Els candidats gironins han exhibit les seves diferències i s'han intercanviat nombrosos retrets en el debat organitzat per les televisions locals. El debat, lluny de servir als ciutadans per conèixer propostes concretes sobre el territori, ha estat fortament influït pel moment polític que viu Catalunya. Tant pel fet que encara no s'ha investit president de la Generalitat com també pels interrogants que s'obren sobre el futur encaix de Catalunya dins (o no) de l'estat espanyol. La candidata popular, Concepció Veray, ha estat diana de les crítiques de la resta de caps de llista i ha reiterat que la unitat d'Espanya és "inqüestionable". Al debat només hi han participat els partits amb representació al Congrés.

El to d'aquesta campanya electoral a comarques gironines s'allunya d'altres conteses electorals, quan els candidats recorrien el territori proposant obres, millores en infraestructures o nous equipaments. La crisi econòmica ha canviat l'estratègia dels partits i, a més, la situació política que viu Catalunya influeix de ple en el plantejaments dels programes electorals de les formacions, també a nivell territorial.

Per això, el debat que han organitzat les televisions locals (Olot Televisió, Televisió de Girona, Televisió Costa Brava i Televisió del Ripollès, amb la col·laboració de la Xarxa de Comunicació Local i El Punt-Avui) ha servit poc perquè els gironins coneguin propostes concretes per al territori. Com ja és habitual en els darrers mesos, els candidats s'han embolicat amb arguments i contra arguments sobre quina és la solució per superar la situació política de Catalunya.

En el debat només s'ha convidat els caps de llista dels partits que van obtenir representació a les eleccions de fa quatre anys: Jordi Xuclà (Democràcia i Llibertat), Montse Surroca (Unió), Marc Lamuà (PSC), Teresa Jordà (ERC) i Concepció Veray (PPC).

Les prioritats de futur

Els caps de llista han començat exposant quines són les prioritats de cada partit per als propers quatre anys. Per a Unió, DL i ERC resoldre la situació de Catalunya amb Espanya és una de les prioritats, a banda d'anomenar també la creació d'ocupació i la millora de l'estat del benestar. El PSC, en canvi, es marca com a objectius primordials la igualtat entre homes i dones i la creació d'ocupació "digna". Per al PP, la prioritat es manté en la creació de llocs de treball i en "consolidar l'estat del benestar".

Tot i iniciar-se amb un to propositiu, el rumb del debat ràpidament ha virat quan el moderador, el director d'informatiu de TV Olot, Albert Brosa, ha obert el bloc dedicat a la relació Catalunya-Espanya.

Retrets i desacord sobre el futur polític de Catalunya.

Per a ERC i DL, no hi ha més camí que la ruptura amb l'Estat i la construcció de la República catalana. El cap de llista del PSC ha insistit en el model federal i el blindatge de competències i la millora del finançament per a Catalunya, un model que s'assembla al que defensa Surroca (Unió) que aposta per aplicar a Catalunya el concert fiscal basc i que siguin els catalans els que ho votin.

La candidata del PP, Concepció Veray, ha estat l'única que ha defensat que Catalunya s'ha de quedar com està. "Estem obert a parlar de tot menys de trencar la unitat d'Espanya, no reformarem la Constitució si és per donar encaix a la independència", ha remarcat Veray, que considera un "error" que el 20D giri altra vegada entorn al debat sobiranista. A més, ha assegurat que si es fes un referèndum sobre la possible independència de Catalunya caldria que votessin tots els ciutadans de l'Estat. "Espanya no vol que se li imposi allò que volen els catalans", ha manifestat.

Tots contra els arguments del PP

La intervenció de la candidata popular ha generat tot tipus de rèpliques al plató. "Vostè vol tapar la boca a dos milions de catalans que volen una altra via diferent i han parlat amb el vot secret a les urnes", li ha etzibat el candidat de DL, Jordi Xuclà. Per a la cap de llista d'ERC, Teresa Jordà, l'autonomisme "s'ha esmicolat" i la proposta federal del PSC no gaudeix de credibilitat. "He sentit tantes vegades parlar de federalisme i no han fet res que ja no me'ls crec", ha retret Jordà al cap de llista del PSC.

La cap de llista d'Unió ha defensat una postura més moderada i ha assegurat que qualsevol canvi s'ha de fer "ben fet, a poc a poc i amb tot el país al darrera". Ha estat Jordà (ERC) qui ha respost a Surroca, en un dels primers enfrontaments dialèctics de la nit. "No sé si la senyora Surroca s'ha perdut el que ha passat els darrers tres darrers anys, no hem anat pas ràpids, però ara el poble ha parlat", ha dit. Llavors, la líder d'Unió ha retret a les forces independentistes que prediquin que van a Madrid a aconseguir la independència quan a Catalunya "no han estat capaces encara de formar govern".

A aquesta crítica també s'hi ha sumat el cap de llista del PSC. "Nosaltres volem projectar l'Espanya plural amb diferents nivells de reconeixement adequats al que senti cada part, però no estem per aventures", ha dit Lamuà. En aquest punt del debat ha estat el PSC qui s'ha convertit en el blanc de les crítiques.

"Poca credibilitat" del model federalista del PSC

Novament, la cap de llista republicana ha replicat al PSC acusant-lo de no avançar en el model federalista. "A veure si us aclariu ja si dret a decidir sí o si dret a decidir no, us heu carregat el partit, el darrer federalista que heu tingut es deia Pasqual Maragall", ha manifestat Jordà. També s'hi ha sumat el PP. Veray ha acusat els socialistes de ser "covards i acomplexats" i ser la "indefinició personificada".

Ha estat el representat de Democràcia i Llibertat, Jordi Xuclà, qui ha llençat més llenya al foc: "Per debats com els que acaben de veure és perquè molts ciutadans i parlamentaris decidim fer un país més civilitzat, amb més profunditat, menys bronca i més feina", ha manifestat.

El debat també s'ha centrat en d'altres aspectes com la millora de l'economia o les polítiques socials però, de nou, el debat s'ha vist tenyit per la temàtica sobiranista. La resta de partits han criticat al PP l'apujada de l'IVA, la reforma laboral o que no hagi lluitat "de manera contundent" contra el blanqueig de diners i l'economia submergida.

La despesa militar enfronta Veray i Jordà

La despesa militar ha estat un aspecte que ha tornat a enfrontar ERC i PP. La cap de llista republicana, Teresa Jordà, ha criticat que la despesa militar per habitant sigui de 700 euros anuals. "Hi ha gent que es mor de fred i que no té casa i es gasten 700 euros en despesa militar?", s'ha lamentat Jordà.

La candidata popular li ha respost que la seguretat "garanteix la llibertat dels ciutadans" i ha retret a ERC que faci declaracions d'aquest tipus quan han mort dos policies en un atemptat a l'Afganistan. "No li permeto que faci demagògia amb això", li ha contestat ofesa Jordà, que ha afegit que des d'ERC ja han "passat pantalla" perquè amb l'economia com la planteja l'estat espanyol "no es pot anar enlloc".

En aquest punt, la candidata d'Unió, Montse Surroca, ha criticat novament les forces independentistes a qui ha qüestionat com pensen anar a Madrid a impulsar propostes econòmiques si diuen que hi van "només durant 18 mesos i a desconnectar".

El candidat del PSC ha criticat el PP per "buidar la caixa de les pensions" i també ha assegurat que pràcticament el 90% dels contractes de treball signats aquest 2015 són temporals i molts a temps parcial.

La candidata popular s'ha defensat de les crítiques i ha acusat la Generalitat "d'oblidar-se dels catalans". "El Govern de Catalunya no els està ajudant, no hi ha govern i, per tant, no tira endavant cap política, la Generalitat ha desconnectat dels catalans", ha assegurat.