La comunitat gitana està documentada a Figueres des de mitjan del segle XIX. Malgrat els múltiples emplaçaments que ha tingut, els governs locals no han aconseguit mai integrar-la a la trama urbana de la ciutat. Actualment, la comunitat està assentada a la zona oest, on hi ha els barris de Sant Joan, Culubret, el Bon Pastor i el Juncària-Parc Bosc. Els govern municipals fa anys que posen sobre la taula propostes per resoldre l'aïllament de la zona però la situació sembla lluny de solucionar-se. Figueres afronta ara un nou mandat amb el repte de posar-hi fil a l'agulla. Els partits amb representació municipal proposen reformes urbanístiques i accions socials per aconseguir obrir la zona a la ciutat.

Figueres afronta un nou mandat amb l'etern repte de resoldre l'aïllament de la zona oest

Figueres afronta un nou mandat amb l'etern repte de resoldre l'aïllament de la zona oest

La zona oest és un dels principals reptes que té Figueres des de fa anys. En els darrers mandats, s'han posat sobre la taula múltiples propostes i s'hi han fet tímides actuacions. La darrera, durant el mandat de Marta Felip amb l'enderroc d'una de les cases d'Incasòl al barri de Sant Joan, just abans dels comicis del 2015.

La intervenció formava part del projecte de l'exconseller de Territori i exalcalde de la ciutat, Santi Vila, que va anunciar després del crim de Tot Sants del 2013 una actuació d'urgència que incloïa l'enderroc de 44 cases del barri propietat de l'Institut Català del Sòl i el reallotjament de les famílies.

El darrer anunci el va fer la pròpia Generalitat el juny de 2016 amb el compromís de redactar un pla integral urbanístic del barri de Sant Joan, que mai ha arribat. Des d'aleshores, en aquesta zona on viu gran part de la comunitat gitana de la ciutat s'hi ha produït diversos incidents. L'últim, fa pocs dies amb un nou tiroteig al barri del Culubret. Però no és l'únic. En els últims anys se n'han produït d'altres.

L'incident més destacat, però, va ser el crim de Tots Sants de l'any 2013 fruit d'una disputa entre dos clans a l'exterior del cementiri de la ciutat.

A més, el barri del Culubret fa anys que pateix talls de llum -durant alguns mesos, cada dia-, que l'Ajuntament i les forces policials atribueixen al creixent cultiu de marihuana a la zona.

Enderrocs i mesures socials

La majoria de formacions coincideixen que la zona s'ha convertit amb el pas dels anys en un "gueto" que cal obrir a la ciutat. Però les propostes per aconseguir-ho són diverses. Des de Junts per Figueres, el cap de llista i actual alcalde, Jordi Masquef, defensa una intervenció des de tres vessants.

Per una banda, la policial amb més actuacions per eradicar el cultiu de marihuana i els talls del subministrament elèctric. Per l'altra, accions encaminades a la "cohesió social". "Hi ha moltes generacions perdudes i hem d'aconseguir que es guanyin bé la vida i tinguin les mateixes oportunitats que l'altra gent", assegura.

Finalment, la urbanística. Junts per Figueres proposa una reforma integral de la zona dotant-la de més equipaments i esponjant-la. "Nosaltres seguim apostant per enderrocar els 44 habitatges, fer una gran avinguda des de la carretera de Llers fins al carrer Ramon Mandri i l'Hospital. Un model similar al que es va fer en el seu dia al Turó Baix", afegeix Masquef.

Pel candidat, aquesta reforma ha de ser a llarg termini i ha d'anar vinculada amb fer arribar la C-31 fins a l'estació de l'AVE. Tot plegat, però, ha de comptar, diu, amb el suport i la "implicació" de les administracions.

Per al PSC, la zona s'ha convertit en un "gueto". El candidat, Pere Casellas, diu que si governen posaran en marxa una important reforma urbanística que passarà per perllongar el carrer Cusí fins a l'escola Pous i Pagès. També preveuen la construcció d'un centre cívic a la zona dels anomenats pisos sindicals.

Casellas assegura que el seu objectiu és aconseguir que els inquilins venguin els habitatges i en puguin adquirir un altre al barri o bé marxar a un altre lloc. Tot plegat, diu, ha d'anar acompanyat d'una millora urbanística de l'entorn per esponjar-lo i de la construcció de l'anomenada ronda des de la carretera de Llança fins a l'avinguda Perpinyà amb el túnel sota la muntanyeta del castell.

A banda d'això, afirma que calen mesures socials que comptin amb la implicació de la comunitat gitana i amb programes de rehabilitació pel consum de drogues, per buscar feina, per formació o salut. Casellas admet, però, que també hi calen més efectius policials. "Destinarem al barri tota la policia que calgui i més recursos de neteja", afegeix.

Un "pacte de ciutat"

Des D'ERC, la candidata Agnès Lladó creu el més important és fixar "pacte de ciutat real" però també defensa una actuació urbanística i social. En aquest sentit, diu que s'ha d'obrir i "esponjar" el barri, a més de convertir el carrer Avinyonet en una gran avinguda de "connexió".

En l'àmbit social, Lladó diu que també s'han de garantir "salaris dignes, feina i el dret a l'habitatge". Però no només això. Considera que a nivell educatiu, l'escola Pous i Pagès del barri està "estigmatitzada" i que s'hauria de convertir en un "centre de noves oportunitats".

La prevenció

El candidat de Guanyem Figueres, Joselín Castellón, aposta més per un "projecte social, educatiu i de prevenció". Castellón, que actualment és mediador de la comunitat, diu que les necessitats a la zona oest són diverses i que no són les mateixes les que té el Parc Bosc que el Culubret o Sant Joan.

En aquest sentit, diu que cal donar compliment a les accions previstes al Pla Estratègic de Sant Joan promovent processos d'inclusió social, laboral, educativa, de salut i cultural. L'objectiu és aconseguir una "transformació progressiva del barri i del seu entorn".

Per Castellón, la intervenció policial només s'ha d'aplicar en situacions extremes perquè el que cal és prevenir la delinqüència "invertint més en educació".

Obrir el barri

Des de Ciutadans, també aposten actuar urbanísticament. Héctor Amelló creu que cal millorar el carrer Avinyonet però que també s'ha de connectar millor la zona de l'Hospital amb la carretera de Llers. A més, creu que la creació d'un pàrquing dissuasiu a la zona o promoure eixos comercials ajudarien a "obrir-lo".

Amb tot, però, Amelló aposta per un pla integral encaminat a acabar amb el cultiu de marihuana i ajudar a les persones que es troben en situació de pobresa energètica. El candidat també es partidari de promoure un Pla de Barris a la zona i dotar-lo d'equipaments.

Millorar els accessos i més presència policial

La candidata del PP, Mª Àngels Olmedo, per la seva banda, creu que l'obertura del barri caldria afrontar-la a través del nou POUM. "Creiem que l'avinguda Avinyonet s'ha d'adequar i que s'han de millorar els accessos però per això cal la implicació de totes les administracions", afirma. Olmedo també aposta per l'enderroc dels habitatges d'Incasòl i per la reubicació dels que hi viuen. "S'ha de fer un cens real del barri", remarca. A més, considera que hi cal més presència policial i millorar la neteja.

Talls de llum i falta d'inversió

Fa alguns mesos, al barri es va constituir la plataforma d'afectats pels talls de llum del Culubret. El seu portaveu, Enrique Reina, diu que la situació ha millorat darrerament però que la problemàtica continua. Els veïns reclamen solucions a les administracions, tot i que eviten vincular la situació al cultiu de marihuana.

"En l'últim any ho hem patit cada dia, fins a tres i quatre vegades, i talls de fins a set hores", explica. Reina insisteix que hi viu gent gran que necessita aparells i remarca que a Catalunya "no hi ha precedents d'un barri en aquesta situació, amb set anys patint talls".

Reina, que fa més de 40 anys que viu al barri, afirma que ha canviat molt en els darrers anys. Abans, explica, era molt "familiar" i els veïns, fins i tot, deixaven les portes obertes. Ara, a banda dels talls de llum, diu que hi ha molt problemes vinculats a la circulació viària. "Es va molt en direcció contrària i no es respecten les normes de circulació. No m'imagino que això passi, per exemple, al carrer Sant Pau", assegura.

També es queixa de la neteja i demana a l'Ajuntament que posi mitjans. "Fa molt que no s'inverteix al barri, tampoc en pintura ni en senyalització", afegeix.

"Necessitem que ens mirin com a la resta"

Des de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Joan també creuen que cal invertir-hi. El vicepresident de l'entitat, Antonio Castellón, admet que la zona s'ha convertit en un "gueto" i que això s'ha transmès també a l'escola que hi ha al barri on, segons diu, només els alumnes relacionen amb nens i nenes d'ètnia gitana.

"Necessitem que ens mirin com a la resta de Figueres i necessitem inversions perquè si paren el Pla Estratègic, es para tot i aquí fa 25 anys que no s'hi inverteix. En dos dies no s'arreglaran les coses", insisteix. En aquest sentit, es mostra contrari al projecte que preveu l'enderroc dels habitatges d'Incasòl. "El barri no s'arregla així, crec que s'arreglaria havent-hi cases per a la gent que ho necessita de veritat", insisteix.

En lloc d'això, proposa millorar els carrers, posar més bancs, fanals o un parc infantil. També es queixa que no tenen equipaments i que els han denegat unes porteries per convertir un solar en un camp de futbol. "Fa quatre anys que esperem un local per a l'associació", afegeix.

Castellón tampoc creu que la presència policial sigui la solució. "No estem en contra de la seguretat però sí de com ho fan, amb 15 furgonetes i la policia amb escopetes", diu. Pel que fa a la problemàtica del cultiu de marihuana, nega que sigui exclusiu d'aquesta zona i diu que "passa a tot Espanya".