Laura Mesas, dissenyadora: "Un dia em vaig atrevir a obrir el meu taller. Em vaig dir: o ara o mai"

L’àvia de la dissenyadora Laura Mesas (Figueres, 1988) era modista. Quan ella era petita sempre li demanava que li ensenyés a cosir, però l’àvia era molt reticent. "A ella la van obligar i no volia el mateix per mi. Deia que no era un ofici valorat, cosa que encara passa ara", recorda Mesas. Tampoc els seus pares ho veien bé, però la seva insistència i determinació la van dur, finalment, a estudiar a l’Escola Tècnica del Vestir a Sabadell on, assegura, va trobar el seu lloc. Fruit del projecte final, ara fa quinze anys, el 2011, va néixer la que seria la marca que la representa, Fly with Laura, especialitzada en disseny de vestuari esportiu. Per celebrar-ho, des d’aquest dissabte 14 de març exhibirà algunes de les seves creacions i, fins i tot, una carpeta amb els seus primers dissenys, al Museu de la Tècnica de l’Empordà, a Figueres. També farà tallers en família i portes obertes les tardes del 18 d’abril, el 16 maig i el 6 juny, culminant amb una festa al Teatre El Jardí, el 18 de juliol ben acompanyada d’esportistes als quals ha vestit.

Laura Mesas reconeix que estudiar a Sabadell patronatge i confecció va ser molt important, tot i que, en cap moment va treballar amb teixits elàstics, principal protagonista del vestuari esportiu. "El meu dia a dia ha estat prova i error. He estat una mica autodidacta, no m’han ajudat pas", assegura. Sovint quan veu les dificultats que tenen algun dels joves estudiants de la Garrotxa que li arriben per fer pràctiques recorda els seus inicis. "Jo també em trobava en aquesta situació. Tot no deixa de ser pràctica", explica. Les màquines que utilitza estan regulades per treballar amb aquest tipus de teixits. Partint d’una licra blanca, ella crea el disseny que s’estampa, més tard, en un taller a Olot, l’únic pas que fa fora del seu espai.

"El meu dia a dia ha estat prova i error. He estat una mica autodidacta, no m’han ajudat pas"

Especialitzar-se en aquest camp no va ser atzarós sinó que venia lligat a l’esport que practicava des dels set anys, patinatge artístic. La seva mare la va apuntar a Figueres en una època difícil quan només eren set patinadors. "Érem la resistència", riu. Aleshores, per vestir-se anaven a Olot amb la Teresa. "Ella era la pionera i jo vaig començar portant-li els meus dissenys i ella me’ls feia", rememora. Ara és a ella a qui li passa en el seu taller. En aquell temps, recorda, també li agradava molt el vestuari de balls de saló perquè el veia per la televisió i patinatge sobre gel. Confessa que allò que l’atreia era l’espectacularitat dels vestits tot i que reconeix que darrere s’amaguen moltes limitacions, ja que els dissenyadors estan molt marcats per la normativa cada vegada més exigent que determina, en la part creativa del vestuari, fins i tot, la llargada de les cintes dels cabells. Afecta, fins i tot, les transparències o les mides dels brillants.

Fidel a Figueres

Laura Mesas té el seu taller oficial al Bulevard 32 de Figueres des del 2020. Tot i que fa dotze anys que viu a Sant Esteve d’en Bas, a la Garrotxa és fidel a la ciutat on va néixer, així que ve i va cada dia en cotxe. No li pesa. "Jo soc de Figueres", es referma. Encara recorda, però quan de petita suposava una llarga excursió passant per tots els pobles. A Figueres és on, a més, després de la formació va començar a treballar en diferents botigues. Paral·lelament, anava fent coses. També va treballar en tallers a Olot i Girona -un més especialitzat en roba ciclista i l’altre en artístic- on va aprendre molt. "Fins que un dia em vaig atrevir a tenir el meu taller. Em vaig dir: O ara o mai", relata. D’això fa sis anys.

Haver patinat i mantenir la connexió amb el món del patinatge, sigui a través d’exalumnes que havia entrenat o de la seva germana, que porta el club de Peralada, li han permès anar-se consolidant. Sobre el procés creatiu explica que hi ha gent amb idees molt concretes ja sigui de la música i la temàtica de l’espectacle. Altres només li suggereixen el color i endavant. "Hi ha coses que t’inspiren més, altres vegades no et surt res, i hi ha gent que vol exactament el que et demana", admet sense amagar que és una feina "molt creativa".

Laura Mesas vesteix esportistes que fan patinatge, gimnàstica rítmica i dansa. Fins i tot, diu, ha fet equipacions de futbol, natació sincronitzada i circ. Tanmateix, explica, que l’esport que té més assimilat és el patinatge perquè també l’ha practicat: "Les licres s’adapten, són com una segona pell, l’únic que has de tenir molt clar és la normativa que canvia cada temporada". També treballa amb pedreria. Només es cusen les peces grans, les altres s’enganxen amb escalfor o amb cola. "És divertit i, a mi, em relaxa", riu.

Totes les creacions de Laura Mesas estan personalitzades i són úniques, tant si és per a una persona com per a grup. "Tot està fet a mà", detalla lamentant que, malgrat les llargues hores que hi ha rere cada vestit, no està gens valorat. "Si s’hagués de pagar les hores que requereix no podrien", diu. Admet que, tot i que ha passat moments dolents, això és vocacional i no es veu fent una altra feina, que quan veu a "les nenes" patinant "m’emociono". La dissenyadora té molt clar que cal trobar, a la vida, allò que et fa feliç. "Als setze, a vegades, no ho tens clar i trobes la teva passió més endavant", diu. No va ser el seu cas. Tampoc té somnis inabastables: "Em conformo que la gent que vingui al taller valori el que faig".

Subscriu-te per seguir llegint