Podria l'Empordà arribar als 50 graus? Aquest és el futur que ens espera si el canvi climàtic continua accelerant com fins ara

Aquesta setmana hem vist com l’arribada d’una onada de calor a principis del mes de juny pot deixar màximes de fins a 45ºC a Catalunya. Davant aquesta xifra de calor infernal, impensable fa tan sols uns anys, són molts els que es pregunten què passarà si arriba una onada de calor així d’intensa en ple mes d’agost, durant la canícula, quan els termòmetres estaran encara més disparats que ara. O, anant fins i tot més enllà, què passarà en futurs estius en què el canvi climàtic augmenti encara més la temperatura mitjana. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Sarai Sarroca, ha advertit que algun dia Catalunya podria arribar a extrems fins i tot de 50ºC. Però quan podria passar? Sota quins escenaris? I quines són les zones que podrien veure’s afectades per aquestes temperatures tan extremes? La ciència adverteix que la resposta a aquestes preguntes depèn, en gran manera, de com de ràpid avanci el canvi climàtic i, sobretot, de quines mesures prenguem per mitigar-ne l’auge.

Els models apunten que en unes dècades podrien registrar-se de forma habitual màximes per sobre dels 45 graus al Ponent de Lleida i valors de més de 38 al litoral

En els últims anys s’han realitzat una gran quantitat de treballs per entendre com l’escalfament global podria modificar el clima en diferents racons del planeta i, més concretament, com podria augmentar les temperatures màximes a què s’exposen. Les anàlisis assenyalen el Mediterrani com un dels "punts vermells" de l’escalfament global, ja que, de mitjana, s’observa que les temperatures en aquesta regió augmenten més que la mitjana planetària. Catalunya és un dels territoris més afectats per aquest fenomen, ja que, segons apunten els registres, la temperatura mitjana ha augmentat 1,8ºC respecte al període preindustrial. I a l’estiu, l’època en què més es nota aquest fenomen, s’estima que els termòmetres marquen ara temperatures fins a 2,6ºC més altes que fa un segle. I això és el que estableix les bases del problema.

Més onades de calor i més extremes

Sabem que la crisi climàtica provoca un augment de la temperatura mitjana en el dia a dia. Però, més enllà d’això, tal com assenyalen els estudis més exhaustius realitzats fins ara, l’escalfament global també fa que hi hagi onades de calor cada vegada més intenses i freqüents. Això, a la pràctica, provoca que l’arribada d’un episodi així en un clima ja sobreescalfat dispari encara més les temperatures que es poden assolir. En els últims anys, sense anar més lluny, a Figueres s’han registrat màximes de fins a 45,3ºC, mentre que en estacions com Darnius i Navata s’ha sobrepassat el llindar dels 45ºC. El canvi climàtic augmenta les probabilitats que aquest escenari d’extrems es repeteixi en el futur pròxim. I fins i tot obre la porta que vagi a més.

Fa un parell d’anys es van registrar màximes de fins a 45,3 graus a Figueres i per sobre dels 45 graus a Darnius i Navata

Segons indica el visor d’escenaris de canvi climàtic AdapteCCa, desenvolupat per l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic en col·laboració amb l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), si les emissions de gasos amb efecte hivernacle segueixen a l’alça, en unes dècades podrien registrar-se màximes per sobre dels 45ºC en diversos punts de l’interior de Catalunya, sobretot a la zona de Ponent de Lleida. Si aquesta xifra es converteix en la "normalitat" de l’estiu, l’arribada d’onades de calor podria disparar encara més els termòmetres i donar lloc a valors pròxims als 50ºC. En un escenari de canvi climàtic extrem, el litoral català podria viure estius en què fos habitual arribar a màximes per sobre dels 38ºC. A Barcelona, per exemple, a finals de segle es podrien vorejar els 40ºC de manera habitual durant els dies més calorosos de l’any.

Però aquestes xifres no han de fer-se realitat. Segons afirma l’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), la humanitat encara és a temps de frenar l’avanç de l’escalfament global. Per aconseguir-ho, afirmen els científics, caldrà reduir de manera dràstica les emissions de gasos amb efecte hivernacle fins a arribar a la meitat el 2030 i a zero el 2050. Paral·lelament, també es reclama augmentar les mesures d’adaptació davant la calor extrema per fer front a aquests escenaris i mitigar, en la mesura que sigui possible, el seu impacte sobre la població i el medi natural.

Subscriu-te per seguir llegint