerca històrica, recreacions dramatitzades, entrevistes amb especialistes i una cuidada ambientació visual i musical vinculada a l’alta edat mitjana. Hi participen el pintor Lluís Roura i el forense Narcís Bardalet com a actors principals, juntament amb una quarantena de figurants, historiadors, arqueòlegs, investigadors i músics. Els rodatges, fets durant més de vuit mesos, han passat per espais com el monestir de Sant Pere de Rodes, Sant Esteve de Pedret, Garbet, el Port de la Selva i Santa Maria de Ripoll. Després de l’estrena, el documental inicia una gira per diferents poblacions de l’Alt Empordà. Llegeix la notícia completa aquí.

Jordi Carreras i Josep Borràs presentant la moció de censura. / Gemma Tubert
La crisi política a Pont de Molins també ha estat una de les informacions més seguides del juny, després que els tres regidors de Junts i l’edil d’ERC cessat, Jordi Carreras, presentessin una moció de censura contra l’alcaldessa, Marie L. Gournay. El ple es va fixar per al 18 de juny al migdia i proposava com a nou alcalde el cap de llista de Junts, Miquel Àngel Castaño. La moció arribava després del cessament fulminant de Carreras, a qui l’alcaldessa va retirar les competències acusant-lo "d’abús de poder" per haver utilitzat una sala municipal mentre s’hi feia una classe de ioga, uns fets que tant el regidor com la professora neguen. Els promotors de la moció argumentaven una pèrdua de confiança en la gestió de Gournay i criticaven un tarannà "excessivament autoritari", mentre Carreras assegurava que "l’ambient era irrespirable". El regidor cessat, que manté l’acta com a edil d’ERC, també anunciava una querella per calúmnies contra l’alcaldessa i els altres dos regidors del govern. El moviment podia capgirar el resultat polític del mandat, ja que ERC havia guanyat les eleccions del 2023 amb quatre regidors, mentre Junts havia quedat a l’oposició amb tres. Finalment, la moció va prosperar i Miquel Àngel Castaño és el nou alcalde de Pont de Molins. Llegeix la notícia completa aquí.

El castell d'Orriols. / Empordà
La venda del Castell del Palau d’Orriols, a Bàscara, ha estat una altra de les notícies que ha despertat més interès aquest juny. Es tracta d’un edifici d’origen medieval, documentat des del 1265 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1988, que conserva reformes renaixentistes i una planta organitzada al voltant d’un pati central dels segles XVI i XVII. Durant anys va funcionar com a hotel de quatre estrelles amb el nom de L’Odissea de l’Empordà, però fa aproximadament una dècada que es troba sense ús. L’any 2016, l’empresari Jaume Roures va adquirir l’immoble amb la voluntat de rellançar-ne l’activitat, però el projecte no es va materialitzar i ara el castell torna al mercat immobiliari a través de Lucas Fox. La propietat manté la llicència d’hotel i restaurant, disposa d’onze suites, espais comuns, celler, terrasses, jardins i piscina, i podria ampliar la capacitat fins a vint-i-tres habitacions amb una casa annexa. L’Ajuntament de Bàscara veu amb bons ulls qualsevol iniciativa que permeti recuperar l’ús de l’edifici i preservar aquest patrimoni històric, ja que considera que podria representar un impuls econòmic i turístic per a Orriols i el municipi. Llegeix la notícia completa aquí.
- Viu en un camió camperitzat de 12 metres quadrats ('amb garatge per a moto inclòs') i no paga hipoteca, aigua ni llum
- Les multes de 1.000 euros que rebran a la bústia milers de conductors després del que va passar el 2025: sancions fermes amb pèrdua de punts
- La Policia desarticula una organització criminal que s'havia apropiat 140 MEUR amb fraus informàtics
- La Tramuntana Trail, la cursa amb final dins un supermercat que vol triplicar els seus participants aquest 2026
- La DGT multa amb 500 euros i retira fins a sis punts per fer aquest gest tan habitual (i perillós) a les carreteres aquest estiu
- El refugi de Sergio Dalma a l'Empordà: una casa tradicional construïda en un poble de 130 habitants que forma part del triangle dalinià
- El Castell de Sant Ferran de Figueres amplia l’oferta nocturna i diürna d’estiu i millora l’accés a les cisternes
- Empuriabrava celebrarà les Festes del Carme amb drons, concerts, tradició i un piromusical




