Chamusquina, el projecte de làmpades artesanes que ha conquerit Netflix des d'una masia de l'Empordà

A l’interior d’una masia restaurada a Vilamacolum, la llum no només il·lumina: construeix ambient. Aquí és on treballen la Catalina Alós i l’Ana Casas, dues dones darrere de Chamusquina, un projecte de làmpades artesanes que va néixer fa més de 25 anys a Barcelona i que avui continua creixent des del territori.

La Catalina, pintora i restauradora de cases, ha estat l’ànima del projecte des dels inicis. "Llavors, amb la meva amiga Sarah Baumgartne no sabíem res d’electricitat, ens petava tot", recorda sobre quan experimentaven amb materials i connexions. D’aquells primers anys intuïtius en va sortir també el nom de la marca, Chamusquina.

Propostes minimalistes

Amb el temps, aquell primer model dissenyat amb sistema de contrapès –que permet pujar i baixar la làmpada– ha evolucionat cap a una proposta molt més lleugera i sempre minimalista: peces tèxtils de lli i cotó que es poden plegar i guardar en una capsa petita. "És molt important que ocupin poc volum, perquè així les podem enviar a tot arreu", expliquen. Aquesta aposta ha obert la porta a la projecció internacional del projecte.

De Vilamacolum a Netflix

Tant és així que Chamusquina també ha fet el salt a l’audiovisual. Algunes de les peces han aparegut a la minisèrie de Netflix Black Rabbit, amb Jude Law. La col·laboració, diuen, va arribar sense ser-ne conscients: un encàrrec més que, amb el temps, va resultar formar part d’una producció internacional. "Ens van demanar unes làmpades des d’un restaurant de Brooklyn i no va ser fins després que vam descobrir que formaven part d’un rodatge", expliquen. Quan finalment van veure la sèrie, van quedar especialment satisfetes de com les peces dialogaven amb l’espai i contribuïen a l’atmosfera visual de la història.

Arreu del món

Les seves làmpades s’envien a diversos països i, en aquest recorregut, han participat durant dos anys consecutius a la fira internacional Maison&Objet de París, una cita de referència per al sector on han pogut donar a conèixer la seva feina a escala internacional. Sense tenir una estratègia comercial clara, aquesta participació també ha ajudat al fet que rebin encàrrecs procedents per exemple des dels Estats Units, França, Holanda, Alemanya, i més recentment d’Itàlia. Fins i tot fa pocs dies n’han rebut un des d’Israel. "No acabem d’entendre com passa, però passa", diuen. La relació amb el color també curiosament varia segons el país.

Preferències estètiques

Relaten com cada mercat té les seves preferències estètiques: als països nòrdics predominen els tons clars i suaus, mentre que a França es decanten més per colors com el rosa. En canvi, a Espanya, les propostes solen ser més neutres, amb menys presència de color. Aquesta diversitat es reflecteix en els encàrrecs i en la manera com adapten, en alguns casos, les seves col·leccions.

L’Ana destaca que es va incorporar al projecte durant la pandèmia, tot i que feia anys que amb la Catalina havien coincidit en activitats puntuals. És ballarina i ve del món de les arts escèniques i el tèxtil, i la seva mirada ha aportat una nova dimensió al treball amb la llum. "Ens ho passem molt bé i ho decidim tot juntes". La col·laboració ha ampliat la col·lecció i ha introduït noves formes, més orgàniques i volumètriques. Una de les claus de Chamusquina és la relació amb l’espai. Les seves làmpades van deixar de ser peces rígides i ara també es poden penjar, sostenir o desplaçar fàcilment. "No és només una làmpada, és una manera de fer ambient", resumeixen.

Diferents models, amb ànima

Aquesta flexibilitat, sumada a la calidesa de la llum, fa que sovint acabin substituint altres punts de llum en una mateixa casa: "Qui ens compra repeteix sovint". Són làmpades amb caràcter, que queden suspeses sobre cordes d’acer i amb molts models diversos. A la clàssica Baum, la màgica Duende, l’elegant Muffin, la romàntica Flor, la pràctica Bag i l’esplèndida Musa, l’any passat sorgeix la làmpada Poppy, amb molt de color per a una proposta de primavera confeccionada amb tela de cotó i mínima estructura. La col·lecció ha anat creixent, amb un denominador comú: totes elles desprenen màgia i tenen ànima pròpia.

Procés artesanal

Tot i aquesta projecció, el procés continua sent artesanal i de proximitat. Produeixen al mateix taller i mantenen un contacte directe amb els clients. "Els clients ens envien fotos de casa seva o ens demanen com col·locar-les". Entre els seus projectes més immediats hi ha el de traslladar-se a Vilatenim. Tot i vendre a través d’Internet i arreu del món, "sabem que a la gent els agrada venir a veure les làmpades i tocar-les, per això preparem un show-room coincidint amb la primavera".

Subscriu-te per seguir llegint