L’hora de les llargues

Disset. No és cap xifra destacada en la simbologia popular, encara que en la numerologia se li atribueix la recerca de la llum i la veritat, del coneixement i l’aprenentatge. Per als estudiants és una etapa d’incerteses, d’acostament a una majoria d’edat que abans tenia més repercussions que no pas ara. Disset són, precisament, els anys de la llum per a Jordi Masquef, l’alcaldable de Junts per Figueres, per a qui ha arribat l’hora de conduir la ciutat «amb les llargues», mirant un horitzó que arriba, en el seu programa electoral, fins al 2040. Facin números.

Dimecres, el candidat del disgust amarg del 2019, l’alcalde que va perdre la cadira tot i haver guanyat les eleccions, va exposar alguns dels eixos principals del seu projecte 2023-2040, amb un expressiu «Torna Jordi Masquef». I ho va fer a La Cate, omplint la sala amb un públic transversal i amb cares conegudes amb càrrec polític o militància contrastada. També algun espia de les candidatures rivals. Coses de la figueresa que tan bé va definir Vicenç Pagès Jordà.

Per a alguns malpensats, la sala escollida no va ser cap casualitat, com s’encarregaven de recordar alguns dels assistents. En aquest mateix espai, mesos enrere, Agnès Lladó havia estat presentada com a alcaldable pel president Pere Aragonès amb molta menys concurrència. Eren moments diferents. La maquinària preelectoral encara no estava en marxa.

Les comparatives, però, no sempre són variables que comptin a les urnes i l’actual alcaldessa fa dies que llueix projectes encarrilats que han sacsejat una ciutat que estava massa endormiscada. Lladó transpira autoconfiança, mentre que el seu principal soci de govern, el vicealcalde Pere Casellas, es fa omnipresent omplint les xarxes socials amb l’obra executada a peu de carrer: ara fent de lampista canviant fanals, ara exercint de pavimentador de carrers. Treballs necessaris que la ciutadania agraeix malgrat l’ombra electoralista del moment. Vaja, com fan tots els governs. Masquef el va tenir present en el seu discurs, dient que «no es pot ser regidor de seguretat i advocat de torn d’ofici» o afirmant que «ocurrències com la dels serenos no porten enlloc». També Xavier Amiel va passar pel seu sedàs, per les «promeses incomplertes».

El periodista Josep Adolf Estrader va conduir el míting estructurat d’un Masquef que va semblar molt segur de si mateix, fins i tot va reconèixer que els quatre anys d’oposició l’havien fet «madurar» com a polític. Va ser ovacionat després d’haver explicat que per tal «que a Figueres s’hi visqui bé, ho hem de fer tots junts». Diu que els quatre partits del govern actual «no han canviat res» i posa com a exemple la inacció en la contracció del servei de neteja o la inexistència del servei de recollida de fracció orgànica.

Masquef "fitxa" Armangué i aposta per una estació de bus satèl·lit al centre de Figueres

Seguretat més efectiva, crear una agència de comerç i turisme, revalorar el castell de Sant Ferran, potenciar la formació professional, acabar el Casino Menestral com a propietat municipal amb cessió d’ús a l’entitat, fomentar els aparcaments gratuïts i mantenir l’aposta del centre d’animals comarcal, recuperar el centre recreatiu de Vilatenim... Propostes acompanyades de projectes de bona flaire, com la zona esportiva de l’Olivar Gran, un nou jardí polivalent a Caputxins o l’auditori a cel obert a la plaça de Braus. Contes de la vora del foc, com l’estació satèl·lit de busos o fitxatges amb rerefons calculat, tot esmentat l’exalcalde Armangué com a futur comissionat dels afers ferroviaris.

Un inici electoral entretingut. Com va deixar dit Pere Carrer: «Que la primavera no ens espatlli les ganes d’anar a les urnes». Amén.