Ordis, un municipi que no arriba als 400 habitants, va començar el camí a l'autosuficiència energètica l'any 2010. Va ser aleshores quan, la IAEDEN (amb el suport de la Diputació de Girona i laCaixa) va elaborar el projecte «Energia: de l'ecopoble a l'ecocomarca» amb l'objectiu d'incentivar la microgeneració a través de les fonts d'energia renovables. La intenció inicial era fer un «protocol» d'actuació per a tota la comarca però la dificultat d'establir uns objectius comuns va obligar a l'entitat ecologista a centrar-se en un municipi com a «prova pilot». El primer pas va ser la instal·lació d'un aerogenerador a l'escola. Nou anys després, compten amb parcel·la municipal en una horta solar privada i han canviat l'enllumenat públic del veïnat de Pols per un de solar. La voluntat és continuar amb la instal·lació de sostres solars en edificis públics i posar un macrocompostador per autogestionar la fracció orgànica de tot el poble. L'actual alcaldessa i única candidata per ERC-AM, Anna Torrentà, espera que en un futur en municipi pugui ser autosuficient a tots els nivells però admet que encara falta molta conscienciació.

Fa deu anys, la reunió anual de l'associació europea Energy Cities, celebrada a Brussel·les, va canviar el destí d'Ordis. El municipi hi va assistir en representació de la «Xarxa Mediambiental de l'àrea urbana de Figueres», impulsada per l'exregidor de Medi Ambient de la ciutat, Richard Elelman. En aquella trobada es va posar sobre la taula la idea defensada per Jeremy Rifkin: "l'energia que necessitem s'ha de produir al mateix lloc on es consumeix". En aquell moment, sobre l'Alt Empordà hi planaven diversos projectes de generació eòlica, que havien posat en peu de guerra les entitats ecologistes.

L'aleshores alcaldessa, Maria Crehuet, es va reunir amb membres de la IAEDEN, els va demanar que fessin propostes en positiu i els va parlar de la jornada. «Al cap d'un temps em van venir a veure i em van dir que havien tingut una subvenció de la Diputació i de laCaixa per fer una estudi sobre la comarca i em van demanar si volíem ser la prova pilot», explica Crehuet.

L'Ajuntament no va dubtar i l'entitat va elaborar el projecte 'Energia: de l'ecopoble a l'ecocomarca'. El primer pas va ser la instal·lació d'un petit aerogenerador a l'escola del municipi. Després van venir més propostes que van quedar aturades. «Hi va haver alguns anys de travessia pel desert però s'ha tornat a reactivar», remarca Crehuet.

Així ho constata l'actual alcaldessa (ara sota les sigles Ordis Viu-PA-CUP) i única candidata d'aquestes municipals per ERC-AM, Anna Torrentà. Des de la instal·lació del molí de vent -que ara torna a funcionar a ple rendiment després d'alguns problemes tècnics-, han impulsat altres projectes. Entre ells, una parcel·la en una horta solar privada. Durant l'any 2018, va generar 8.400 euros. «Aquests ingressos els revertim per rebaixar el que paguem de consum d'electricitat», detalla Torrentà.

Part de l'enllumenat solar del veïnat de Pols

A més, el veïnat de Pols, a pocs quilòmetres del nucli urbà d'Ordis, ha substituït tot l'enllumenat públic per dotze fanals solars. «Ens hem desenganxat de la xarxa completament», detalla Torrentà.

D'altra banda, l'Ajuntament, en col·laboració amb l'Agència Comarcal de l'Energia i el Clima de l'Empordà, han fet diverses accions per millorar l'eficiència energètica del municipi. Entre elles, el canvi de làmpades per llums LED o canvis de de la potència i la tarifa de contractes municipals. «Ens miren els consums , ens diuen els punts dèbils i nosaltres anem fent ajustos», explica. En els últims tres anys, han reduït uns 3.000 euros anuals en consum elèctric.

Torrentà, que repetirà com a alcaldessa, té previst impulsar més projectes en aquest sentit. El primer serà la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a l'Ajuntament i la llar d'infants, tot i que no descarten fer-ho més endavant a l'escola. «La nostra intenció és que en un futur revertir tot l'estalvi que traiem a la població, ajudant a aquelles persones que vulguin a posar plaques fotovoltaiques», assegura.

Les comunitats energètiques

Les comunitats energètiques

A nivell energètic, també participaran en un estudi que avalua la viabilitat de les anomenades «comunitats energètiques». L'objectiu d'aquestes comunitats és que l'energia que produeixin es quedi al lloc on es genera. «La intenció és que els propietaris que posin plaques al seu teulat puguin vendre el que generin a altra gent que ho necessiti si en aquell moment del dia no la fan servir», explica Torrentà.

La gestió de la fracció orgànica

La gestió de la fracció orgànica

Però Ordis no només busca ser sostenible energèticament sinó que també vol fer-ho amb els residus que genera. Per això, tenen previst instal·lar un macrocompostador mecanitzat per a 100 llars que els permetrà autogestionar la fracció orgànica. D'aquesta manera, diu Torrentà, «reduirem les tones que entren a l'abocador i retornarem a la gent la orgànica en forma d'adob». «Amb tot el que ens estalviem, intentarem revertir-ho a reduir la taxa d'escombraries», detalla.

Torrentà fa una valoració positiva de l'evolució que ha experimentat el municipi en aquests deu anys però diu que encara falta molta conscienciació. De fet, tot i que l'Ajuntament «practica amb l'exemple», són encara pocs els veïns que inverteixen per ser sostenibles a casa. Malgrat això, creu que si molts pobles del nord d'Europa han aconseguit ser autosuficients energèticament també podria ser-ho Ordis. «Però no només energèticament sinó també en la gestió de residus, de boscos i en els productes de quilòmetre 0», insisteix.

«Les energies renovables no s'esgoten però les no renovables s'estan esgotant i quan més aviat comencem, més fàcil serà quan ens quedem sense petroli o gas perquè estarem preparats», remarca.

L'aerogenerador instal·lat a l'escola d'Ordis.

«Falta que més gent s'hi involucri»

«Falta que més gent s'hi involucri»

«Ja hi ha gent que està posant plaques fotovoltaiques amb bateries i que gestionen el seu propi consum, també n'hi ha que posen molins però encara necessitem molta més gent s'hi involucri», afegeix.

L'exalcaldessa Maria Crehuet és una de les veïnes del municipi que utilitza aquest sistema. Diu que el dia que li van instal·lar no va dormir de "l'emoció". En l'últim any, ha aconseguit tenir una autonomia d'un 53% gràcies a la utilització de bateries per poder emmagatzemar el que produeixen les plaques. «Això vol dir que només he pagat un 47% del que he gastat a la companyia», insisteix. «Quan em pregunten quan amortitzaré la inversió que vaig fer, jo responc: s'amortitzen unes vacances o un cotxe?», diu Crehuet.

Crehuet també creu que en un futur és viable l'autosuficiència energètica però que cal deixar de banda d'individualisme per pensar en «un tot». «I això en un poble petit és més fàcil d'aplicar», afegeix.

Apostant per la «microgeneració»

Apostant per la «microgeneració»

Des de la IAEDEN celebren que Ordis s'avingués a participar en el projecte i, tot i que fa temps que estan desvinculats de les iniciatives que s'hi fan, creuen que és molt positiu el que s'ha aconseguit i que seria bo que d'altres poblacions s'hi afegissin. La membre de l'entitat, Montse Pascual, diu que la voluntat era experimentar si era viable la microgeneració a través de fonts renovables i que el temps els ha donat la raó.