Blanca Sala Reig, una vida envoltada de pintura i art

Blanca Sala Reig és una persona molt sensible i apassionada. Hem intentat trobar-nos en un ambient tranquil i distès, tot prenent un cafè a la plaça de l'Ajuntament de Figueres. Va compaginar els estudis d'Història de l’art amb el de Tècnic d’Empreses i Activitat turístiques, perquè li interessava el turisme cultural i transmetre l'interès i la passió pel nostre patrimoni artístic i cultural. Aquesta és la seva motivació i també el seu repte personal. En la seva trajectòria d’historiadora de l’art ha comissariat exposicions, realitzat conferències i publicacions en l’àmbit de la pintura. A la Revista de Girona ha publicat “El paisatge íntim de Ramon Reig” i ha comissariat exposicions com Ramon Reig i la Costa Brava. El paisatge de l'encís, a Tossa de Mar i Aquarel·les en flor, al Museu d'Art de Girona, entre altres.

L'Empordà i la Provença

Sala viu a Figueres, però durant uns anys va viure a la Provença i explica que “l'Empordà i la Provença s'assemblen perquè ambdós són a la Mediterrània i el paisatge és molt semblant. La vegetació, les vistes, perquè hi ha també turons, els xiprers, les oliveres, els camps... S'assemblen moltíssim i allà em vaig sentir com a casa. A més, em va agradar molt perquè vaig estar a Aix-en-Provence, la ciutat on el pintor de referència és Paul Cézanne, que justament pinta el paisatge i això, per a mi, és molt important. Que en una ciutat hi hagi un pintor, o uns pintors i una referència artística és sentir-me com a casa i, és clar, jo pensava en el meu avi i en la meva mare, també pintora, i em sentia molt bé”. A França s'hi va sentir molt ben acollida. S'hi va integrar molt bé. “Per a mi va ser una gran obertura, perquè vaig conèixer gent de lletres, que és el meu àmbit, gent de ciències, que també s'interessaven per les lletres. Tinc molts bons amics i vaig poder participar d'una ciutat que és molt dinàmica, perquè hi ha universitat, es fan moltes conferències, hi ha una biblioteca molt gran que funciona molt bé i a la universitat feien català i vaig anar a explorar a veure què s'hi feia. Vaig treballar a l’Institut de Management Public et Gouvernance Territoriale d’Aix-en Provence i a l’École Supérieure Euromed de Marsella com a professora de castellà i va ser molt interessant. Sempre era explorar, que és el que m'agrada a mi”, diu Sala.

Pintura, art i paisatge

La seva vida sempre ha estat envoltada de pintura i art. No va conèixer el seu avi, Ramon Reig, però, tanmateix, és una persona molt important a la seva vida. “El meu avi m'ha influït molt, tot i no haver-lo conegut. A casa meva havia estat molt present i sempre n'havia sentit a parlar i també l'entorn, la gent de Figueres, ja que el meu avi havia deixat una empremta molt gran. Tot això m'havia anat arribant perquè se li havien fet exposicions, homenatges i després ja, de gran, m'hi vaig dedicar jo. De fet, vaig entendre que havia estat com una mena “il·luminació”, si ho podem dir així, que jo fes Història de l'Art. La meva mare, també pintora, em va influir moltíssim. Ho vaig entendre a posteriori, perquè això em va permetre poder-me dedicar a estudiar l’obra del meu avi. ”L'Empordà i el paisatge són indestriables de la seva obra, s'hi identifica i així ens ho manifesta la seva neta: “Ell és un pintor paisatgista. Comença amb l'oli i amb una pintura molt versemblant i quan jo el vaig estudiar vaig pensar que aquest oli és la constatació del paisatge. És molt fidedigne, molt purista. Després de la guerra hi ha un canvi a la seva trajectòria artística i es va llençar a l'aquarel·la i l'aquarel·la és l'aigua, i l'aigua amb el color ha de ser molt ràpida. No permet rectificar-ho, és difícil i llavors ell es va sentir més atret per aquesta tècnica i la va perfeccionar, i s'hi va identificar, perquè és molt més fresca, instantània i a la vegada ell ho feia d'una manera molt profunda i a partir d'aquí va anar arribant a l'abstracció. Perquè el paisatge era així, un paisatge amb molt de cel, amb molts de núvols, amb molta aigua, amb els aiguamolls, el mar i s'hi va identificar totalment. Llavors és molt més atmosfèric, com passa amb els pintors anglesos, com William Turner. Ell s'hi va identificar tant que va ser com dictat pel paisatge. Aleshores jo vaig arribar a la conclusió que va ser una" revelació", ja no era aquella constatació, sinó que era una revelació i es va anar fent cada vegada un paisatge més depurat i més dedicat als elements, a l’aigua, a l'aire, al cel, a tot el que és més pur”.

Anna Maria Dalí i Cadaqués

Un altre personatge molt important per a Blanca Sala és Anna Maria Dalí, a la qual va conèixer gràcies a l'amistat que la unia primer amb el seu avi i, després, amb la seva mare, Blanca Reig. Sempre l'havia admirat molt i fa poc va publicar la guia El Cadaqués d'Anna Maria Dalí. Entre Anna Maria Dalí i Cadaqués hi havia com una mena de simbiosi. “Sí, és clar, dius, què és l'Empordà? És paisatge, és tota aquesta plana des del Canigó i fins a la badia de Roses que abraça el mar, jo ho veig així i l'Anna M. Dalí des de Cadaqués, que és un micropaisatge, és com una illa amb la carretera i els seus revolts. Llavors, quan ets allà tot és un altre món. Et desvincules de la resta i tot està molt marcat per la tramuntana, la geologia, el cap de Creus, però també per la calma de la petita badia de Cadaqués, un poble a recés. L'Anna M., de petita, hi va anar els estius amb la seva família. Després quan decideix establir-s'hi amb el seu pare ja era adulta i va quedar com captiva d'aquell paisatge i tots els llibres que ella escriu són sobre Cadaqués, a part de Salvador Dalí vist per la seva germana. Ella n'extreu la seva bellesa, perquè és una artista, però, a més a més, n'extreu un coneixement de la vida, una filosofia i una bellesa que, quan ho llegeixes, ho veus”. Sala la va conèixer de joveneta i li va influir molt i després, de gran, va llegir “els seus llibres i els vaig trobar preciosos i d’una gran saviesa. Jo aprenia moltes coses. Aprendre de la bellesa i gaudir de la bellesa és el súmmum, i ella ho personalitza i tu en gaudeixes. Sí que m'ha influït, perquè són persones, tant el meu avi com Anna M. Dalí, que t'impacten, perquè tenen una gran vàlua personal, humana, artística, i crec que aquest paisatge i ells és com un mateix. Són personatges que emergeixen d'aquí, es nodreixen i després ho reverteixen. És una simbiosi total. Ells són artistes perquè l'Empordà els ha fet artistes i l'Empordà els rep com a artistes. La meva mare Blanca Reig també ha fonamentat la seva pintura en l’Empordà”.

Literatura del paisatge o sobre el paisatge

Sala no ha estudiat només la pintura, sinó que també s'ha endinsat en el camp de la poesia i ha estudiat Anglada i Vayreda i ho troba normal perquè “també existeix la literatura de paisatge o sobre el paisatge i tots els escriptors d'aquí, o escriptores, els passa el mateix. El paisatge els influeix, és un element fonamental”. Sala explica d'una manera molt emotiva com arriba a descobrir la pintura i la mirada que en té i com s'hi troba: “La pintura ha estat el primer art essencial, perquè jo l'he viscut a través de la meva mare. La meva mare era pintora i jo de petita amb ella i el meu avi, que estava amb nosaltres sense ser-hi, però estava molt present, vaig anar aprenent. Jo he viscut la meva mare pintora de primera mà. Ella m'ha ensenyat a mirar, a mirar amb ulls d'artista. Jo vaig pels carrers i penso: 'Aquí faria un quadre', jo no el faig, perquè no pinto, però jo ho havia vist fer a la meva mare, havíem anat pels carrers de Cadaqués a descobrir-los i a pintar-los, és una manera d'anar i trobar-me amb els quadres. Jo m'hi trobo, en els quadres. Tant si són paisatges com altres indrets i això m'ho va ensenyar la meva mare i li ho agraeixo molt.

"La meva mare m'ha ensenyat a mirar, a mirar amb ulls d'artista"

Jo no pinto, però escric, ja que allò que és bonic, d'alguna manera ho has de dir, ho has d'expressar. Com que soc historiadora de l'art comento les obres a través de l'escriptura i és l'escriptura que em fa gaudir. Quan llegeixo, em passa el mateix. Per a mi, l'escriptura és molt plàstica. La poesia l'has de veure, l'has de sentir. Jo quan escric és a través de visualitzar-ho abans, és a través de la plàstica, soc molt visual. A vegades he fet servir aquesta cita d’Horaci que la vaig aprendre a la facultat Ut pictura poesis ("la pintura s’assembla a la poesia" i "la poesia s’assembla a la pintura"). La poesia i la pintura és el mateix. Un ho pinta amb paraules i l'altre ho escriu amb colors. En el fons tot és qüestió de sensibilitat”.

Subscriu-te per seguir llegint