L'habitatge, el futur del mercat cobert i l'aparcament, eixos del debat a a Roses

El Teatre Municipal de Roses ha acollit el debat central de la campanya per a les eleccions municipals del 28M amb la participació dels set candidats que representen els partits amb presència en el plenari durant el present mandat. La trobada organitzada per Empordà TV i el Setmanari de l'Alt Empordà, amb la col·laboració de la delegació comarcal del Col·legi d'Arquitectes i de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, ha posat damunt la taula alguns dels eixos principals dels programes electorals de les diferents opcions que volen participar en el govern local del nou mandat. Només una dona, Sílvia Ripoll (Junts), davant una llarga llista d'homes que busquen treure de l'alcaldia a Joan Plana (ERC). Durant el debat, moderat per Ivan Álvarez, Ripoll i Plana van discrepar sovint sobre la manera d'explicar els mèrits de cada formació en l'execució del Pacte de Canyelles que han compartit també amb Gent del poble, representat per Fèlix Llorens. El Pla d'Habitatge en va ser un exemple.

Les urnes de Roses posen a prova els resultats del «Pacte de Canyelles»

La necessitat d'aconseguir resoldre la mancança d'habitatge a preus assequibles, tant de lloguer com de compra, més enllà dels destinats a resoldre l'emergència social, ha estat un tema transversal que ha despertat, amb més o menys intensitat, l'atenció dels ponents. També ho ha estat el futur del mercat cobert, necessitat d'una forta actualització o les diferents opcions de generar places d'aparcament públic en noves infraestructures soterrades o aprofitant espais lliures. Finalment, la creació d'una escola de música també ha generat una predisposició general a fer-la possible.

L'actual alcalde i candidat a la reelecció, Joan Plana, ha deixat clar que de projectes se'n poden pensar molts, però que sempre cal tenir en compte "que el calaix municipal no és infinit". En l'àmbit dels aparcaments, Sílvia Ripoll considera que cal estudiar la "construcció d'un aparcament soterrat a Santa Margarida" per a pal·liar la manca de places d'una urbanització que, segons recorda Joan Plana, no disposa de cap equipament públic ni espai verd. Manel Escobar (PP) coincideix plenament en la necessitat de trobar pàrquing a la urbanització i Samuel Caravaca (Cs) pensa a aprofitar el solar de l'Illa d'Ítaca per a una nova infraestructura soterrada.

Josep Maria Martínez (PSC) té com a projecte estrella per al pròxim mandat l'obertura d'un centre del mar que suposaria "una revolució" per al municipi en l'àmbit del medi ambient, la recerca i la formació. També vol que "la Badia sigui un poliesportiu nàutic". Fèlix Llorens (Gent de Roses) llueix la feina feta durant aquest mandat en la regulació dels accessos al cap de Creus i aposta clarament per consolidar "punta Falconera com a porta d'entrada al parc". Per a la seva candidatura, l'oferta turística rosinca avança pel bon camí com a eina desestacionalitzadora, amb especial atenció al turisme sènior per la seva rellevància presencial durant la temporada baixa. Pere Gotanegra (Lliures) considera que cal acabar d'una vegada per totes amb les "males olors" que generen els col·lectors de Santa Margarida, canyelles i de l'entrada de la vila, pel perjudici que dona a la imatge de Roses i als veïns afectats. Sobre la neteja i la concessió que cal renovar, Joan Plana proposa generar "un grup de treball" amb tots els grups municipals per a generar "un consens" de les necessitats i objectius del servei des d'un inici. L'alcaldable republicà també té en cartera la promoció de cent habitatges com a pla de xoc per al problema d'allotjament.

Projecte aturat a l'antiga depuradora

Com no podia ser d'una altra manera, ja que ha estat un dels entrebancs forts del Pacte de govern, Ripoll va retreure a ERC no haver pogut desenvolupar el tema de les piscines naturals en els terrenys de l'antiga depuradora de marisc que hauria executat l'Estat amb una inversió d'un milió d'euros. "No hem renunciat" al projecte, va dir la candidata de Junts. Per a Fèlix Llorens "és urgent desencallar el front de mar en aquest mandat", referint-se al tram de passeig pendent a l'avinguda de Rhode. Tornant a Santa Margarida, Carvaca va ressaltar que "primer cal escombrar i netejar el que tenim allà abans de pensar en grans infraestructures", mentre que Escobar va fixar la mirada en el canal mort pròxim al càmping Salatar per a potenciar-lo com a espai d'aparcament.

La mar i el brollador d'aigua

En l'àmbit turístic, Joan Plana creu que "cal complementar el turisme actual" amb noves propostes amb una bona "aliança publicoprivada". Martínez aposta per "l'economia blava" i Ripoll pensa a potenciar tots els atractius locals "sense renunciar al sol i platja". Com a incentius, Gotanegra i Escobar continuen mantenint la idea d'instal·lar "un brollador d'aigua" en un punt destacat del front de mar. Tots plegats coincideixen en la importància de disposar de sòl industrial per a atraure empresa. Els alcaldables d'ERC i Junts llueixen la seva aposta per la zona d'activitat econòmica de darrere l'institut Cap Norfeu.

Plana també va posar èmfasi en la rellevància de l'obertura d'elBulli com a museu i que, per a Roses, serà "una carta de presentació arreu del món".

Pel que fa a l'escola de música, la majoria dels candidats van parlar-ne en un moment o altre del debat i Sílvia Ripoll va posar el dit a la llaga recordant que "el projecte està fet i guardat en un calaix" sense que s'hagi pogut executar fins ara. Sobre la seguretat ciutadana, Escobar i Caravaca van demanar actuacions més contundents i, fins i tot, el candidat popular optaria per la creació d'una brigada mòbil de la Policia Local.

Sobre el mercat cobert, el principal escull és el finançament, però totes les formacions, amb major o menor intensitat, aposten per rellançar-lo amb reformes integrals o nova construcció fent costat a les empreses que hi ha instal·lades. Finalment, la presència endèmica del top manta va generar picabaralles dialèctiques sobre les mesures preses fins ara i la necessitat d'erradicar la venda il·legal per a no continuar perjudicant el comerç local i la imatge del municipi. Fèlix Llorens va reblar el clau sobre aquest tema dient que "tot el que s'ha fet fins ara no ha servit de res".