Quantes onades de calor hi haurà aquest estiu a Espanya? La crisi climàtica canvia el tauler de joc i augmenta el risc d’episodis extrems

Aquest any, la calor extrema a Espanya va començar a mitjans de maig i ara, quan el calendari indica que som a inicis de juliol, ja s’han registrat dues grans onades de calor que han deixat màximes de fins a 45°C en diversos punts del país i mínimes que, en alguns indrets, no han baixat dels 32°C ni en el moment més fresc de la nit. I és aquí quan, entre l’esgotament i el cansament, són molts els que es pregunten quantes onades de calor queden encara aquest estiu i, sobretot, si ens esperen episodis més intensos que els viscuts fins ara. La resposta curta, afirmen els experts, és que ningú pot saber-ho amb exactitud, ja que, ara com ara, ni els meteoròlegs ni els models climàtics més avançats són capaços d’anticipar quants episodis de calor extrema es registraran a mitjà o llarg termini. El que sí que sabem, gràcies als estudis climàtics i a les prediccions estacionals, és que aquest any les probabilitats que l’estiu sigui més càlid del normal són molt elevades i, en aquest context, també augmenten les opcions que Espanya torni a enfrontar-se a més episodis de calor extrema.

El culpable d’aquest fenomen no és cap altre que el canvi climàtic. Segons assenyalen estudis com l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’escalfament global provocat per les emissions descontrolades de gasos amb efecte d’hivernacle ha elevat la temperatura mitjana del planeta i, amb això, també la línia de partida sobre la qual es desenvolupen els fenòmens meteorològics. Això significa que, d’una banda, en el dia a dia de l’estiu fa més calor del que seria habitual i que, de l’altra, una atmosfera reescalfada augmenta el risc d’onades de calor més intenses i prolongades, amb un impacte més gran sobre la salut, els ecosistemes i l’economia. Aquest any, sense anar més lluny, diversos estudis elaborats per entitats com ClimaMeter i World Weather Attribution afirmen que, a causa del canvi climàtic, estem vivint onades de calor fins a 5°C més intenses en comparació amb les que s’haurien produït en les mateixes condicions als anys setanta.

Previsions a mitjà termini

Fa temps que els models estacionals elaborats per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus adverteixen que aquest estiu tenia una altíssima probabilitat de registrar temperatures per sobre de la mitjana en bona part d’Europa occidental i, més concretament, en el conjunt de la península Ibèrica. Segons aquests models, tant la cornisa cantàbrica com el litoral mediterrani destacaven com els punts on era més probable que les temperatures estivals se situessin per sobre de la mitjana entre els mesos de maig i, com a mínim, setembre. En alguns punts, de fet, les probabilitats d’uns mesos amb temperatures extremes eren fins i tot superiors al 70%. Això, a la pràctica, no significa que tots els dies d’estiu siguin de calor extrema. Però sí que hi ha una alta probabilitat que les temperatures del dia a dia siguin més altes del normal i, sobretot, que augmenti el risc de noves onades de calor.

Els científics afirmen que, ara com ara, no és possible predir quantes onades de calor hi haurà al llarg d’un estiu, ja que aquests fenòmens, igual que passa amb les borrasques o les DANA, s’albiren a curt termini en funció de la formació de determinades configuracions atmosfèriques. Així, per ara és impossible saber quantes onades de calor ens queden per davant o si, a mitjans d’agost, coincidint amb l’eclipsi solar, tindrem un dia de temperatures extremes. El que sí que sabem és que, per culpa del canvi climàtic, ara tenim sobre la taula unes condicions que afavoreixen que aquests episodis siguin cada vegada més probables. Dit d’una altra manera, en aquests moments sabem que, a causa de l’escalfament global, hi ha més probabilitats que faci més calor en el dia a dia i, a més, quan es donin les condicions atmosfèriques adequades, es formin onades de calor més freqüents, intenses i duradores que fa tot just unes dècades.

Les onades de calor a Espanya no són un fenomen nou. Però la manera com es produeixen ara, sí. Als anys setanta, sense anar més lluny, a Espanya se solia registrar, com a màxim, una onada de calor l’any, amb una durada aproximada de tres o quatre dies. En els últims anys, en canvi, la nova normalitat climàtica ja passa per patir diversos episodis d’aquest tipus cada estiu i suportar temperatures extremadament altes durant períodes prolongats de fins a dues setmanes.

Aquest any, segons apunten els registres, el primer esclat de temperatures extremes es va produir a mitjans de maig, la primera onada de calor va arribar a finals de juny i la segona, a inicis de juliol. En aquests episodis, que en total han deixat fins a 1.600 morts prematures vinculades a la calor, s’han arribat a vorejar els 45°C en diverses localitats espanyoles i s’han registrat rècords absoluts, com els gairebé 41°C de màxima a Barcelona o els 32°C de mínima a Portbou. És impossible saber del cert si aquestes xifres es tornaran a repetir. Però, a causa del canvi climàtic, hi ha moltes probabilitats que sigui així.