Comença la batalla electoral a l'Alt Empordà amb 194 llistes per a renovar 68 ajuntaments

El tret de sortida per a la campanya electoral a les municipals del 28 de maig ja està donat. A l’Alt Empordà concorren 194 llistes per a governar els 68 municipis de la comarca. Cap d’ells s’ha quedat sense candidats i només en quinze el debat quedarà tancat en una sola llista. El nombre de llistes és una mica superior a la del 2019, que va ser de 188.

Esquerra Republicana de Catalunya aixopluga, amb sigles pròpies o amb derivats locals, un total de 52 llistes. Els republicans han passat per davant de Junts, que en presenta 50, el partit que recull una bona part de l’antiga herència de Convergència i Unió, la coalició que va ser hegemònica en terres empordaneses durant anys. El PSC continua estant ben representant a la comarca, en tercera posició, i la CUP recupera l’empenta de les seves sigles després d’haver passat per alguna experiència negativa, com ha estat el cas de Guanyem Figueres, una agrupació electoral que li ha fet perdre presència i relat durant aquest mandat, fins al punt d’acabar demanant la dimissió del seu representant, José Castellón, per haver trencat les ordres de vot que tenia en el tema del nou POUM.

{"pollEmbed":{"title":"Enquesta: Tens clar a qui votar\u00e0s en les eleccions municipals del 28M?","id":"87242202"}}

Precisament Figueres, i també Castelló d’Empúries, són els dos municipis on la batalla electoral agafa més volum, ja que s’hi presenten deu candidatures que abasten tot l’arc polític, amb més homes que dones al capdavant.

Així, a Figueres són alcaldables Jordi Masquef (Junts-CM); Agnès Lladó (ERC-AM); Pere Casellas (PSC-CP); Héctor Amelló (Cs); Xavier Colomer (CUP-Amunt); Carles Arbolí (FF-TE), Ángela Doménech (PP); Juan Rosillo (FECP-C); Jordi Vivo (Vox) i Núria Galimany (MPIC). Masquef busca ampliar la victòria electoral del 2019 i Lladó vol revalidar l’alcaldia aprofitant la inèrcia del govern quadripartit que ha dirigit fins ara.

A Castelló d’Empúries, es postulen per a l’alcaldia Anna Massot (ERC-AM); Agustí Ayats (SOMEC-TE); Dolors Barceló (Junts-CM); Jaume Mach (CUP-Amunt); Fernando Fernández (Cs); Antonio Martín (PSC-CP), Agostino Avventurato (PP); Susy Fernández (CEEP-C); Antonio Galeote (Vox) i Cristina Bech (ARA-PL). La renúncia de Salvi Güell a repetir a la llista republicana obre la porta a la renovació de la presidència del plenari.

En aquesta convocatòria també destaca el desplegament territorial de Tots per l’Empordà, un paraigua que aixopluga un total de quinze candidatures a l’Alt Empordà i tretze més al Baix. Hi han trobat refugi i acompanyament polític diverses candidatures que han sorgit de trencaments o discrepàncies en altres llistes, com ha estat el cas recent de Vilamalla i Vilafant. Del costat dels partits espanyolistes, Ciutadans presenta batalla en els feus on fins ara ha estat present, tot intentant evitar la caiguda definitiva d’una formació que travessa una greu crisi en l’àmbit estatal. El Partit Popular vol aconseguir tornar a ser present en alguns ajuntaments, especialment a Figueres, on va desaparèixer el 2019. Vox també vol fer-se sentir en els pobles on va desembarcar amb força a les últimes generals i autonòmiques.

Quinze pobles amb llista única

Els veïns de quinze municipis de l’Alt Empordà podran anar a votar el pròxim 28 de maig sabent que en el seu poble s’ha presentat una sola candidatura a les eleccions municipals. I, en la gran majoria dels casos, les persones que opten a l’alcaldia revalidaran el càrrec que ja ostenten ara sense que s’hagi presentat cap alternativa a la seva proposta. El dimecres passat, el Butlletí Oficial de la Província (BOP) va publicar la presentació de candidatures a les diferents circumscripcions electorals, entre elles les de Figueres i Girona, on hi ha inclosos els municipis de l’Alt Empordà. És el pas previ a la confirmació definitiva de les llistes abans de l’inici de la campanya electoral.

Les candidatures úniques estan encapçalades per Júlia Gil (Junts-CM) a Avinyonet de Puigventós; Narcís Saurina (ERC) a Bàscara; Sebastià Pèlachs (ERC-AMB) a Cabanelles; Joan Sabartés (ERC-AMB) a Cantallops; Josep Madern (TxD-TxE) a Darnius; Jaume Arnall (ERC-AM) al Far d’Empordà; Carles Lagresa (CxE-AM-ERC) a Espolla; Francesc Brugués (GxF-AM) a Fortià; Raquel Salas (EG-AM) a Garriguella; Lluís Pujol (JxMiV-CM) a Masarac; Anna Torrentà (ERC-AM) a Ordis; Montserrat Brugués (CxSLL-AM) a Sant Llorenç de la Muga; Àngel Posas (ISM-CP) a Sant Miquel de Fluvià; Jordi Claparols (IxV-AM) a Vilamacolum; Anna Palet (JxViT-CM) a Vilanant. L’any 2019 van ser setze els municipis amb una sola candidatura. Coincideixen Cabanelles, Espolla, Ordis, Sant Miquel de Fluvià i Vilamacolum.

Alcaldables. Les dones cada cop més empoderades

A poc a poc, les dones van agafant protagonisme en la cursa a les eleccions municipals. En aquests comicis del 2023, hi ha un total de 62 candidates que encapçalen llistes davant dels 132 homes que volen ser alcaldes dels seus municipis. Encara que la xifra d’aspirants a alcaldesses estigui desequilibrat, està a anys llum de la realitat de fa pocs anys, quan la gran majoria d’ajuntaments eren presidits per homes.

Subscriu-te per seguir llegint